Llarga i interessant via ferrada a la Val d’Aran, apte per a tots els públics gràcies a les seves seccions diferenciades i que gaudeix d’unes vistes magnífiques del Naut Aran i fins i tot del massís de la Maladeta.
Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Unha, Naut Aran (Val d’Aran)
- Distància: 4 Km
- Desnivell positiu: 630 metres.
- Temps: 3h. (oficialment 4:30h o 5h)
- Dificultat: K4
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Malgrat que ja l’havia realitzat amb anterioritat amb bons amics, em disposo a passar uns dies en solitari a finals de setembre a la preciosa Val d’Aran i el dia d’arribada decideixo fer aquesta via ferrada (finalment també realitzaré la via ferrada Eth Taro d’Arties).
El nom de la via ferrada, Poi d’Unha, prové del cim que trobem al nord de la població d’Unha, on haurem d’arribar-nos i estacionar el vehicle al pàrquing que trobem al bell mig del poble, on hi ha un cartell amb les característiques i recomanacions de la via ferrada.
El camí d’accés està molt ben senyalitzat i haurem de creuar el poble en direcció nord fins que sortirem d’aquest.
Entrarem en un sender ben agradable al principi, però que a poc a poc anirà guanyant desnivell cada vegada més fort. Al cap de pocs minuts, trobarem una bifurcació ben senyalitzada, però caldrà estar al cas i anar cap a la dreta, prenent una tartera.
Després d’una dura pujada, arribarem als peus del primer sector de la via ferrada (K2), apte per a iniciació i per anar amb infants.
Ens posem els estris i ens disposem a començar la via. Abans però, veiem una targeta enganxada al cable de vida on se’ns informa d’una recent revisió de l’estat de la via fa ben poques dates (02/09/2020) i on es diu que està tot en perfectes condicions. Som-hi doncs!
Del primer tram hi ha poc a destacar més enllà de l’abundant equipament i dos curts ponts que es poden fer opcionalment, opció que evidentment jo faig. El primer pont és un tibetà i el segon un nepalès com es pot apreciar en la següent imatge.
Acabarem aquest primer sector amb un lleuger tram “desplomat”.
Arribats al final del primer tram, podrem optar per agafar l’escapatòria o, si tenim experiència i energia, dirigir-nos cap al segon tram, que segurament és el més espectacular dels tres que composen la via ferrada.
De fet, durant l’aproximació que haurem de fer caminant, ja veurem el que ens espera, una escala espiral i una paret ben vertical.
Arribats al peu del segon tram, la verticalitat és evident i, si no estem acostumats, fins i tot imponent, però en tot aquest tram no superarem el grau de dificultat K3.
Aquest primer pany de paret, està ben equipat, però en alguns punts haurem de fer servir la roca, de forma molt evident i sense problema. Superada aquesta primera paret, tindrem un petit descans, just al costat de l’escala de cargol.
Alternativament a l’escala, hi ha un tram equipat per l’esquerra que puja vertical i enllaça a la zona superior, però és altament recomanable pujar per l’escala, prou estable i que fa una sensació formidable.
Poc després del pas per l’escala, arribarem al Mirador dels Voltors, amb magnífiques vistes al Naut Aran.
I també obtindrem magnífiques vistes cap al massís de la Maladeta.
Per acabar aquest segon tram, passarem per un breu tram desplomat.
I un pont que, si ho desitgem, podrem evitar.
Superat o esquivat el pont, arribarem al final del segon tram, on tindrem una escapatòria o, si seguim tenint ganes de mambo i un xic més de dificultat, podrem seguir cap al tercer i últim sector.
Seguim cap a l’últim sector on, resumidament, trobarem els trams de paret més verticals o desplomats i menys grapes, pel que haurem d’aprofitar sortints de roca, que els trobarem i de forma abundant a més a més.
En l’inici, superarem un diedre i, posteriorment, un passatge en diagonal molt aeri, però fàcil, que ens durà a un breu pas desplomat.
Tot seguit una paret prou vertical o amb lleuger desplom acabarà de posar a prova la nostra resistència.
I finalment, una escala ben curiosa ens ajudarà a superar una balma.
Superat aquest pas, ben aviat arribarem al final de la via ferrada i començarà el llarg retorn.
Primerament, haurem de pujar encara bastants metres caminant, seguint unes fites i marques taronges, tot molt evident i sense pèrdua possible.
En finalitzar la pujada, hi haurà un breu tram que baixa molt fort i per terreny bastant trencat que està protegit amb cables de vida.
Superat aquest tram, s’hauran acabat les dificultats i només ens quedarà gaudir del magnífic camí de baixada (senyalitzat amb pals de color groc) i de les espectaculars vistes cap a totes bandes.
Seguirem baixant i ens trobarem un trencall on, evidentment, haurem de seguir cap a Unha.
Arribats a Unha, aprofitem per donar una volta per aquesta bonica població on trobem racons plens de bellesa i història, com l’església de Santa Eulària (s.XII amb modificacions posteriors).
Finalment, retorno al pàrquing amb un molt bon regust de boca, ja que, malgrat conèixer la ferrada d’una altra ocasió, té molts al·licients per tornar-la a repetir.
Com que vaig bé de forces, m’arribaré a Arties, on descobriré per primera vegada la via ferrada Eth Taro.
5 respostes a «Via ferrada Poi d’Unha»