Mont Perdut (3.355m.) per la cara nord

El Mont Perdut és un massís enclavat dins del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, segurament un dels més bells paratges del Pirineu, gràcies a les quatre valls que l’envolten i que són: Ordesa, Añisclo, Escuaín i Pineta.

Precisament des d’aquesta última vall, ascendirem al punt més alt del massís, el Pico de Monte Perdido, de 3.355 metres d’altitud, tot remuntant la seva espectacular cara nord.

A mode anecdòtic, comentar que el Mont Perdut és el massís calcari més alt d’Europa, per tant, estem davant d’un fenomen geològic de primer ordre i que, juntament amb la gran bellesa i espectacularitat de les valls que l’envolten, fan d’aquest un indret molt singular i especial.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Canigó (2.785m.)

El Canigó segurament no necessita presentació, ja que és una muntanya amb un valor simbòlic molt elevat pels catalans i pels muntanyencs en general. Si bé no és un cim d’una alçada destacada (2.785m.), la seva isolació fa que tingui unes vistes espectaculars vers les comarques nord-catalanes i cap al mar Mediterrani.

En aquesta crònica explicarem l’ascensió per una de les dues vies més clàssiques, la que ascendeix pel vessant oest del massís, tot començant al magnífic indret de Marialles.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Cresta del Sol

La  Vall de Lord, a la zona nord-oriental de la comarca del Solsonès, és una sector de gran interès paisatgístic i natural, gràcies a la bona quantitat de serralades, rius i rieres que hi trobem.

Al sud de Sant Llorenç de Morunys, hi ha la Serra dels Bastets, de conglomerat montserratí. Al contrafort occidental d’aquesta serra hi trobem Els Llengots, diverses crestes esmolades i ubicades en una forma perfectament paral·lela que desemboquen a l’embassament de La llosa del Cavall.

En aquesta crònica, explicarem una interessant forma d’ascendir a un d’aquests crestalls, concretament la Cresta del Sol, a través de terreny d’aventura i algunes seccions de grimpada i escalada plaent.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Cresta dels Tres Consellers al Néouvielle (3.091m.)

El massís del Néouvielle, enclavat dins la reserva natural i nacional amb el mateix nom, conté una bona quantitat de cims de més de 3.000 metres. Malgrat que el cim més alt és el Pic Long, de 3.192 m., el cim que dóna nom a tot el sector i al qual ascendirem en aquesta crònica, fa 3.091 metres.

Segurament, la forma més elegant de pujar-lo és per la Cresta dels Tres Consellers, esmolada i ben aèria, ens farà gaudir de valent. Abans però, ascendirem quatre cims més en el que serà una jornada maratoniana, molt similar a la que vam realitzar no fa gaires setmanes fent la cresta del Pic Long, tot resseguint-la de l’oest a l’est.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Midi d’Ossau (2.884m.) per les tres xemeneies

El Midi d’Ossau, és un cim de 2.884 metres d’altitud, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i que destaca per la seva forma de dent. Es pot veure des de molts quilòmetres de distància gràcies a la seva isolació.

Es tracta d’un antic estratovolcà. Un cop erosionada la muntanya que componia el volcà, ha quedat a la vista de tots el contingut de la xemeneia. Això explica la seva homogeneïtat de material i la seva verticalitat.

És un cim molt espectacular i, que a mesura que t’hi vas apropant, en va guanyant, ja que vas veient de més a prop la magnitud de les seves altes parets. En aquesta crònica us explicarem l’ascensió per la ruta de les tres xemeneies.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum