Travessa Caro – Beseit

Travessa de 2 dies pel Parc Natural dels Ports. Aquesta és una alternativa més breu que l’arxiconeguda Estels del Sud i que ens durà per racons ben interessants de la part central del massís, entre la zona del Mont Caro i la població de Beseit, ja al sector aragonès d’aquesta serralada.

Dades de la sortida:

• Lloc de sortida: Refugi Caro, Parc Natural dels Ports (Baix Ebre)
• Distància: 50,45 Km
• Desnivell positiu: 1.886 metres.
• Temps: Unes 9h de marxa cada dia, amb pauses i gaudint del paisatge.
• Dificultat: Fàcil. Algun tram de grimpada a les Gúbies del Parrissal.
• Track de la ruta: Prémer aquí.

Crònica:

Els Ports de Tortosa – Beseit, és un massís format majoritàriament de roca calcària. A causa d’això, la seva orografia és prou accidentada i plena de formacions rocalloses de grans dimensions i profunds torrents, que l’aigua ha anat modelant.

Ubicat a cavall de Catalunya, Aragó i València, el punt més alt del massís és el cim del Mont Caro, de 1.441 metres. Precisament començarem la ruta al peu de la seva espectacular cara nord, a l’aparcament que hi ha pocs metres per sota del refugi Caro (Estels del sud) i que no hem de confondre amb el refugi de mateix nom, propietat del Centre Excursionista de Catalunya i el trencall del qual trobarem abans d’arribar al punt d’inici de la nostra ruta.

Dia 1: Refugi Caro – Beseit

• Distància: 28,4 Km (Dades GPS)
• Desnivell: +953m. / -1461m.
• Temps: 9:44h (comptant parades)

Per començar ens haurem de dirigir en direcció al Restaurant del Port i seguir per pista, de forma bastant planera i amb tendència a perdre alçada.

De fet, en bona part d’aquest tram inicial de la ruta passarem per pistes entre la urbanització i ja fora d’ella. Ens va sorprendre la quantitat de pistes transitables o antigues pistes que vam trobar, però informant-nos una mica, hem de dir que, antigament, es feia un ús intensiu dels boscos per tal d’obtenir fusta per fabricar bigues, mobles o altres aprofitaments.

Seguirem caminant per pinedes de pi roig, molt habitual en aquesta zona i boixos, dels quals destaca la seva alçada, ja que poden fer més de 5 metres d’alçada.

Seguirem perdent metres tot endinsant-nos al Barranc del Regatxol, sempre per pista amb algun breu tram de sender per evitar fer marrada.

En aquest tram, trobarem arbres amb formes ben curioses, com aquest que adjunto a continuació, amb forma de 4.

Ben aviat passarem per una masia anomenada Carlarès, sembla que està habitada i fan explotació forestal de la seva finca.

Passada la casa, passarem per sota unes parets altívoles i haurem d’estar atents a algun encreuament de pistes.

A partir dels masos del Carlarès, començarem a guanyar metres de desnivell i vistes cap a l’entorn. Per exemple, tornarem a veure el Mont Caro, ara ja molt més allunyat.

En algun tram de camí amb menys vegetació, si estem atents, podrem veure algun fòssil de dimensions gens menyspreables.

Finalment, arribarem al Coll de Tall Nou, on enllaçarem amb el GR 8, que haurem de seguir de baixada per el vessant oest.

Seguirem ara ja per sender, primer de baixada, però tornarem a pujar breument fins a arribar al punt més alt de la ruta d’avui, en el punt anomenat com a Mirador de Tall Nou. Per arribar-hi ens haurem de desviar breument del camí, però val la pena.

Desfarem cap al sender, però ben aviat haurem d’abandonar el GR8 i seguir recte, per una zona de camps una mica indefinida.

Arribarem a una pista, però ben aviat l’haurem d’abandonar i baixar per un sender cap a la dreta, molt desdibuixat en el seu inici, que ens durà cap al Barranc d’Espada.

Aquesta baixada serà molt franca i directe, perdrem molta alçada de cop, fins a arribar al llit del torrent del Barranc d’Espada, avui sec. Però uns metres més endavant trobarem el naixement del riu Matarranya, aquest ja amb alguns bassals formats, que haurem d’anar esquivant de forma fàcil.

A partir d’aquí entrarem en el tram més interessant de la ruta d’avui, tot resseguint les Gúbies del Parrissal. Haurem d’anar resseguint el torrent i passant per sobre de pedres, sense massa aigua en la part més alta del recorregut.

Caldrà estar atents a les marques de la travessa Estels del Sud, que ens ajudaran a trobar el pas més fàcil, que no sempre és evident.

En un punt donat, caldrà que baixem uns metres per uns esglaons metàl·lics com els de les vies ferrades i, tot seguit, arribarem al pas del Romeret, que és el punt més encaixonat i espectacular de les gúbies. Avui el trobem ple d’aigua, per la qual cosa no és possible de passar-hi caminant i caldrà agafar una canal cap a la dreta on, guanyant alçada, podrem evitar aquest pas.

Trobarem alguns segments equipats amb cables de vida i esglaons, però són passos molt fàcils en tot moment. No cal dur material.

És possible que ben aviat equipin unes passeres en aquest tram més estret de les gúbies, ja que vam veure moltes piles de fustes noves de trinca dipositades ben a prop. En cas de ser així, ens evitaríem donar la volta per aquesta canal que, si bé no és difícil, es fa una mica feixuga.

Després de descendir per l’altre vessant del pas del Romeret, tornem a enllaçar amb les Gúbies i ben aviat arribarem a un altre punt ben interessant, amb llargs passos equipats amb passarel·les i ponts per tal de superar fàcilment els trams més congostos.

Seguirem avançant fins a la part inferior de les gúbies. Cal dir que a mesura que anem perdent alçada segurament trobarem més gent. És ben normal, ja que hi ha un gran pàrquing habilitat per tal d’accedir-hi des de la part baixa.

Però abans d’arribar a aquest pàrquing, podrem visitar una petita balma on hi ha visibles unes pintures rupestres. No us espereu res espectacular, però és interessant parar a donar un cop d’ull.

Arribats al pàrquing d’accés a les Gúbies del Parrissal, podrem decidir si volem anar fins al poble per pista asfaltada i molt planera o, alternativament, pugem per un sender a mà dreta que ens durà a la Masia de Sant Miquel. Com no podia ser d’una altra manera, nosaltres escollim aquesta última opció, on guanyarem més metres de desnivell, sense afegir pràcticament distància al recorregut.

Per tant, anirem enfilant per camí còmode fins a l’antiga masia de Sant Miquel, actualment deshabitada i en estat ruïnós. Tindrem bones vistes de tot l’entorn.

ja de baixada, en tot moment trobarem bons indicadors, primer de PR i després de GR que ens duran a la pista que puja des del poble de Beseit fins a l’accés de les Gúbies del Parrissal, a uns 2 quilòmetres del poble.

Finalment, arribem al poble de Beseit, que conserva un aire molt rural, malgrat que està molt ben arreglat.

Aquesta població, situada a la comarca del Matarranya, és de parla catalana i té poc més de 500 habitants, però disposa de nombrosos allotjaments on poder menjar i dormir, clar senyal que és un indret d’un important interès turístic, en part, gràcies a les diverses rieres, que a l’estiu fan les delícies dels banyistes.

Cal dir que, en aquest sentit, existeixen regulacions per evitar la massificació d’aquests espais naturals i així evitar la degradació de l’entorn.

En el nostre cas, ens vàrem allotjar i menjar a la Fonda Urquizu, on vàrem gaudir d’una bona estada i bon tracte a un preu molt raonable.

---

Dia 2: Beseit – Refugi Caro

• Distància: 24,5 Km (Dades GPS)
• Desnivell: +1.205m. / -662m.
• Temps: 9h (comptant parades)

El segon dia el comencem tot creuant la població de Beseit en direcció al Camí de la Pesquera. Els primers quilòmetres se’ns faran una mica pesats, ja que anirem per una pista asfaltada i sense cap al·licient paisatgístic.

A uns 2,5 quilòmetres de Beseit, ja entrarem a les Gúbies d’Ulldemó, on sembla que a l’estiu hi deu haver força afluència de banyistes i no n’hi ha per menys, ja que la zona és molt maca i l’aigua deu ser ben fresqueta.

Seguirem remuntant per la mateixa pista durant uns sis quilòmetres que personalment se’m faran una mica llargs, ja que si bé el paisatge és preciós, el camí és monòton i bastant planer.

Després de molt caminar, arribarem a una esplanada on haurem de deixar la pista i prendre el camí de la Mola de Lino, indicat amb marques de PR i sense pèrdua possible.

Ara passem a caminar per un agradable sender en franca pujada i així seguirà durant quatre quilòmetres. A mesura que guanyem alçada, també guanyarem en vistes.

Passats els quatre quilòmetres de continu ascens mitjançant el sender pel mig d’un bosc, quina és la nostra sorpresa en arribar de cop a un mas on s’arriba per una pista en molt bon estat. De fet, com hem dit anteriorment, aquest massís està ple de pistes per tot arreu i bona part del recorregut que fem és aprofitant aquesta xarxa de pistes.

A partir d’aquí anirem enllaçant diferents pistes sense asfaltar i gens transitades. Caldrà que estem alerta a no saltar-nos cap trencall.

Com hem dit anteriorment, estem en un massís calcari i en conseqüència les coves són un fenomen habitual i un bon exemple el trobarem en l’Avenc de Salany, del qual podrem observar la seva vertical entrada i on per accedir-hi ens caldria material específic d’espeleologia.

Passada aquesta cova, ben aviat arribarem a un punt elevat que resseguirem cap a l’esquerra, en direcció nord-est i que s’anomena la Mola de Catí.

Seguirem còmodament per un sender ben fressat fins a l’accés a una cova de la qual no teníem informació prèvia i la sorpresa va ser majúscula, ja que la boca d’accés, generada per esfondrament, és d’unes dimensions considerables, de 25 x 18 metres concretament. Es tracta de la Cova Cambra, prou coneguda pels locals i de molt fàcil accés i exploració pel que vam poder comprovar.

Una vegada a dins el forat, veiem que la cova s’endinsa cap a esquerra i dreta, agafem els frontals i primerament entrem al forat de l’esquerra, que resultarà ser el més interessant, amb una cambra de grans dimensions i que gaudeix d’unes formacions espectaculars.

Tot seguit anirem a l’altra banda de la cova, menys interessant, ja que és un forat molt gran, però sense formacions cap de tipus i és que, de fet, és una continuació de l’esfondrament de la boca d’accés.

Visitada la cova, seguirem el camí i, en pocs metres, trobarem el refugi lliure Cova Cambra, de la Unió Excursionista Catalunya i que sembla en molt bon estat, gràcies a una reforma realitzada l’any 2015.

Seguirem per la pista i ens desviarem breument per arribar al que sembla el punt més alt de la Mola de Catí, amb magnífiques vistes del Mont Caro i de la urbanització on tenim estacionat el cotxe.

Seguirem per la pista fins que, en un marcat revolt de dretes, seguirem recte per un sender desdibuixat.

Haurem de seguir alguna indicació cap a la Font del Mascar, tot i que abans passarem per la Cova dels Pensament, una petita i curiosa formació sota una balma.

Segons una inscripció que trobem a l’interior i que podeu veure a la galeria d’imatges, sembla que aquesta cova era utilitzada pels pastors i alguns bandolers, com el conegut Panxampla. Al seu interior hi ha restes que confirmen haver estat utilitzada com a refugi.

Seguirem en descens fins a la Font del Mascar, on no ens aturem, ja que hi ha força gent i en temps de Covid cal evitar les aglomeracions.

Passada la font, haurem d’estar alerta a un sender que baixa cap a l’esquerra i ens durà a les primeres cases de la urbanització.

A partir d’aquí seguirem marques de GR que ens duran fins al Refugi Caro del CEC.

Seguidament, en pocs minuts, arribarem fins a l’estacionament on acabarem la ruta.

Com a conclusió, aquesta és una ruta interessant si ens agrada caminar per terreny fàcil i per posar forces quilòmetres a les cames. Però a més a més, podrem gaudir d’algun dels paratges més singulars dels Ports de Tortosa – Beseit. Una alternativa interessant a la coneguda Estels del Sud si tenim tot just dos dies per fer travessa.

Imatges