Cresta Espadas (hivernal)

El massís de Posets, enclavat dins del Parc Natural de Posets-Maladeta, és un dels massissos més destacats dels Pirineus, no en va, hi trobem el segon cim més alt d’aquesta serralada, el Pic de Posets o Tuca Llardana, de 3.375 metres, a banda de molts altres cims destacats i valls de molta bellesa al seu voltant.

Una forma molt estètica d’ascendir aquest cim, és per la Cresta de las Espadas, on és habitual veure gent a l’estiu. Malgrat la llargada i duresa del recorregut, val la pena resseguir aquest esmolat crestall i gaudir de les grimpades i desgrimpades que ens ofereix. A més a més, podrem assolir cinc altres cims de més de 3.000 metres.

En aquesta crònica, explicarem l’ascensió hivernal per aquest mateix recorregut, que pren una altra dimensió totalment diferent i amb un grau de dificultat i sobretot de compromís i exposició que no s’han de menystenir.

Llegeix més

Imatges:

 

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Torreta de l’Orri (2.438m.) per les Comes de Rubió

La Torreta de l’Orri és un cim de 2.438 metres d’altitud, ubicat a la comarca del Pallars Sobirà i més concretament, al municipi de Soriguera.

Per qui no l’ubiqui amb aquesta descripció, en el seu vessant nord hi trobem l’estació d’esquí alpí de Port Ainé, de la qual arriba un telecadira fins just sota cim, on també hi ha unes antenes i edificis que esguerren la vista.

Si bé és un cim de fàcil ascensió i amb relativament poc interès, després d’intenses nevades és una bona opció per tal de gaudir dels seus bonics boscos. Especialment dels que trobem al sector de les Comes de Rubió, per on pujarem.  A més a més, en dies assolellats (no va ser el cas), podrem tenir unes àmplies i espectaculars vistes des del cim.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Mont Perdut (3.355m.) per la cara nord

El Mont Perdut és un massís enclavat dins del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, segurament un dels més bells paratges del Pirineu, gràcies a les quatre valls que l’envolten i que són: Ordesa, Añisclo, Escuaín i Pineta.

Precisament des d’aquesta última vall, ascendirem al punt més alt del massís, el Pico de Monte Perdido, de 3.355 metres d’altitud, tot remuntant la seva espectacular cara nord.

A mode anecdòtic, comentar que el Mont Perdut és el massís calcari més alt d’Europa, per tant, estem davant d’un fenomen geològic de primer ordre i que, juntament amb la gran bellesa i espectacularitat de les valls que l’envolten, fan d’aquest un indret molt singular i especial.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Canigó (2.785m.)

El Canigó segurament no necessita presentació, ja que és una muntanya amb un valor simbòlic molt elevat pels catalans i pels muntanyencs en general. Si bé no és un cim d’una alçada destacada (2.785m.), la seva isolació fa que tingui unes vistes espectaculars vers les comarques nord-catalanes i cap al mar Mediterrani.

En aquesta crònica explicarem l’ascensió per una de les dues vies més clàssiques, la que ascendeix pel vessant oest del massís, tot començant al magnífic indret de Marialles.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Cresta del Sol

La  Vall de Lord, a la zona nord-oriental de la comarca del Solsonès, és una sector de gran interès paisatgístic i natural, gràcies a la bona quantitat de serralades, rius i rieres que hi trobem.

Al sud de Sant Llorenç de Morunys, hi ha la Serra dels Bastets, de conglomerat montserratí. Al contrafort occidental d’aquesta serra hi trobem Els Llengots, diverses crestes esmolades i ubicades en una forma perfectament paral·lela que desemboquen a l’embassament de La llosa del Cavall.

En aquesta crònica, explicarem una interessant forma d’ascendir a un d’aquests crestalls, concretament la Cresta del Sol, a través de terreny d’aventura i algunes seccions de grimpada i escalada plaent.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum