Pollegó Inferior del Pedraforca, per les Coves dels Talibans i la Gran Diagonal
El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, i no sense motiu, doncs la seva forma de forca és ben singular. Generalment el Pollegó Superior s’endú tot el protagonisme de les ascensions a aquesta muntanya, però té molts més cims, com l’oblidat, Pollegó Inferior.
En aquest cas, el pujarem per terreny d’aventura, tot passant per les Coves dels Talibans i la Gran Diagonal.
Llegeix més
Dades de la sortida: Ben entrats al mes de maig, la neu va fonent i al Pedraforca gairebé no en queda. És el moment ideal per fer aquesta activitat, amb un dia de sol i temperatures a ratlla. Aparcarem en una zona còmoda uns 500 metres després de la primera corba de dretes de la carretera que ens mena al mirador de Gresolet. En cas de dur un cotxe alt o 4×4, podrem pujar per la pista que neix a l’esquerra de l’estacionament i aparcar un bon tros amunt, passat un dipòsit d’aigua i una corba de dretes. Uns metres més amunt trobarem un gran pla on estacionar el vehicle, just davant del camí que caldrà seguir i que s’endinsa cap al Torrent de Cal Ninot. Després d’avançar i entrar en una tartera ja podrem veure la paret on es troben les Coves dels Talibans i just darrere, la gran paret sud del Pollegó inferior. A la seva esquerra, la Gran Diagonal. Tenim diverses opcions per arribar a les coves, nosaltres hem tirat pel dret fent una grimpada entretinguda, però potser és més còmode seguir pujant pel torrent de Cal Ninot i aleshores flanquejar per la base la paret fins a trobar l’accés a la primera cova. Trobarem una corda que ens pot servir d’ajuda per començar a pujar fins als peus de la cova, on trobarem un flanqueig prou exposat i on caldrà parar atenció. La roca està bastant desgastada. La instal·lació la trobem en prou bon estat. Una vegada fora de la cova, farem un flanqueig una mica aeri (antigament hi havia una corda) però que es passa caminant sense problemes. Una breu desgrimpada ens deixarà als peus de la segona cova, aquesta sense equipament i més assequible. Vista des de dalt: En aquest punt anirem remuntant pel pas més fàcil fins a les feixes que queden sota la gran paret sud del Pollegó Inferior. Seguirem en direcció oest, flanquejant la paret fins que ja veurem la Gran Diagonal davant nostre. A primer cop d’ull pot impressionar però realment és una grimpada sense massa dificultat, només caldrà parar una mica d’atenció. Anirem remuntant fins a sota un gran sostre on, tot seguit, trobarem una cadena que ens ajudarà a superar el pas més dret i polit de la diagonal. Superada la Gran Diagonal, seguirem flanquejant el cim, ara en direcció Nord-oest, fins a trobar un pas una mica aeri que ens desembocarà a una gran tartera. Remuntarem per la tartera i haurem d’estar atents a una evident rampa que puja a mà dreta. A la part inicial veurem una fita i un tros més amunt un arbret solitari. I anirem a parar a una breu grimpada, que no supera el IIIº. La roca en aquest punt està un pèl polida, pel que caldrà parar atenció. Superat aquest pas ja enfilarem els últims metres fins que arribarem al cim. Just a davant podrem observar el Pollegó Superior i la gran mole que és el cim del Calderer. Després d’un breu descans, seguim la carena cimera en direcció oest fins que trobarem el primer de 3 ràpels que ens deixaran a la tartera de Saldes. Necessitarem una corda de 60m. o dues de 30m. El primer ràpel, baixa per una rampa on de seguida veurem la segona reunió, prou còmoda. No hi caben més de 3/4 persones. El segon ràpel és molt més vertical i estètic i ens dipositarà a la bretxa que separa el Pollegó Inferior del Fals Pollegó. Des de la bretxa, haurem de treure el cap el vessant de la tartera per veure la tercera instal·lació, on podem arribar desgrimpant amb compte o aprofitant la instal·lació del segon ràpel si les cordes arriben (desconec si hi hauria gaire fricció de cordes). Haurem d’acabar de desgrimpar uns metres per arribar a la tartera i a partir d’aquí seguirem el camí habilitat al lateral dret, molt còmode. Cal que preservem la tartera i que es pugui recuperar del desgast. A la base de la tartera, en comptes d’anar direcció Refugi Estasen, seguirem recte avall. Per entendre’ns, seguirem la continuació de la tartera. Fins que arribem al PR-C 127 que agafarem direcció Gósol. Seguirem fins a l’estacionament on haurem deixat el cotxe si hem decidit pujar per la pista sense asfaltar o, com nosaltres, haurem de baixar fins al peu de la carretera del mirador de Gresolet. Aquesta és una ruta per emmarcar, donat que és aventurera i recorre zones molt poc transitades d’aquesta massificada muntanya. Personalment penso que és molt més agraïda que els camins de pujada habituals al Pollegó Inferior o el Superior. En definitiva, 100% recomanable, com l’ascensió per la Cresta dels Cabirols, un pèl més tècnica però d’una estètica i bellesa molt interessants.
Crònica:
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum
Cingles de Malanyeu
Malanyeu és un poble del municipi de La Nou de Berguedà, situat estratègicament en una conca envoltat dels Cingles de Malanyeu. Aquests cingles formen el contrafort més occidental de l’extensa Serra del Catllaràs, que malgrat ser força desconeguda, té mil i un racons de gran bellesa.
En aquesta ruta resseguirem tot el cingle i alguns dels seus punts més particulars, com el curiós pas del Graell de Cal Pigot.
Llegeix més
Dades de la sortida: Davant un calorós primer cap de setmana de març i vistes les condicions de la neu, decidim anar a fer una caminada sense gaires exigències tècniques, però que ens farà gaudir de bells paratges. Arribats a Malanyeu, aparcarem al final de la carretera asfaltada, davant del que eren les escoles noves. Uns metres més avall ja podrem veure l’església de Sant Sadurní. Seguirem per la pista sense asfaltar que comença en direcció est, de fet al punt d’aparcament ja trobarem indicadors cap al camí del Graell de Pujals. Ben aviat ja trobarem un altre pal indicador i haurem de seguir per un corriol ben fressat i ben indicat amb marques grogues. Anirem pujant de forma constant fins a anar a parar a un petit torrent on no acostuma a baixar gaire aigua. L’haurem de creuar ben a prop d’un salt d’aigua i ja haurem arribat al pas del Graell de Cal Pigot. Es tracta d’un pas equipat amb cadenes, cordes i una escala metàl·lica que ens facilitaran el pas. També haurem de creuar per un forat a la roca, que ens menarà fins a un altre salt d’aigua. Superat aquest pas, haurem de tornar a creuar el curs d’aigua i seguir les evidents marques grogues que van resseguint per sota la cinglera. Al capdamunt de tot trobarem una vella corda nuada que no dóna gaire confiança i si podem, val més no fer-la servir. En aquest punt girarem cap a l’esquerra i anirem a petar a l’indret conegut com la Roca Foradada. Evidentment es tracta d’un forat a la roca que ens obre el pas a un balcó penjat al vuit i amb molt bones vistes cap al Pedraforca, Serra d’Ensija, Cadí i un llarg etcètera. Un cop visitat aquest indret, desfem el camí realitzat fins a recuperar les marques grogues i seguirem en constant pujada fins a prop del Graell de Pujals, on el camí girarà direcció nord-est fins que assolirem la carena i passarem per diverses collades on les vistes se’ns obren a nord i a sud. En algun punt trobem molta processionària als arbres. Arribats al Collet de la Font del Tudó, veurem un pal indicador una vegada creuat el filat del bestiar i començarem a descendir. Trobarem el pas del Grapissot, equipat amb un cable d’acer. No té cap dificultat malgrat ser un pèl aeri. Seguirem baixant enmig d’una interessant fageda i ben aviat trobarem un encreuament de camins. Seguirem el PR direcció Malanyeu i ens menarà cap a la Serra del Mill, que des del poble haurem vist vers nord. Ben aviat se’ns obriran interessants vistes del poble. També veurem Sant Julià de Cerdanyola, molt a prop i Guardiola de Berguedà. En el punt anomenat Coll de la Creueta, vam decidir baixar a investigar la Cova dels Desertors, seguint unes desdibuixades marques grogues (uns metres més enllà de la cova també hi ha un pou més vertical que també es pot visitar sense necessitat de material). Al track no ho he posat donat que no ho vam trobar interessant però si algú ho vol visitar, sapigueu de la seva existència. Arribats al Mal Pas, trobarem un altre indicador cap a Malanyeu i començarem una baixada prou aèria en algun punt, però sense dificultats. Després de passar pels camps i la casa de la Solaneta, girarem de direcció per anar a buscar el Grau, un forat a la Cinglera del Molí que ens permetrà creuar a l’altra banda sense dificultats. Ara només ens quedarà creuar un bonic torrent i passar per algunes masies ben conservades. Fins que arribarem a l’església de Sant Sadurní, uns pocs metres per sota d’on haurem estacionat el vehicle. Malanyeu i els seus cingles són una opció ideal per dies de tardor o primavera en un entorn tranquil, sense dificultats i que ofereix bones panoràmiques del Berguedà. A més a més, la bona tasca realitzada en la senyalització de camins, fan de la Serra del Catllaràs un entorn perfecte per a l’excursionisme o la pràctica del BTT.
Crònica:
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum
Circular Gósol – Cap del Verd (2.282m.)
La Serra del Verd, ubicada al sud-oest de Gósol, fa de punt d’unió entre les comarques del Solsonès, Alt Urgell i, evidentment, el Berguedà. El seu punt més alt el trobem al Cap del Verd, de 2.282 metres d’altitud.
El fet de ser una serra no gaire coneguda o, a priori, menys atractiva que alguna de les seves veïnes, com el Pedraforca o la Serra d’Ensija, fan que les excursions a aquesta zona siguin tranquil·les i no menys atractives, doncs els boscos, torrents i prats alpins fan les delícies de qualsevol excursionista.
Llegeix més
Dades de la sortida: Després d’una setmana de nevades intenses al Pirineu i Prepirineu, ja teníem ganes de cap de setmana per anar a fer activitat, però el fort vent anunciat i el risc d’allaus ens va fer ser prudents i una bona alternativa després d’intenses nevades per no prendre riscos i a recer del vent és aquesta ruta que us descriuré a continuació, tot pujant al Cap del Verd pels boscos de la seva cara nord. Així doncs, el primer dissabte de febrer, ens arribem fins a Gósol i just a la rotonda que trobem a l’entrada del poble haurem de seguir direcció El Vert fins que arribem a la deixalleria, on sol estar més o menys net de neu. A partir d’aquí, si no hi trobem neu o ens veiem amb cor de seguir per una pista sense asfaltar i amb neu, podem acabar d’arribar fins just a sota l’ermita de Santa Margarida, on hi ha algun espai per deixar el cotxe. Una vegada equipats, acabem de pujar fins a l’ermita i prenem el corriol que va enfilant just darrere d’aquesta (marques grogues). El camí va pujant en tot moment però sense massa pendent, fet que s’agraeix. A més a més, comencem a entrar dins d’un bosc deliciós després de la nevada. Aquest corriol va travessant la pista que també puja fins al Coll de Mola i és molt més agradable que no pas seguir per la pista. A mesura que anem guanyant alçada, també guanyarem vistes sobre el Pedraforca, la Serra d’Ensija i tota la plana de Gósol. Finalment, el corriol enllaça amb la pista i al cap de poc de recorre-la ja arribem fins al Coll de Mola, per on passa una línia elèctrica que espatlla el paisatge. Fem una breu parada i seguim el camí. Aquí és fàcil dubtar del camí a agafar però hem de seguir entre els dos arbres que tenen una “X” (vermella i blanca) marcada. Potser a l’inici no ho sembla però és una pista que va passant pel mig d’aquest frondós i bonic bosc, que haurem d’anar seguint sense pèrdua, fins que arribarem a un revolt on trobarem un senyal i una barrera que a vegades pot arribar a estar colgada de neu. Seguirem per la pista, que a mesura que anem avançant s’anirà fent menys evident, ja que el bosc s’anirà obrint. Hem d’anar seguint direcció sud o sud-oest, fins que arribem a un tancat on a l’estiu segurament i deu reposar algun ramat d’animals. Aquí el paisatge ja sembla d’altres latituds i la nevada que va fent ens dóna un ambient molt hivernal. Afortunadament no està fent massa vent i estem bastant protegits d’aquest. En aquest punt tenim diverses opcions per pujar, bé en direcció sud o bé cap a l’est. Sigui com sigui, vindrà un tram de pujada més dret pel mig del bosc fins que, al cap de poc, el bosc anirà desapareixent i deixarà pas a uns amplis prats. Aquí haurem d’anar resseguint pel costat del bosc en clara direcció sud primerament i després sud-oest. En cas de boira, com és el nostre cas, ens orientarem anant força enganxats al bosc (i passant entremig) que ens queda a la dreta. De mica en mica el terreny s’anirà aplanant i malgrat que la boira ens impedeix veure-ho, sabem que som a prop del cim, fins que ens trobem de nassos amb les fites cimeres, avui ben glaçades. No perdem gaire estona al cim, ja que hi fa fred i no tenim vistes. Per baixar, decidim fer-ho pel Torrent Fosc, que comença just al Coll dels Belitres, ben visible en condicions normals des del cim. En cas de boira, cal baixar sense por en direcció est. Una vegada al Coll de Belitres, trobarem un filat que haurem de superar i ja serem a la capçalera del bonic Torrent Fosc, amb esplèndides vistes cap al Pedraforca, que intuïm entre la boira que s’ha aixecat una mica. La baixada pel Torrent Fosc té una inclinació d’uns 30º o 35º en el seu inici i cal parar atenció a l’estat de la neu, però nosaltres, amb la quantitat de neu pols que hi ha, baixem sense problema i gaudint com nens. Anirem seguint pel torrent fins que arribem a un petit mur de formigó, que desemboca a una evident pista, avui ben coberta de neu i que haurem de seguir cap a l’esquerra, direcció nord-est. I ja només ens quedarà resseguir la pista. En les dues úniques bifurcacions que trobarem haurem d’anar a la variant dreta fins que arribarem a l’ermita de Santa Margarida o a on hàgim deixat el cotxe. Aquesta és una sortida molt interessant per descobrir la Serra del Verd i per repetir-la en cas d’haver-hi estat, especialment en condicions hivernals i després de bones nevades ens garanteix gaudir d’una magnífica i tranquil·la jornada de neu.
Crònica:
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum
Castellar de n’Hug – Cova de la Tuta – Tossal d’Orriols – Fonts del Llobregat
Castellar de n’Hug ja mereix una visita per si sol, doncs és un dels pobles més bonics de la comarca del Berguedà. El fet d’estar a 1.450m. d’alçada el fan ser un dels pobles habitats més alts de Catalunya.
A més a més està enclavat dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, per tant la qualitat i bellesa del seu entorn estan garantits i en aquesta crònica recorrerem alguns dels seus paratges més destacats.
Llegeix més
Dades de la sortida: Estem a dia 5 de gener, per tant avui passen els reis mags, però aprofitem per fer una sortida fàcil i curta per tal d’estirar les cames i airejar-nos una mica. L’hivern sembla que encara no vol arribar i com que hi ha poca neu decidim fer directament una activitat sense anar a buscar el blanc element. Així doncs, ens arribem fins a Castellar de n’Hug per fer una interessant circular, on començarem a caminar tot pujant pel C/ Barcelona, fins a la Plaça Major. A l’alçada de la Fonda Fanxicó haurem de girar a la dreta per anar a buscar el Barri de La Ribera, que creuarem i ja obtindrem bones vistes del centre de la vila. Tot seguit pujarem pel Camí Gros de l’Erola fins al Barri de l’Erola i seguirem per pista asfaltada, tot passant pel costat d’un centre hípic i en pocs minuts arribarem al Coll de l’Erola, on ja veurem l’entrada a la Cova de la Tuta i el Tossal d’Orriols al fons. Farem uns pocs metres en lleuger descens i arribarem a la Font dels Torrents, uns metres abans trobarem un cartell on ja ens indica el camí per arribar a la cova. Ara seguirem per un corriol entre arbustos i en pocs minuts arribarem a un balcó just davant la cova, l’entrada de la qual és de dimensions considerables. L’exploració d’aquesta cavitat és molt senzilla. De fet antigament s’havia utilitzat com a tancat per a algun ramat d’animals, d’aquí que vegem algunes parets d’obra i restes d’activitats a l’interior. Una vegada a l’interior, la cova és molt plana en el seu inici i de dimensions considerables. Fins i tot té una petita teulada d’obra. Imaginem que devia servir per cobrir el ramat d’alguna filtració d’aigua. Passat aquest tram, la cova descendeix uns metres i veiem alguna formació poc destacable. També veiem algun rat-penat i alguna voliana. Tornem pel mateix camí que hem entrat. Una vegada fora de la cova, no cal desfer el camí fins a la Font dels Torrents sinó que seguint unes marques blaves cap a l’esquerra de la cova (quan sortim de la cova seran cap a la nostra dreta) tornarem a enllaçar amb la pista. Cal dir que no hem de tornar a agafar la pista, sinó que seguirem el corriol amb marques blaves que segueix per l’esquerra d’aquesta i que al cap de poc es desvien cap a l’esquerra per passar sota una gran paret. Seguirem pujant fins al Roc del Batlle, on gaudim de magnífiques vistes. Uns minuts després passarem per la Font del Boix. A partir d’aquí el vent ens farà bastant la guitza i decidim escurçar una mica la ruta, ja que la nostra idea original era arribar fins al Coll de la Creueta, però finalment pujarem directament pel flanc est cap al Tossal d’Orriols (1.913m.), on arribarem després d’uns minuts de pujada moderada i amb vent que ens feia trontollar. Després de menjar uns ganyips al cim, arrecerats del vent, baixem per la cara sud de la muntanya, pel dret, per enllaçar amb una pista que veiem perfectament des del cim. Arribats a aquesta pista, anirem baixant molt còmodament fins a l’accés de les Fonts del Llobregat, abans però passarem per Cal Pau Solana i el seu Om monumental. Arribats a les Fonts del Llobregat, no ens podem estar de contemplar els bonics salts d’aigua i la vegetació ufanosa. La millor època per visitar-les és a la primavera. I ja només ens quedarà remuntar un camí prou costerut fins a l’entrada de Castellar de n’Hug, on aprofitarem per donar un vol pel poble i dinar arrecerats del vent i amb el sol de cara, que ens donarà escalfor, a la façana de l’església de Santa Maria. Ha estat una sortida ben interessant, tranquil·la i on gaudir d’una matinal entre amics amb els vells paratges que envolten aquesta coneguda població alt-berguedana.
Crònica:
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum