Arxius de Besiberri Sud - Carles Bascom

El Massís del Besiberri, situat a l’Alta Ribagorça, pertany als municipis de La Vall de Boí i Vilaller. Precisament la seva cresta, de 2,1 km, fa de divisòria entre ambdós municipis i la nostra activitat es mourà en aquest entorn. En aquesta cresta podem trobar els cim del Besiberri Nord (3.010m), Besiberri del Mig (2.996m), Besiberri Sud (3.024m) i el Pic de Comaloforno (3.029m) com a cims destacats.

A mode anecdòtic, dir que el Pic de Comaloforno és el cim més alt íntegrament en territori català. Malgrat que el grup de la Pica d’Estats és més alt, tots els seus cims són compartits amb el vessant francès.

Llegeix més

Dades de la sortida:

Lloc de sortida: Pantà de Cavallers, La Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Distància: 17 Km
Desnivell positiu: 1.700 metres
Temps: 13 hores
Dificultat: AD-. Algún pas de III+, passatges molt exposats. Ruta llarga i feixuga.
Material: Casc, talabard, corda de 30 metres mínim, eines per rapelar, alguna baga i mosquetons. Recomanable portar friends de mida mitjana/petita.

Crònica:

Aquesta sortida la farem amb el Ramon, amb qui fa un any ja ho vam intentar. No va ser fructífera donat que ni tan sols havíem sortit de l’aparcament que vaig tenir un accident “domèstic” i vam haver de canviar els plans buscant un objectiu més modest, tot pujant la Tuca Culebres i el Vallibierna des de l’Estany de Llauset. Aquesta vegada arribarem una mica més enllà del pàrquing 😅 i de fet, podrem realitzar la cresta fins al Comaloforno.

Sortim l’últim divendres d’agost de Manresa amb previsió de bon temps i els pronòstics es compliran fil per randa. Arribem a la presa de Cavallers passades les 9 del vespre, sopem una mica i ens disposem a descansar unes poques hores, ja que hem posat el despertador a les 3:30h. Ens llevem puntualment, esmorzem i ens acabem d’equipar i treure les lleganyes per sortir a les 04:15h.

Amb els frontals a tope comencem a remuntar fins a la presa i a partir d’aquí només cal seguir les indicacions que porten a l’Estany Negre i al Refugi Ventosa i Calvell (estaques de fusta amb banda de color groc) amb l’objectiu de rodejar el pantà per un camí evident fins que arribarem a la Pleta de Riumalo on en un pont amb un panell ja veurem la indicació de Besiberri. Passat aquest pont (vegeu imatge a continuació), ens hem de desviar del camí, tot anant cap a l’esquerra, i travessar una altra passera més modesta.

A partir d’aquí ens tocarà remuntar molts metres de desnivell pel Barranc de Malavesina. L’orientació pot ser un pèl confusa si hi pugem de nit, per tant, en cas de detectar que perdem la traça, cal tenir en compte que la pujada no és complicada i el camí és fressat fins a l’Estany de Malavesina. En un punt, poc després de començar a remuntar el barranc trobarem un torrent que ens vindrà per la dreta, cal creuar-lo per allà mateix (encara que no ho sembli) i perdre un parell de metres per recuperar el camí.

Poc abans de l’Estanyet de Malavesina haurem de creuar el torrent i quan arribem a l’estany també seguirem per l’esquerra. Si anem per la dreta, com vam fer nosaltres, és dóna una mica de volta. No hem pas d’arribar a la Bretxa de Peyta sinó que anirem a buscar directament el Besiberri Nord (trobarem alguna fita) fins que arribarem just als seus peus. A l’altra vessant podrem contemplar el magnífic Lac de Mar, entre d’altres, doncs ja se’ns ha fet de dia.

Per pujar el Besiberri Nord (3.010m) tenim diverses opcions. Nosaltres seguim unes fites que ens donaran accés per la dreta del cim. La pujada no és difícil però hi ha un pas bastant aeri de IIIº on cal parar molta atenció, si no es veu clar hi ha la possibilitat d’assegurar-lo. En poca estona ens situem al cim i obtenim una magnífica vista de tota la cresta.

Des del cim anem baixant tendint cap a la dreta (cara oest) i fent alguna desgrimpada amb compte superarem alguna agulla fins que arribarem al pas clau de la cresta, una agulla on necessàriament haurem de pujar. La dificultat no supera el III+º però és un pas aeri i amb la roca mediocre en algun punt, malgrat que nosaltres no ho vam fer, pot ser recomanable assegurar-lo, hi ha fissures de mida petita/mitjana.

Després d’un començament vertical arribem a un punt on podem escollir si volem anar cap a esquerra o dreta, sembla que la dificultat és la mateixa i decidim fer un flanqueig prou llarg cap a la dreta per resseguir l’agulla per sota. És un pas on cal anar molt enganxat a la paret i assegurar molt bé tant peus com mans.

Des d’aquest punt ja anirem a buscar el Besiberri del Mig, que de fet són diverses agulles, però primer haurem de superar un parell de ràpels (si anem a parar en un punt on hi ha una desgrimpada aèria fins a un ràpel equipat amb cintes, recomano desfer uns metres enrere i pujar cap a la dreta i anirem a parar als 2 ràpels. Amb una corda de 30 metres en tindrem suficient.

A partir d’aquí el nivell de dificultat de la cresta ja baixa amb passos de com a molt IIº i ja ens dóna moltes opcions d’exploració. Progressem prou ràpidament i assolim els 2 cims centrals de la cresta, el Pic Simó i el Pic Jolis.

En aquest punt tenim una escapatòria des del Pas de Trescazes però ens decidim a anar cap al Besiberri sud. Primer perdrem uns metres i després farem un flanqueig per la cara est per pujar per una evident canal un pèl descomposta des de la qual anirem a parar al cim del Besiberri Sud (3.024m). Tenim molt bones vistes de l’entorn.

Ens decidim a seguir la cresta fins al Comaloforno (3.029m), on s’arriba majoritàriament fent un flanqueig per la cara oest de la cresta, en algun punt pot ser fàcil perdre l’itinerari més senzill però les grimpades no haurien de superar el IIIº. Finalment arribem al cim, ho celebrem i mirem cap enrere, on podem veure tota la cresta realitzada des del Besiberri Nord.

Decidim posar punt final a la cresta en aquest cim i ara toca la part més dura del dia, la baixada, doncs primer haurem de retrocedir uns metres fins al coll que separa el Comaloforno del Besiberri Sud i baixar per una descomposta i perillosa canal, cal anar molt alerta a tirar blocs.

En aquest punt anirem a buscar l’Estany de Comaloforno (no confondre amb l’Estany Glaçat de Comaloforno que el trobem més a la dreta) per un caos de blocs que es fa bastant feixuc. Arribats a l’estany hem d’anar direcció Nord o lleugerament Nord-est per anar a buscar el camí que hem fet de pujada al matí, pel Barranc de Malavesina. En la següent imatge podem veure l’Estany de Comaloforno a l’esquerra de la imatge, si anéssim cap a la dreta (Estany Glaçat de Comaloforno) baixaríem pel Pas de l’Osso.

Finalment, desfem la part del camí ja realitzada de matinada pel Barranc de Malavesina i només haurem d’acabar de rodejar la presa de Cavallers per arribar al cotxe.

Ha estat una sortida magnífica en una de les crestes clàssiques del Pirineu, amb aproximació i retorn llargs, però un tram de cresta espectacular i divertit a parts iguals. Potser seria recomanable fer nit al voltant de l’Estanyet de Malavesina la nit abans de fer la cresta, però si s’està en forma es pot fer perfectament en una jornada.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

El Besiberri Sud, ubicat a la part més alta de l’Alta Ribagorça, a tocar de la Val d’Aran, és un massís granític que forma part d’un crestall que de nord a sud presenta 4 cims de més de 3.000 mestres. Curiosament el Besiberri Sud i el seu veí encara més al sud, el Comaloforno, són els cims de 3.000 metres més alts íntegrament dins de territori català.

Llegeix més

Dades de la sortida:

Lloc de sortida: Aparcament Refugi Conangles, Vielha e Mijaran (Val d’Aran)
Distància: 16km
Desnivell positiu: 1.600 m.
Temps: 8h. dividides en 2 dies. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
Dificultat: Poc Difícil. Pendents de fins a 50º. Atenció a algunes zones exposades a allaus i caiguda de pedres

Fitxa:

Avui, un dissabte 16 de maig, ens decidim a anar a la zona dels Besiberris, doncs les previsions són bones i és un massís que per lesions o mal temps sempre ens ha girat l’esquena.

Carreguem trastos i enfilem amunt fins prop de la boca sud del túnel de Vielha, on estacionem a l’aparcament del Refugi Conagles, porta d’entrada al magnífic bosc de Conangles, la Val de Conangles i la Val de Besiberri, on precisament hem d’anar nosaltres.

Comencem a avançar per la pista que avança en sentit sud, perpendicular al riu Noguera Ribagorçana, que baixa ben carregada d’aigua, fins que trobem un trencall on indica l’Estany de Besiberri i el Refugi de Besiberri (on farem nit). El camí no té pèrdua, ben senyalitzat amb fites i alguns pals de color groc.

Malgrat que la pujada va incrementant la duresa gradualment no es fa pesada, doncs el magnífic bosc, les vistes i els salts d’aigua ens deleiten la vista constantment.

Arribats a un coll, se’ns presenta davant una estampa magnífica, l’Estany de Besiberri i tot el circ que tanca la vall, ben carregada de neu, això ens agrada 😀 Fem un petit joc, vejam qui és capaç de veure el Refugi de Besiberri a la foto. (Prèmer la imatge per ampliar-la)

Des d’aquest punt ja només ens quedaran uns 40 minuts fins al refugi, però cal parar atenció, especialment en època de desgel, no és fàcil creuar el torrent que baixa de l’estanyet de Bessiberri, just a sota del refugi. Afortunadament per nosaltres, queda una congesta de neu que ens facilita el fet de travessar el torrent (no seria mala idea portar una tovallola per si ens hem de descalçar).

Fem cap al refugi i trobem una parella d’allò més agradable. El noi és de Lleida i la noia de Mallorca, no havien trepitjat mai el Pirineu i la primera sortida que fan és aquesta pujada fins al refugi lliure de Bessiberri per fer-hi nit. Bona manera de començar nois!

Més tard arriba un trempat noi també lleidatà (que només farà nit i baixarà l’endemà) i un altre de Moià, en Xavi, amb el qual demà pujarem plegats el Besiberri Sud. (si hem llegeixes, bona companyia la teva!)

Gaudim d’una molt bona vesprada i com que la conversa està animada anem a dormir més tard del que volíem, però els bons moments s’han d’aprofitar.

L’endemà ens llevem a les 5, esmorzem, carreguem material i comencem la pujada, que ens durà just per sota de les parets del Besiberri Nord, en direcció al Coll d’Abellers. Poc després del refugi ja ens calcem els grampons. La neu és ben dura fet que ens facilita la progressió. Arribats al circ que tanquen el Besiberri Sud i el Cim d’Abellers ja veiem la canal per on haurem de pujar, que gradualment va augmentant de pendent, fins als 50º. Degut a l’estat de la neu, pugem fàcilment.

Un cop dalt el coll només ens restarà enfilar cap a l’esquerra i en pocs minuts entre blocs de pedra i neu assolirem el cim. Fa un dia magnífic, gens de vent i ens estem una bona estona al cim fent-la petar i menjant.

Malgrat que la idea inicial era provar de fer el cim de Comaloforno, desistim, doncs les temperatures s’enfilaran i l’estat de la neu podria fer perillós el descens.

Comencem a baixar pel mateix camí, però en comptes de flanquejar just per sota el Besiberri nord, ho fem un pèl més avall, seguint una evident canal que ens deixarà ben a prop del refugi, durant la baixada, un pont de neu es trenca i em faig una bona rascada a la cama. Afortunadament no ha passat res greu. Recollim estris que hem deixat al refugi i, ara si, ja agafem el camí normal de baixada fins al pàrquing.

Magnífica sortida en una zona que té molts al·licients, malgrat la duresa del terreny, amb moltes pedres, el paisatge, la flora i les panoràmiques valent molt la pena.