Cresta del Ferran

L’Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental i que té la consideració de subcomarca. Es troba a cavall de les comarques de la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Ripollès. És un lloc feréstec i d’orografia extremadament abrupta.

El Ferran, cim de 985 metres, situat dins d’un entorn majestuós, gaudeix d’una llarga i estètica cresta que és factible de recórrer en la seva totalitat. Abans d’endinsar-s’hi cal valorar l’experiència, resistència i agilitat en aquest tipus de terrenys, donat que és una cresta llarga i no exempta de dificultats, que ens poden alentir molt la marxa si no hi estem avesats.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Esperó dels Llops

La Garrotxa és una comarca que gaudeix d’un entorn natural privilegiat. Des de volcans, fins a extenses fagedes i gran quantitat de rieres i rius. El seu nom li escau perfectament, ja que Garrotxa, significa terra aspra, trencada i de mala petja.

La Serralada Transversal, és un dels indrets on trobem zones de mala petja, amb dretes canals equipades per poder-hi accedir. La seva cara sud gaudeix de grans parets i en una d’elles, hi trobem l’Esperó dels Llops, escalable i molt recomanable. Malgrat la mala qualitat de la roca calcària trencadissa d’aquest sector, el bon equipament la fa totalment segura.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Cresta Cabirols – Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita, han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional, i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Una de les maneres més elegants de pujar fins al seu punt més alt, el Pollegó Superior, és per la Cresta Nord, més coneguda com a Cresta de Cabirols.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Cresta Besiberris

El Massís del Besiberri, situat a l’Alta Ribagorça, pertany als municipis de La Vall de Boí i Vilaller. Precisament la seva cresta, de 2,1 km, fa de divisòria entre ambdós municipis i la nostra activitat es mourà en aquest entorn. En aquesta cresta podem trobar els cim del Besiberri Nord (3.010m), Besiberri del Mig (2.996m), Besiberri Sud (3.024m) i el Pic de Comaloforno (3.029m) com a cims destacats.

A mode anecdòtic, dir que el Pic de Comaloforno és el cim més alt íntegrament en territori català. Malgrat que el grup de la Pica d’Estats és més alt, tots els seus cims són compartits amb el vessant francès.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Els Encantats, per la canal central i via normal (o directa)

Els Encantats és un d’aquells cims que captiva a qualsevol, no només la primera vegada que el veus sinó cada cop que hi passes, més a prop o més lluny.

Avui ens decidim per enfilar els seus dos cims principals (El petit i el gran Encantat) per l’esvelta canal central i pujant al Petit Encantat per la via normal (o directa).

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Aparcament Prat Pierró, Espot (Pallars Sobirà)
  • Distància: 14 km
  • Desnivell positiu: 1.400 m.
  • Temps: 1h + 10h (1r. dia, aproximació al refugi Ernest Mallafré)
  • Dificultat: PD+. Grimpada constant de II a III+ a la canal central. Un pas de IV+ a la Via Directa. Trams molt exposats.

Fitxa:

Aprofitem el fantàstic dia de muntanya per fer una escalada clàssica d’aquelles que ens tornen a les arrels i tant ens agraden.

Arribats al peu dels Encantats pugem per la seva canal central, molt dreta i entretinguda però sense grans dificultats, veiem els primers caramells i parets glaçades de la temporada.

Arribats al coll, seguim cap al Petit Encantat per la via directa, oberta per P. Loustalot i A. Mabille l’any 1924. Recomanable portar material per reforçar reunions, cintes llargues per posar a merlets i friends petits/mitjans (malgrat no n’hem fet servir). Corda de 60m., recomanable 70m. si voleu enllaçar els 2 primers ràpels i fer el que a posteriori baixa del Gran Encantat (no obligat però molt recomanable). De pujada ens saltem la reunió que hi ha just després de la de l’orella i la que queda entremig de la xemeneia final. Podeu trobar una molt bona ressenya al blog d’Escalada per a Tontos.

Ja baixats de l’Encantat Xic, seguim cap al Gran, tot grimpant amb compte, arribem a una paret tombada on decidim enfilar-nos fins la cresta que en breu ens deixa al cim del Gran Encantat.
D’es d’aquí baixada pel camí normal.

Gran clàssica, en un entorn espectacular i amb un temps formidable.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum