Interessant travessa de quatre dies, a cavall d’Aragó i França, on podrem assolir un bon reguitzell de cims de més de 3.000 metres i gaudir dels espectaculars paisatges que ens ofereix aquest sector dels Pirineus.
Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Refugi de Biadós, Chistén (Bal de Chistau)
- Distància: 43 Km
- Desnivell positiu: 4.400 metres
- Temps: 4 dies
- Dificultat: PD+
- Material: Casc, grampons, arnés, corda de 40 metres (no la vam fer servir però és recomanable dur-la).
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Com ja és habitual cada estiu, mirem de fer alguna travessa pel nostre estimat Pirineu i enguany ens hem decidit per recórrer el cordal de cims que uneix els massissos del Gran Bachimala i el Perdiguero. Per fer-ho, hem requerit quatre jornades, on hem dormit en un refugi lliure i dos de guardats.
Abans de començar a explicar el dia a dia, adverteixo que aquesta no és una travessa comercial ni ben abalisada, de fet, en algunes parts importants del recorregut anirem sense camí, pel que cal tenir bona orientació.
Dia 1: Refugi de Biadós – cresta Gran Bachimala – Cabane de Prat-Cazeneuve (o d’Aygues Tortes)
- Distància: 12,25 Km
- Desnivell: +1.620m. / -1.266m.
- Temps: 10h
- Dificultat: PD+
Ens desplacem en cotxe fins al refugi de Biadós, on es pot arribar per una pista estreta, però en bon estat, que comença a la carretera que uneix els pobles de Plan i Chistén, a la bonica Bal de Chistau. Deixarem el cotxe a un petit aparcament que hi ha just on comença un sender (pal indicador) que en pocs metres ens portarà fins al refugi.
Just darrere del refugi, ja tindrem magnífiques vistes sobre el sector del Posets, on ens venen bons records de la magnífica volta a aquest massís o d’una activitat hivernal que vam fer poques setmanes abans que comencés el confinament pel Covid ’19.
Ens trobarem un pal indicador on veiem clarament el camí a seguir per arribar al Bachimala per la seva ruta normal on, orientativament, diu que trigaríem unes quatre hores a arribar-hi.
De moment, anirem guanyant alçada per un bon camí dins de bosc, però ben aviat sortirem a uns prats i aquí haurem d’estar alerta, ja que el camí principal va cap a l’esquerra, però si seguim recte ens estalviarem de fer marrada i el camí és ben còmode.
Seguirem remuntant per un sender molt bonic, envoltat d’immensos prats alpins on pasturen molts ramats d’animals.
Seguirem remuntant un llarg llom herbós, sempre amb l’objectiu a la vista.
Arribarem en un punt anomenat la Señal de Viadós, on haurem de baixar cap a l’esquerra de la carena i fer un flanqueig que ens durà fins a un coll. Trobarem fites indicant aquest desviament.
Tot seguit, començarem a remuntar, ara per pendents més dretes, però de bona petja, en direcció al primer cim del dia, que serà La Punta del Sable.
A mesura que anem pujant, el terreny es tornarà menys amable i, davant nostre, ja veurem un pany de paret que haurem de superar per l’esquerra, amb fites que així ho indiquen.
Posats en matèria, després de fer el flanqueig, arribarem a una canal una mica més dreta on caldrà parar atenció, però els passos no superen el IIº.
Passat aquest tram, farem un flanqueig cap a la dreta i ja recuperarem un evident camí que sense més problemes ens menarà fins al cim de la Punta del Sable, de 3.134 metres.
Després de contemplar les magnífiques vistes cap al sud, seguim l’aresta que en pocs minuts ens deixarà al cim del Gran Bachimala, sense cap mena de complicació.
Una vegada al cim del Gran Bachimala, de 3.177 metres, ja podrem contemplar tot el que ens resta de cresta fins a l’últim cim que tenim previst de fer, el Pic de l’Abeillé (3029m.).
També tindrem vistes cap a la vall d’Aygues Tortes, on haurem de baixar després i, de fet, també podem veure tota la carena que dóna sentit a aquesta travessa i que arriba fins molt més enllà del Pic Perdiguero.
Fem un breu descans i ens disposem a seguir, cosa per la qual haurem de desfer uns metres i baixar per un dret corriol a mà esquerra, on trobarem fites que ens indicaran el millor pas. No és complicat, però cal parar atenció a tirar pedres.
Tot seguit, ja començarà la part més tècnica de la cresta, que trobarem en el tram que ens durà fins a la Punta Ledormeur (3.107m.) i la Punta de l’Ibón (3.097m.). Els passos no superaran el III+º, amb algun punt prou aeri.
A partir d’aquí les dificultats ja van a la baixa, si bé seguirem trobant algun passatge aeri i algun pas on caldrà parar atenció, però sense més dificultats anirem arribant als cims del Petit Bachimala (3.040m.), Pico Marcos Feliú (3.051m.) i Pic de l’Abeillé (3.025m.).
Arribats al Pic de l’Abeillé, haurem de desfer el camí realitzat fins el Pico Marcos Feliú i prendre la cresta que baixa cap a la vall d’Aygues Tortes.
Aquesta cresta, si bé no presenta massa dificultats tècniques, cal agafar-la amb molta atenció, ja que les roques en algun punt no són massa estables. Seguirem sempre pel fil de la cresta, ja que pot semblar que si baixem uns metres cap a la dreta, es pot anar caminant, però el terreny és molt descompost.
Una vegada acabem la cresta, caldrà baixar per uns prats inclinats de terreny molt foradat, pel que caldrà parar molta atenció. Finalment, un petit ressalt de roques que haurem de desgrimpar ens deixarà ja en terreny més còmode i on fins i tot ja trobarem alguna fita.
Caldrà creuar un parell de torrents d’aigua, on parem a hidratar-nos i omplir les cantimplores i ja només ens quedarà seguir el GR. La vall d’Aygues Tortes és realment bonica i no podem deixar de girar-nos a mirar la cresta que acabem de realitzar no fa massa estona.
Després de planejar una estona, farem una breu baixada que ja ens deixarà al Prat Cazeneuve, on trobem el refugi lliure homònim. Un entorn preciós.
Aquest refugi està molt ben habilitat, amb una planta baixa dedicada a menjador i on trobem una estufa amb llenya. Una escala de fusta ens menarà al pis superior, on trobem lliteres i matalassos per 12 persones.
Acabem de passar la tarda remullant-nos a la Neste du Louron i ben d’hora sopem i ens posem a dormir, ja que el dia ha estat llarg, dur i necessitem recuperar forces per l’endemà.
Dia 2: Cabane de Prat-Cazeneuve – Puerto de Gías – Puerto de Oô – Col du Pluviometre – Refuge du Portillon
- Distància: 9,5 Km
- Desnivell: +1.250m. / -900m.
- Temps: 10h
- Dificultat: PD
L’endemà teníem previst fer alguns cims de +3.000 metres, però finalment, a causa del cansament, el pes que portàvem i que la ruta ja era prou exigent sense fer cims, vam fer una ruta evitant aquests i passant per diverses collades per les quals havíem de passar igualment.
Sortint del refugi, seguim uns pocs metres en direcció nord pel GR i ben aviat ens desviem cap a la dreta, on començarem a guanyar alçada i ja deixarem enrere el refugi on hem passat la nit.
El camí a seguir es mostra prou evident, amb moltes fites i sense pèrdua possible.
Ben aviat arribarem al desguàs del Lac de Pouchergues, on algunes construccions d’aprofitament hidroelèctric espatllen el bonic paisatge.
Haurem de rodejar el llac per l’esquerra fins a la capçalera d’aquest.
Tot seguit, començarem a guanyar desnivell de forma més clara, tot seguint un camí molt ben fitat. Amb poca estona guanyarem alçada i les vistes cap a la vall començaran a ser ben interessants.
Seguirem remuntant algun pendent prou fort i fins i tot haurem d’utilitzar les mans en algun punt per superar algun esperó rocós, però sense dificultat.
Aviat arribarem al llac de Clarabide, on el camí a seguir serà molt evident, per una tartera que es deixarà fer prou bé.
En la part final ens haurem de posar els grampons fins a arribar a aquests corredors (vegeu a continuació), on agafem el menys inclinat (el de l’esquerra). No és difícil però el terreny és molt trencat i potser uns metres a l’esquerra i pot haver una grimpada que, si bé serà més aèria, potser evitarà llençar rocs avall.
Finalment arribem al Puerto de Gías (2.927m.) on se’ns obre un panorama espectacular vers sud.
En aquest punt és on decidim seguir la ruta sense fer cims, ja que sabem que ens queda força estona i per terreny poc amable.
Fem un breu descans i ens disposem a baixar en direcció a l’Ibón de Gías, però no hi acabem d’arribar, sinó que seguirem per una tartera de grans blocs, per fer un flanqueig per sota la cresta dels cims de Gourgs Blancs i Jean Arlaud.
De fet, després de travessar el caos de blocs, creiem que potser no seria mala idea acabar d’arribar a l’Ibón de Gías i des d’allà remuntar el camí que puja cap al Puerto de Oô, segurament per terreny molt més còmode.
Arribarem al Puerto de Oô i en mirar a l’altre vessant, veiem que encara queda una gran quantitat de neu que ens facilitarà les coses, ja que en cas contrari, trobaríem una tartera.
Per baixar, haurem d’anar en direcció a l’espectacular paret del pic Jean Arlaud.
I tot seguit baixar, primerament per una llesca de roca on caldrà parar atenció a no patinar i, després, per una tartera bastant trencada i incòmode que afortunadament, al cap de poca estona deixem per agafar la neu, sense grampons, ja que s’ha estovat amb el sol i creuem tota la depressió de forma molt còmoda.
Una vegada creuada la depressió, trobem moltes fites que ens indiquen el camí que segueix l’HRP (l’Haute Route Pyrénéenne) i que ens portarà en ascens fins al coll del pluviòmetre, amb un bon tou de neu.
Arribats al coll, obtindrem unes vistes espectaculars de la vall que conforma el Llac de Portillón i un bon reguitzell de cims de més de 3.000 metres.
Des del Coll del pluviòmetre, tenim dues opcions i nosaltres vam decidir obviar els 80 metres de desnivell fins a la Tusse de Montarqué i baixar tot flanquejant aquest cim per la dreta.
El camí no és complicat, però realment esperàvem que fos més directe i és que, deu ni do les voltes que dóna. Sigui com sigui, quan canvien de vessant de muntanya ja veurem el refugi, situat just sota la presa de l’embassament.
Arribats al refugi, ens queda molta estona abans de sopar, pel que dedicarem el temps a descansar, mirar la ruta de l’endemà i fer unes bones partides a cartes. El refugi està en molt bones condicions i l’atenció i el menjar són correctes.
Dia 3: Refuge du Portillon – cresta Perdiguero – Refugio de Estós
- Distància: 11 Km
- Desnivell: +900m. / -1.560m.
- Temps: 10h
- Dificultat: PD+
Comencem el tercer dia de travessa tot creuant la pressa del Lac du Portillón, que trobarem just darrere el refugi.
Arribats al final, el camí a seguir és evident, cap a la dreta i seguint unes fites que ens duran pel millor pas.
En algun punt potser haurem de posar alguna mà, però sense cap dificultat. Tot seguit, arribarem a una tartera que fa de bon trepitjar, però ben aviat trobarem neu, prou dura i que seguirem de forma continuada fins al Collado Inferior de Lliterola (2.981m.).
Ens traiem els grampons i procedim a posar-nos el casc i l’arnès, per començar a ascendir la cresta que es presenta prou entretinguda.
En el seu inici la cresta no presenta massa dificultat (IIIº), però caldrà estar alerta a alguns trams amb la roca bastant descomposta fins al cim de l’Agulla Lliterola (3.028m.). De fet, per la dreta de la cresta (vessant nord) passa un camí que ens duria directament a un coll, evitant passar per aquesta agulla.
Passada l’Agulla Lliterola, seguirem grimpant, amb menys dificultats, fins a la Punta Lliterola (3.120m.).
Des de la Punta Lliterola el camí segueix resseguint la cresta, sense dificultats destacables, però amb algun tram un xic aeri. En pocs minuts, arribarem al Pico Royo (3.110m.).
Des del Pico Royo, el camí fins al Perdiguero és molt franc i fàcil, excepte una petita aresta de neu que trobem i algun breu tram de grimpada a la part final. En la següent imatge, podem veure el recorregut que uneix ambdós cims.
I ja al cim del Perdiguero (3.222m.) trobem aquest interessant escrit en una roca del bivac que hi ha just al punt culminant.
Des del cim del Perdiguero, el camí a seguir serà força evident, ja que resseguirem l’aresta que baixa en direcció sud-est, fins a l’Hito Oriental del Perdiguero.
Des d’aquest punt, tot seguint fites, tendirem a baixar per una tartera de la banda nord de l’aresta i que podrem veure en la següent imatge.
Al cap d’una estona arribarem al Collado Ubago, on haurem d’estar alerta i baixar en direcció sud, amb tendència a enganxar-nos a la paret del Pico Perdigueret, per una tartera que a mesura que anem descendint, estarà més desfeta.
A mesura que anem perdent alçada, la tartera desapareixerà i deixarà lloc a uns bonics prats verds i fins i tot uns petits aiguamolls.
Seguirem descendint i haurem d’estar alerta a una bifurcació on hem de virar cap a la dreta i creuar el Barranc de Perdiguero.
Seguirem descendint per un camí ben fitat fins que arribarem al fons de la vall, en un PR. Uns metres cap a la nostra dreta trobarem uns indicadors cap al Refugi d’Estós i en pocs metres més arribarem a les ruïnes d’una antiga caserna militar.
Seguirem en la mateixa direcció, sense pèrdua i el camí ens durà a una palanca per passar el cabalós Riu d’Estós. Passat aquest, anirem a parar a la Cabaña del Turmo, coneguda per la famosa cançó 20 de Abril, del grup Celtas Cortos.
Des d’aquest indret estarem a uns 40 minuts de marxa, per camí ample i còmode, del refugi d’Estós. Aquesta vall és molt bonica i veurem algun bon salt d’aigua a les verticals parets que hi ha a banda i banda.
Finalment, vàrem arribar al refugi d’Estós dos minuts abans que comencés a fer un bon aiguat. Aquest refugi, malgrat l’aspecte exterior, està en molt bones condicions i és bastant genuí, ja que té els lavabos en una caseta a 50 metres de l’edifici principal i les dutxes d’aigua calenta en un annex, també a l’exterior del refugi. El tracte va ser molt correcte i els àpats també.
Dia 4: Refugio de Estós – Refugio de Biadós
- Distància: 11 Km
- Desnivell: +720m. / -900m.
- Temps: 4h.
- Dificultat: F
L’últim dia d’aquesta travessa ja serà de tràmit i per camins molt còmodes i de fàcil petjada, seguint en tot moment el GR. De fet, anirem a bon ritme per tal de poder arribar d’hora al bonic poble d’Ainsa i poder fer un bon i merescut àpat.
Sortirem del refugi d’Estós amb una matinal fresca i humida després de la tempesta de la tarda anterior. El sol encara trigarà força estona a tocar-nos i escalfar l’ambient. El camí, és molt verd i ufanós, de fet, la vegetació envaeix el camí a seguir.
Seguirem remuntant, sempre per terreny molt còmode i entre grans prats verds. En algun punt haurem de travessar el riu Estós.
A mesura que anem guanyant alçada, el verd dels prats canviarà pel gris de les pedres, però així i tot el terreny serà de bona petja.
Finalment arribarem al Puerto de Chistau o de Estós, on farem una breu parada abans de començar a baixar cap a la Pleta de Añes Cruces.
Tot seguit començarem a descendir en direcció oest, sempre seguint marques de GR. A mesura que anem baixant, el camí serà més costerut i les vistes més boniques.
Finalment arribarem a la Pleta d’Añes Cruces, on haurem de creuar tres torrents, bé sobre les pedres o per ponts de fusta.
Sense pèrdua, seguirem el GR, que en uns 4 quilòmetres ens menarà al punt on vam començar aquesta travessa.
Aquesta última part del camí, anirà planejant, juntament amb alguna breu pujada i baixada. Sigui com sigui, les vistes seguiran sent espectaculars, especialment cap a la cara nord del massís del Posets.
Finalment, ja veurem les magnífiques bordes de Biadós just davant nostre.
I en pocs minuts ja serem a l’estacionament que hi ha just a sota del refugi de Biadós i on vam deixar el cotxe fa quatre dies.
Aquesta ha estat una travessa genial, per camins molt poc transitats i enllaçant tot un seguit de massissos de gran bellesa i interès. Amb parts tècniques i zones on l’orientació és essencial per poder continuar. Per tant, cal estar avesat a passar per terreny tècnic, aeri i d’aventura, així com assumir que caldrà anar més carregats que en una travessa convencional.
Gran crònica i millors imatges enhorabona Carles i resta de l’equip.
Moltes gràcies Lluís! Ens veiem aviat. Salut i muntanya!