El Pic Carlit o la Pica del Carlit es troba al nord dels Pirineus axials i es tracta de la muntanya més alta de tota la Cerdanya (i de la Catalunya del Nord). El pic en qüestió forma part d’un massís més o menys aïllat que, pel vessant occidental forma part de la sub-conca del riu d’Aravó, afluent del riu Segre, mentre que el vessant oriental constitueix part del circ glacial on s’origina el riu Tet.
Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Llac de les Bulloses, Montlluís (Alta Cerdanya)
- Distància: 15km
- Desnivell positiu: 950 m.
- Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
- Dificultat: Poc Difícil. Pendents de fins a 45º. Atenció a algunes zones exposades a allaus i caiguda de pedres
Fitxa:
Avui, un dissabte 27 de maig, ens decidim a anar a la zona del Carlit, doncs les previsions són bones i les 2h de camí que hi ha des de Manresa a priori valdran la pena.
Així doncs sortim amb l’Aura, el Daniel i el Jaume a les 6 del matí i a les 8 ja som al peu de la presa de la Bollosa, on sorprenentment no trobem a ningú. La temperatura és molt bona, però bufa vent i el cel és ben cobert de núvols, cosa que no esperàvem.
Destacar que en època hivernal la pista d’accés sol estar tallada uns 4 quilòmetres abans de la presa pel que la ruta s’allarga considerablement. En època estival l’accés a les Bulloses només és permès en cotxe de 19h a 7h, sent possible durant el dia a través d’un servei d’autobusos amb un interessant cost d’1€.
Esmorzen, ens equipem i emprenem el camí habitual de la volta als 12 llacs, seguint la bifurcació de l’esquerra quan trobem l’encreuament de camins (més tard tornarem pel ramal de la dreta) que ens menarà als estanys de Negre i Llong, entre altres. S’han d’anar seguint els senyals grocs, doncs amb neu pot ser una mica perdedor.
Arribats als estanys Sobirans, comença la part més entretinguda de la ruta. Si fins ara hem anat guanyant poca alçada, a partir d’ara la cosa ja s’enfila de valent fins al cim. Primer haurem de remuntar fins al coll Colomer. Bé es pot pujar pel flanc esquerre o per la canal directament. Ens fa patir una mica el fet que trobarem boira uns metres més amunt.
Arribats al replà on a l’estiu veiem l’estany gelat ens fiquem de ple al núvol, tot és blanc al nostre voltant i costarà orientar-se (en situació normal el terreny és franc i evident). En bones condicions de la neu podrem remuntar per l’evident canal central que separa el cim principal del Carlit del cim nord. L’alternativa és pujar per l’aresta que se’ns presenta a l’esquerra, que en condicions normals no passa de F+.
Nosaltres pugem per la canal central, amb inclinacions d’uns 45º i la neu en molt bon estat. Degut a la intensa boira que hem trobat, ens desviem un xic de l’itinerari i la cosa se’ns enfila fins als 55º i anem a espetegar directament al cim nord del Carlit. De seguida ens n’adonem i enfilem la fàcil aresta fins al cim principal. Evidentment avui no gaudirem de vistes, prou feines tenim a veure els companys (vegeu vídeo).
No ens estem gaire estona al cim, doncs el temps no acompanya i baixem ràpidament fins als Estanys Sobirans on agafem la variant de tornada que va cap a l’esquerra i que s’uneix al camí d’anada a l’alçada de l’estany del Viver.
Molt bona sortida, sense trobar gaire gent i amb bon estat de la neu. Llàstima de no haver pogut de les bones vistes que es contemplen des del cim.
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum
