Canal de l’Ordiguer i Canal del Cristall

La cara nord del Cadí és un regal per a la vista i també ens ofereix la possibilitat de fer escalada clàssica, grimpar o pujar per algún dels seus múltiples corredors en condicions hivernals, com és el cas d’avui.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Coll de Pallers, Estana (Cerdanya)
  • Distància: 11 km
  • Desnivell positiu: 1.050 m.
  • Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
  • Dificultat: PD+. Pendents de 45º a 55º. Segons condicions de neu, possibles ressalts en mixt de IVº.
  • Material: Preveure material per assegurar en neu, roca i glaç. Material per rapelar.

Fitxa:

Degut a la previsió de nevades a partir de les 14h decidim no complicar-nos i anem per terreny ja conegut, tot pujant la Canal de L’Ordiguer i baixant per la del Cristall.

Ens arribem fins Estana, petit i bonic poble ceretà i seguint una pista en estat irregular al tram final, arribem a l’estacionament de Coll de Pallers.

A partir d’aquí seguim l’imperdible camí (PR C-121) cap a Prat de Cadí, on arribem en uns 50min. aprox.

Arribats a Prat de Cadí, encarem el bosc per anar a buscar la canal de l’Ordiguer, calçem grampons i amb un piolet anirem fent, doncs la neu està en bones condicions i no trobem cap dels habituals ressalts de roca durant la pujada. En tot moment optem per la variant de dretes d’aquesta canal com podem veure en la següent imatge, extreta de la guia “Escalades del Cadí” de Jaume Mates (1988). Segons la guía 45-50º/BD/450 m de desnivell.

Una vegada a dalt, anem cap a l’est per buscar la canal de baixada, la del Cristall. És fàcil de localitzar-la, doncs hi ha un pal indicador a la seva entrada. De fet, donat la gran congesta de neu que hi ha a l’entrada, aquest pal indicador ens servirà per instal·lar un ràpel i baixar els primers metres de forma més segura.

Un cop superada la part més dreta, aquesta canal no passa dels 40º o 45º. Cal parar atenció a la part baixa, doncs hi ha un tallat de roca important i haurem d’anar a buscar el camí que ens duria cap a l’Ordiguer, a l’esquerra, o bé fer un flanqueig cap a la dreta per seguir baixant direcció Prat de Cadí.

Arribats a Prat de Cadí, ens disposem a dinar aprofitant la comoditat del lloc i les bones vistes, però una bona nevada comença a caure (és compleixen les previsions!) i sembla mentida que estiguem a 1 de maig de 2018 amb aquest ambient d’hivern.

En resum, una molt bona sortida, sense buscar gaires complicacions i que no deixa indeferent.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

La Porta del Cel

Malgrat no sóc gaire de travesses organitzades ni prefixades reconec que la Porta del Cel m’ha captivat moltíssim, i és que passa per paratges formidables i històrics, a vegades oblidats però que gràcies a la gran tasca d’Alejandro Gamarra (antic guarda del Refugi de Certascan).

La Porta del Cel se’ns dubte ens ha obert les portes a conèixer racons per on difícilment haguéssim passat de no ser per aquesta travessa.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Tavascan (Pallars Sobirà)
  • Distància: 65 km
  • Desnivell acumulat: 11.000 m.
  • Temps: Travessa realitzada en 5 etapes de diferent durada.
  • Dificultat: Fàcil. Alguns trams equipats. Cal confirmar l’estat de la neu abans d’anar-hi.

Fitxa:

Aquesta travessa ens porta per paratges realment bonics tant del Pirineu català com francès on difícilment passaríem fent qualsevol altra activitat.

Sortint de Tavascan, passem per indrets com el Pic de Certascan, el llac amb el mateix nom (el més gran dels Pirineus), la Pica d’Estats i innumerables valls i estanys ben recòndits.

Malgrat que en alguna de les etapes el temps no ha acompanyat, això no ha estat un impediment i encara l’hi ha donat un punt més d’aventura.

Per obtenir més informació d’aquesta ruta podeu visitar la seva pàgina web.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Els Encantats, per la canal central i via normal (o directa)

Els Encantats és un d’aquells cims que captiva a qualsevol, no només la primera vegada que el veus sinó cada cop que hi passes, més a prop o més lluny.

Avui ens decidim per enfilar els seus dos cims principals (El petit i el gran Encantat) per l’esvelta canal central i pujant al Petit Encantat per la via normal (o directa).

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Aparcament Prat Pierró, Espot (Pallars Sobirà)
  • Distància: 14 km
  • Desnivell positiu: 1.400 m.
  • Temps: 1h + 10h (1r. dia, aproximació al refugi Ernest Mallafré)
  • Dificultat: PD+. Grimpada constant de II a III+ a la canal central. Un pas de IV+ a la Via Directa. Trams molt exposats.

Fitxa:

Aprofitem el fantàstic dia de muntanya per fer una escalada clàssica d’aquelles que ens tornen a les arrels i tant ens agraden.

Arribats al peu dels Encantats pugem per la seva canal central, molt dreta i entretinguda però sense grans dificultats, veiem els primers caramells i parets glaçades de la temporada.

Arribats al coll, seguim cap al Petit Encantat per la via directa, oberta per P. Loustalot i A. Mabille l’any 1924. Recomanable portar material per reforçar reunions, cintes llargues per posar a merlets i friends petits/mitjans (malgrat no n’hem fet servir). Corda de 60m., recomanable 70m. si voleu enllaçar els 2 primers ràpels i fer el que a posteriori baixa del Gran Encantat (no obligat però molt recomanable). De pujada ens saltem la reunió que hi ha just després de la de l’orella i la que queda entremig de la xemeneia final. Podeu trobar una molt bona ressenya al blog d’Escalada per a Tontos.

Ja baixats de l’Encantat Xic, seguim cap al Gran, tot grimpant amb compte, arribem a una paret tombada on decidim enfilar-nos fins la cresta que en breu ens deixa al cim del Gran Encantat.
D’es d’aquí baixada pel camí normal.

Gran clàssica, en un entorn espectacular i amb un temps formidable.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Pica d’Estats (3.143 m.) per la ruta 6×3.000

Molt sovint, en les zones on hi ha cims de referència, els del seu entorn passen desapercebuts. És el que passa amb la Pica d’Estats i aprofitem aquesta sortida per fer tota la seva cresta, on trobem 4 cims de més de 3.000m., i el Montcalm i el Sotllo, molt propers per fer un total de 6 cims de més de 3.000m.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Pont de la Molinassa, Àreu (Pallars Sobirà)
  • Distància: 21 km
  • Desnivell positiu: 2.200 m.
  • Temps: 2,5h + 8h (ruta realitzada en 2 dies)
  • Dificultat: Poc difícil. Passos de II durant la cresta de la Vía Gabarró, algún força aeri.

Fitxa:

Interessant ruta que aconsegueix enllaçar tots els cims de tresmil metres de la zona de la Pica d’Estats i que requereix una llarga proximació en cotxe (per una pista en estat força irregular, apte per 4×4 i turismes alts agafant-la amb carinyo) i posteriorment caminant.

Per alleugerir la ruta i gaudir-la més, sortim de tarda/vespre de la Molinassa i fem via fins l’Estany Sotllo, on farem nit.
L’endemà ens llevem a punta de sol, remuntem fins el proper Estany d’Estats i aquí ens desviem del camí habitual per pujar el desguàs de la Coma Gelada, entorn preciós.
Un cop aquí, busquem el camí més evident que ens durà fins el coll que separa el pic Rodó de Canalbona i el Port de Riufred. Ara només caldrà reseguir la cresta per assolir els 4 cims que componen l’aresta de la Pica d’Estats.

Un cop fets els quatre cims ens arribem al proper i fàcil Pic du Montcalm. Tot seguit remuntem direcció Port de Sotllo, però ens desviem abans d’arribar-hi per pujar fort fins el Pic Sotllo, amb espectaculars vistes a totes bandes.
La baixada la fem per la inusual aresta sud del Sotllo que ens menarà a la bonica coma de Sotllo, esquitxada d’estanys. Arribem fins l’últim estany i baixem una coma fins l’Estany Sotllo, punt d’inici de la ruta, on recollim estris i desfem el camí fet el dia anterior fins La Molinassa.

Per aquest ordre assolim els següents cims:
– Pic Rodó de Canalbona (3.005m)
– Punta Gabarró (3.114m)
– Pica d’Estats (3.143m)
– Pic Verdaguer (3.133m)
– Pic du Montcalm (3.077m)
– Pic de Sotllo (3.073m)

No trobem grans dificultats però cal orientar-se bé. A l’aresta de la Vía Gabarró hi ha algun pas un pèl exposat i passos que no superen el IIº. Trams amb roca descomposta.
La baixada per l’aresta sud del Sotllo està una mica desfeta. És poc difícil però cal anar amb compte, el pati és considerable.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum