Besiberri Sud, per la Vall de Besiberri (3.023m)

El Besiberri Sud, ubicat a la part més alta de l’Alta Ribagorça, a tocar de la Val d’Aran, és un massís granític que forma part d’un crestall que de nord a sud presenta 4 cims de més de 3.000 mestres. Curiosament el Besiberri Sud i el seu veí encara més al sud, el Comaloforno, són els cims de 3.000 metres més alts íntegrament dins de territori català.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Pic Carlit, per la canal central (2.921m)

El Pic Carlit o la Pica del Carlit es troba al nord dels Pirineus axials i es tracta de la muntanya més alta de tota la Cerdanya (i de la Catalunya del Nord). El pic en qüestió forma part d’un massís més o menys aïllat que, pel vessant occidental forma part de la sub-conca del riu d’Aravó, afluent del riu Segre, mentre que el vessant oriental constitueix part del circ glacial on s’origina el riu Tet.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Llac de les Bulloses, Montlluís (Alta Cerdanya)
  • Distància: 15km
  • Desnivell positiu: 950 m.
  • Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
  • Dificultat: Poc Difícil. Pendents de fins a 45º. Atenció a algunes zones exposades a allaus i caiguda de pedres

Fitxa:

Avui, un dissabte 27 de maig, ens decidim a anar a la zona del Carlit, doncs les previsions són bones i les 2h de camí que hi ha des de Manresa a priori valdran la pena.

Així doncs sortim amb l’Aura, el Daniel i el Jaume a les 6 del matí i a les 8 ja som al peu de la presa de la Bollosa, on sorprenentment no trobem a ningú.  La temperatura és molt bona, però bufa vent i el cel és ben cobert de núvols, cosa que no esperàvem.

Destacar que en època hivernal la pista d’accés sol estar tallada uns 4 quilòmetres abans de la presa pel que la ruta s’allarga considerablement. En època estival l’accés a les Bulloses només és permès en cotxe de 19h a 7h, sent possible durant el dia a través d’un servei d’autobusos amb un interessant cost d’1€.

Esmorzen, ens equipem i emprenem el camí habitual de la volta als 12 llacs, seguint la bifurcació de l’esquerra quan trobem l’encreuament de camins (més tard tornarem pel ramal de la dreta) que ens menarà als estanys de Negre i Llong, entre altres. S’han d’anar seguint els senyals grocs, doncs amb neu pot ser una mica perdedor.

Arribats als estanys Sobirans, comença la part més entretinguda de la ruta. Si fins ara hem anat guanyant poca alçada, a partir d’ara la cosa ja s’enfila de valent fins al cim. Primer haurem de remuntar fins al coll Colomer. Bé es pot pujar pel flanc esquerre o per la canal directament. Ens fa patir una mica el fet que trobarem boira uns metres més amunt.

Arribats al replà on a l’estiu veiem l’estany gelat ens fiquem de ple al núvol, tot és blanc al nostre voltant i costarà orientar-se (en situació normal el terreny és franc i evident). En bones condicions de la neu podrem remuntar per l’evident canal central que separa el cim principal del Carlit del cim nord. L’alternativa és pujar per l’aresta que se’ns presenta a l’esquerra, que en condicions normals no passa de F+.

Nosaltres pugem per la canal central, amb inclinacions d’uns 45º i la neu en molt bon estat. Degut a la intensa boira que hem trobat, ens desviem un xic de l’itinerari i la cosa se’ns enfila fins als 55º i anem a espetegar directament al cim nord del Carlit. De seguida ens n’adonem i enfilem la fàcil aresta fins al cim principal. Evidentment avui no gaudirem de vistes, prou feines tenim a veure els companys (vegeu vídeo).

V_20180526_120612

No ens estem gaire estona al cim, doncs el temps no acompanya i baixem ràpidament fins als Estanys Sobirans on agafem la variant de tornada que va cap a l’esquerra i que s’uneix al camí d’anada a l’alçada de l’estany del Viver.

Molt bona sortida, sense trobar gaire gent i amb bon estat de la neu. Llàstima de no haver pogut de les bones vistes que es contemplen des del cim.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Pico Feniás Central (2.846m)

Interessant sortida al pic de Feniás, pujant des de Baños de Panticosa amb els companys del Club Alpí Montserrat.
Zona oblidada degut als colosos que té just al davant, però que guarda un gran encant.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Refugio Casa de Piedra, Panticosa (Alto Gállego)
  • Distància: 11,3 km
  • Desnivell positiu: 1.200 m.
  • Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
  • Dificultat: Fàcil. Pendents que no superen els 35º. Atenció a algunes zones exposades a allaus.

Fitxa:

Sortim dissabte a la tarda de Manresa per tal de fer nit al Refugio Casa de Piedra, propietat de la Federación Aragonesa de Montañismo i estar descansats l’endemà. Ens llevem a les 6h per tal de preparar tot el necessari, esmorzar i marxar ben puntuals a les 7h, doncs a aquestes alçades de temporada (20 de maig) s’ha de matinar i a més a més el pronòstic del temps no és gens bo a partir del migdia.

Preparem estris i ens posem en marxa. Fa molt bona temperatura i el cel és ben serè.

Començen a caminar en direccó oest, just cap als barrancs que baixen de l’Argualas i el Garmo Negro, doncs el nostre cim és just darrere d’aquests imponents cims. Pugem per camí costerut però de bon pujar fins que el bosc es va obrint i anem a parar a un ampli replà anomenat Mallata Baja.

Ens desviem del camí normal al Garmo Negro i seguim per l’ampli replà, cap a l’esquerra, començem a trobar neu contínua, on pujarem per una evident canal que en porta a un altre replà, la Foya os Forners, on tenim diverses possibilitats per seguir pujant, segons estat de la neu i risc d’allaus escollirem.

Una vegada superat aquest tram, seguim per una zona més plana i que ens porta cap a l’Ibón de Algás. ja veiem al fons l’objectiu del dia, el Pico Feniás Central, és el que queda a l’esquerra del circ que tanca aquesta vall. També podem observar els espectaculars contraforts de l’Argualas, el qual hem rodejat per la seva esquerra.

Arribant cap al final del circ trobem una evident pala a l’esquerra, la menys inclinada, que ens portarà fins un coll on, tombant a nord, en poc metres ens menarà al cim.

Tenim la sort que la boira es desfà just quan fem cim i podem observar el panorama més proper, just davant tenim el majestuós Argualas i tota l’aresta dels Algas, cims de més de 3.000m. d’altitud.

Baixem pel mateix camí de pujada. El temps aguanta fins el final i ens sentim afortunats d’haver pogut gaudir d’una gran matinal d’activitat en una zona poc concorreguda, doncs no ens hem creuat amb ningú en tota la sortida.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Pico Aspe o Pico de la Garganta de Aísa (2.645m)

El pico Aspe o pico de la Garganta de Aísa és un interessant cim ubicat al nord de la comarca de la Jacetania, amb magnífiques vistes del seu entorn. Es troba dins del Parque natural de los Valles Occientales.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Final de la pista del Valle de Aísa, Aísa (Jacetania)
  • Distància: 10,2 km
  • Desnivell positiu: 1.200 m.
  • Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
  • Dificultat: Fàcil. Pendents que no superen els 35º. Atenció a algunes zones exposades a allaus.

Fitxa:

Aquesta sortida la farem amb l’Aura i el Ramon, qui ens la va proposar, doncs ja hi havia estat i en tenía un molt bon record. Gràcies Ramon per portar-nos a fer aquesta magnífica activitat 😊

Sortim dissabte a la tarda de Manresa per tal de fer nit a Aísa i estar descansats l’endemà. Ens llevem a les 6h i en uns 15 min de cotxe arribem al final de la pista de la vall d’Aísa, on trobem una barrera que impedeix el pas de vehicles.

Preparem estris i ens posem en marxa. Fa molt bona temperatura i creuem la barrera tot seguint pista amunt.

Passem pel trencall del refugi lliure de Las Saleras i ja se’ns presenta a davant la magnífica vall d’Igüerre, on haurem de creuar el riu Estarrón, amb no poques dificultats a causa del cabal que porta.

Seguim per un evident llom fins arribar al peu de l’embut, on comencem a trobar neu, uns 100m. per sota d’aquest. Aquí el terreny enfila dret però trobem la neu en molt bones condicions, passat l’estrenyiment de l’embut hi ha múltiples opcions per seguir cap amunt i arribar al a zona càrstica.

Tot seguit anem pujant suaument en direcció al coll de l’Aspe, d’es d’on ja encararem les rampes més dretes fins al cim. Calcem grampons.

Gaudim de magnífiques vistes des del cim, fa un dia radiant i veient l’imponent Midi d’Ossau ben a prop. Baixem pel mateix camí de pujada, tot i que hi ha altres opcions possibles.

Hem gaudit d’un magnífic dia en una zona que personalment no coneixia i on de ben segur repetiré, doncs l’entorn té moltes possibilitats.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Canal de l’Ordiguer i Canal del Cristall

La cara nord del Cadí és un regal per a la vista i també ens ofereix la possibilitat de fer escalada clàssica, grimpar o pujar per algún dels seus múltiples corredors en condicions hivernals, com és el cas d’avui.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Coll de Pallers, Estana (Cerdanya)
  • Distància: 11 km
  • Desnivell positiu: 1.050 m.
  • Temps: 6h. amb parades. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
  • Dificultat: PD+. Pendents de 45º a 55º. Segons condicions de neu, possibles ressalts en mixt de IVº.
  • Material: Preveure material per assegurar en neu, roca i glaç. Material per rapelar.

Fitxa:

Degut a la previsió de nevades a partir de les 14h decidim no complicar-nos i anem per terreny ja conegut, tot pujant la Canal de L’Ordiguer i baixant per la del Cristall.

Ens arribem fins Estana, petit i bonic poble ceretà i seguint una pista en estat irregular al tram final, arribem a l’estacionament de Coll de Pallers.

A partir d’aquí seguim l’imperdible camí (PR C-121) cap a Prat de Cadí, on arribem en uns 50min. aprox.

Arribats a Prat de Cadí, encarem el bosc per anar a buscar la canal de l’Ordiguer, calçem grampons i amb un piolet anirem fent, doncs la neu està en bones condicions i no trobem cap dels habituals ressalts de roca durant la pujada. En tot moment optem per la variant de dretes d’aquesta canal com podem veure en la següent imatge, extreta de la guia “Escalades del Cadí” de Jaume Mates (1988). Segons la guía 45-50º/BD/450 m de desnivell.

Una vegada a dalt, anem cap a l’est per buscar la canal de baixada, la del Cristall. És fàcil de localitzar-la, doncs hi ha un pal indicador a la seva entrada. De fet, donat la gran congesta de neu que hi ha a l’entrada, aquest pal indicador ens servirà per instal·lar un ràpel i baixar els primers metres de forma més segura.

Un cop superada la part més dreta, aquesta canal no passa dels 40º o 45º. Cal parar atenció a la part baixa, doncs hi ha un tallat de roca important i haurem d’anar a buscar el camí que ens duria cap a l’Ordiguer, a l’esquerra, o bé fer un flanqueig cap a la dreta per seguir baixant direcció Prat de Cadí.

Arribats a Prat de Cadí, ens disposem a dinar aprofitant la comoditat del lloc i les bones vistes, però una bona nevada comença a caure (és compleixen les previsions!) i sembla mentida que estiguem a 1 de maig de 2018 amb aquest ambient d’hivern.

En resum, una molt bona sortida, sense buscar gaires complicacions i que no deixa indeferent.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum