Arxius de Vall d'Aosta - Carles Bascom

04/08/201903/04/2020

Ferrada Gorbeillon-Valtournenche

Valtournenche és un municipi italià situat a la Val d’Aosta, en plena serralada alpina i a 1.528m. d’altitud.

A banda de tenir enllaç amb la famosa estació d’esquí de Cervinia-Zermatt, té un gran interès natural i paisatgístic. Entre les diverses activitats que hi podem practicar, trobem una via ferrada d’allò més interessant.

Llegeix més

Dades de la sortida:

Lloc de sortida: Valtournenche (Val d’Aosta)
Distància: 2,7 Km
Desnivell positiu: 400 m.
Temps: 2:30 hores
Dificultat: K4. En molts trams podem progressar sense fer servir ferros.

Crònica:

Una bona alternativa que vam trobar després del mal temps que ens va espatllar els plans, és realitzar aquesta via ferrada, de ràpid accés i d’un nivell que, malgrat no ser molt difícil, et fa tibar de braços en alguns moments. A més a més, el retorn és d’allò més divertit, també equipat.

Per accedir-hi haurem d’arribar-nos a Valtournenche i prendre la carretera que va en direcció a Crepin. Passat el pont que travessa el riu, a mà esquerra ja trobarem un bon pàrquing on estacionar el vehicle.

Veurem un corriol que s’enfila amunt i un panell amb les informacions de la via ferrada.

Anirem caminant per un còmode corriol enmig d’un bonic bosc.

Fins a trobar una tartera amb uns panells indicadors.

Aquí haurem de remuntar breument per la tartera i en breus instants arribarem a l’inici de la via ferrada.

Per començar tenim un flanqueig cap a l’esquerra.

Tot seguit començarem a enfilar-nos i fer trams més interessants on ens podem ajudar només de la roca si volem.

Passarem per sota una gran balma on tindrem un petit descans, abans de fer un nou flanqueig d’esquerres, aquesta vegada força més aeri.

Després del flanqueig, entrarem en una paret prou vertical, molt ben equipada amb esglaons de ferro, però on podem jugar sempre amb la paret. Gaudim d’espectaculars vistes cap al poble.

Tot seguit trobarem unes llastres on, ja podem vigilar que no patinin els peus, donat que el tipus de roca és bastant relliscós.

Finalment tindrem la part més interessant de la via, un petit desplom molt ben equipat, una travessa de dretes i per acabar, un pont amb magnífiques vistes i un accés en desplom on cal col·locar bé els peus.

Com a curiositat, al pont hi ha instal·lada una esquella que marcarà el ritme del nostre pas mentre el creuem (vegeu vídeos a l’àlbum).

Un cop finalitzada la via, el retorn és ben interessant i penjat. A causa d’això, bona part d’aquest descens està equipat amb cable de vida.

En un moment donat trobarem un cartell i un cable de vida que va cap al precipici i un camí cap a la dreta en lleuger descens. Sembla una altra via ferrada que desconeixem. Cal seguir cap a la dreta, seguint l’indicador de retorn.

En pocs minuts arribarem just a l’inici de la ferrada i ja només haurem de seguir el camí que hem fet d’anada.

Via ferrada molt recomanable per fer un vespre d’estiu, donat que ja no tocarà el sol a la via i es pot fer perfectament en 2:30h sense cap mena de pressa. Les vistes i el traçat de la via faran que ens ho passem d’allò més bé.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

24/07/201903/04/2020

Cervinia – Croce Carrel

La vall de Breuil-Cervinia és una ampla conca que es troba al capdamunt del municipi de Valtournenche. Si bé havia servit com a alpeig per portar-hi els ramats d’animals a l’estiu, actualment és un gran centre d’esquí alpí conegut internacionalment.

Des d’aquest vessant podem contemplar la cara menys coneguda, que no menys espectacular, del famós Cervino o Matterhorn, un dels cims més bells del planeta. La caminada que proposem ens durà fins als peus d’aquesta muntanya en un recorregut molt fàcil i amb grans vistes panoràmiques.

Llegeix més

Dades de la sortida:

Lloc de sortida: Cervinia, Valtournenche (Val d’Aosta)
Distància: 12,7 Km
Desnivell positiu: 1.000 m.
Temps: 5:00 hores
Dificultat: Fàcil. Senders agradables i molt ben senyalitzats.
Track de la ruta: Prémer aquí.

Crònica:

Després d’un dia d’intenses nevades que ens ha xafat els plans que teníem previstos, mirem alternatives i decidim fer aquesta caminada que ens durà fins als peus del Cervino, per tal de valorar l’estat de la muntanya i, per altra banda, gaudir d’aquest espectacular entorn.

Sense moure’s de l’entrada del poble ja podem gaudir d’espectaculars panoràmiques als quatre vents.

Seguirem per la Via Guido Rey, on al seu final ja veurem l’església de Maria Regina Vallis Augustanae, on prendrem la via A. Carrel i anirem sortint del poble per tal de canviar l’asfalt per una pista sense asfaltar.

Seguirem el sender 13, que no té pèrdua, i anirem combinant trams de pista amb corriols que ens estalviaran de fer algunes llaçades.

Aviat arribarem a un restaurant, obert fins i tot a l’estiu, i on tornarem a prendre breument la pista.

Al cap d’una estona de remuntar, creuarem un pont per sobre el Torrente Porteiller, on parem a gaudir de l’espectacular entorn.

A mesura que anem guanyant alçada, les vistes cap a la vall són més que interessants.

Un tram bastant costerut ens portarà fins a una antiga granja i cada vegada veurem més a prop el Rifugio Oriondé (2.802m.), cap on ens dirigim.

Quan arribem a l’encreuament amb el sender 65, haurem de girar a la dreta i ja veurem just a sobre els nostres caps el refugi, on arribem ràpidament.

Des d’aquí obtindrem una vista magnífica a totes bandes, també de la zona de Klein-Matterhorn, les pistes d’esquí d’estiu i la cresta i glaceres dels Breithorns, considerats uns dels cims de més de 4.000m. més fàcils dels Alps.

Rodegem el refugi per la dreta i de seguida trobarem el corriol que ens menarà fins a la Croce Carrel, on ens dirigim. Hi arribarem com a molt en mitja hora.

En aquest punt és on va morir de forma natural, als 61 anys d’edat, el gran alpinista Jean-Antoine Carrel, primer a ascendir el Cervino per la Cresta Lion, entre moltes altres fites obtingudes.

Restem una estona per l’entorn de la creu, tot observant el gran Cerví fins que ens decidim a baixar, tot desfent camí fins a trobar el sender 65, que prendrem en baixada.

Aquest és un sender molt agradable també i que ens oferirà altres perspectives del Cervino.

I també de la no menys espectacular Dent d’Hérens (4.171m.) i tota la cresta de les Grands Murailles. El nom li escau plenament, donat que des de baix estant semblen infranquejables les seves parets, juntament amb les glaceres que pengen amb força verticalitat.

Anirem resseguint aquest sender fins a l’alçada de l’Alpe Cors, una captació d’aigua, on abans de creuar un pont de fusta, ja prendrem el sender 11 que baixa cap al poble, passant primerament pel mig del magnífic camp de golf de Cervinia.

Si tornem per la Via Circonvallazione, podem fer una visita a la casa de guies, on al seu jardí hi ha instal·lada l’antiga cabana ubicada a mitja Cresta Lion i que va ser substituïda per una de més gran i moderna.

Aquesta és una caminada sense cap exigència tècnica que ens oferirà grans vistes d’aquesta espectacular vall i ens permetrà arribar fins als mateixos peus del Cervino. Molt recomanable en cas de passar per la zona.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

14/08/201803/04/2020

Monte Rosa: Punta Giordani, Piràmide Vincent, Balmenhorn, Signalkuppe, Zumsteinspitze

El Mont Rosa és un dels massissos més espectaculars dels Alps i un dels que ens ofereix més varietat i quantitat d’activitats a realitzar, tant de caire alpí i tècnic gràcies a alguns dels seus destacats cims, com de travessa glaciar, trekking, senderisme i moltes altres possibilitats. Són també famoses les seves estacions d’esquí.

El nostre propòsit és realitzar una travessa per la zona de la glacera de Lys per conèixer aquesta part del sector italià del Mont Rosa, ascendir diversos cims i aclimatar de cara a pujar el Mont-Blanc en dates posteriors.

Llegeix més

Dades de la sortida:

Lloc de sortida: Staffal, Gressoney-La-Trinité (Vall d’Aosta)
Distància: 24km
Desnivell positiu: 2.500 m.
Temps: 3 dies amb etapes d’entre 5 i 8 hores per dia.
Dificultat: PD+. Pendents de fins a 55º. Atenció a algunes zones exposades a caigudes de seracs, esquerdes amagades i allaus segons època.

Fitxa:

Aquesta aventura la farem amb en Jaume, amb el qual hem anat fent una mica de preparació per no patir gaire i poder gaudir dels bons dies que ens esperen als Alps.

Sortim el dissabte 21 de Juliol de Manresa, en cotxe, i tenim bastantes hores de carretera per davant així que ens ho prenem amb calma. Cal destacar del viatge el pas pel pintoresc poble francès de Sisteron. També passem pel llac de Serre-Ponçon, un dels més grans d’Europa i per la frontera francoitaliana amb els pobles-estació d’esquí de Montgenèvre i Cesana, ja a la banda italiana. Finalment arribem a Gaby, prop de les 21h, poble on dormiren dins de la Val de Gressoney. Cansats, el primer que fem és sopar i anem a dormir aviat, doncs l’endemà ja tenim el primer dia d’activitat.

Dia 1:

Després de fer un bon esmorzar continental, acabem de remuntar la vall fins al sector d’Staffal, on ens toca agafar 2 telecabines i 1 telefèric que ens deixarà a 3.300 metres, a la Punta Indren. El cost de pujar i baixar amb aquests remuntadors mecànics és de 40€ per persona, gens malament si ho comparem amb altres remuntadors alpins.

Per sorpresa nostra, un dia que apuntava assolellat fins ben entrada la tarda, se’ns presenta boirós de bon principi. Amb dubtes, comencen a caminar entre boira per la glacera d’Indren i al cap de poc ens n’adonem que no anem bé, anem direcció Punta Giordani (4.064m) i volíem fer la Piràmide Vincent, però valoran-t’ho i veient el dia que fa, no és pas mala idea per tant seguim cap aquest cim, on trobem un desnivell per davant de +700m. per pendents que no superen els 35º, ideal per una primera jornada després del cansat viatge.

Si no n’hi havia prou amb la boira se’ns posa a nevar també, però el cas és que no tenim fred i la neu no molesta, la boira si, prou feines tenim a veure la traça. Anem remuntant les pales i finalment arribem a l’aresta cimera, on hi ha un breu pas de roca, fàcil, i fem cim. Ens estem una bona estona a dalt, doncs no fa fred i la boira de tant en tant ens deixa intuir el majestuós paisatge que tenim al voltant.

Valoràvem fer la cresta que uneix la Punta Giordani amb la Piràmide Vincent, però com que el dia no millora finalment baixem pel mateix camí que hem pujat. Abans d’arribar a la base de la glacera d’Indren (on hi ha l’estació superior del telefèric) tendim cap a la dreta, però no agafem la traça que puja més directe i amb uns evidents passos equipats direcció refugi Gnifetti, sinó que anem per un pas uns metres més avall que ens menarà directe cap al Rifugio Città di Mantova, on farem nit i que queda uns 130 metres de desnivell per sota del Rifugio Gnifetti. Aquest és un refugi molt confortable, amb habitacions petites, on vam sopar i esmorzar molt bé i l’atenció dels guardes va ser molt bona…i és una mica més econòmic que el refugi Gnifetti 😀

Dia 2:

L’endemà el dia es presenta magnífic, cel serè, però amb una mica de vent. Comencem a remuntar la glacera de Lys i passem ben a prop del refugi Gnifetti, que ens queda a la nostra esquerra, no cal arribar-hi i el passem de llarg. Més enllà d’aquest refugi, entrem de ple en una zona d’esquerdes importants, però les superem sense problema gràcies als ponts de neu existents.

Seguim pujant fins un replà just sota el cim del Balmenhorn. Com que el dia anterior va nevar, la traça es va obrint avui i aprofitem la traça d’una cordada que se’ns ha avançat i ja està enfilant la Piràmide Vincent (4.215m). L’ascensió és senzilla, amb pendents d’uns 30º sense gaire exposició. Des del cim les vistes són magnífiques i veiem tot el cordal carener que segueix cap al Corno Nero i que haurem de resseguir. També contemplem l’espectacular Liskamm Oriental, el Cervino darrere seu i altres massissos com el Gran Paradiso o el Mont-Blanc.

Després de contemplar l’espectacular paisatge i fer-nos les fotos de rigor, comencem a baixar tot encarant-nos cap al Balmenhorn (4.167m), on arribem al cap de ben pocs minuts. Per arribar-hi cal superar un pany de paret equipat amb grapes d’acer i una corda, és un pas fàcil però cal parar atenció. Arribats al cim, ens trobem amb el gran Cristo delle Vette i un refugi lliure (Bivacco Felice Giordano) en bones condicions. Hi veiem gent a l’interior, és possible que hi hagin passat la nit.

En baixar del Balmenhorn aprofitem per fer un mos arrecerats del vent i reprenem el camí. Després de valorar ascendir altres cims o no, finalment resseguim la glacera per la carena però sense pujar cap més cim, per guardar energies i arribar d’hora al refugi, doncs la calor comença a apretar i hi podria haver boires o tempestes. Després de recórrer la bonica glacera i passar per sobre, i sobretot per sota, d’amenaçadors seracs, arribem al coll de Gnifetti i ja ens quedem ben pocs metres per arribar al cim de la Punta Gnifetti o Signalkuppe, segons de la banda que es miri. De fet en aquest punt de la glacera ens trobem en territori suís.

Al cap d’uns minuts arribem al cim i ho celebrem. També celebrem que ja no ens haurem de moure d’aquí, doncs avui dormim a la Capanna Margherita, ubicada just al cim 😅. Aquest és un refugi amb molta història, però per no entrar en detalls us deixo un enllaç on s’explica molt bé el seu llegat acompanyat d’imatges. A continuació podem veure també un vídeo gravat des de la terrassa del refugi, observant la immensa paret est, amb una caiguda de 1400 metres de desnivell.

La Signalkuppe o Punta Gnifetti és el 6è cim més al dels Alps amb els seus 4.554m i la Capanna Margherita és el refugi més alt d’Europa. A títol personal l’experiència de dormir aquí puc dir que és fantàstica, per la seva història, la seva ubicació, la fantàstica posta i sortida de sol, les estrelles, l’atenció dels joves guardes i les instal·lacions, que són ben confortables tenint en compte l’alçada a la qual ens trobem. També vam menjar molt bé. Si hi ha algun però, és que aquella nit vam tenir calor, doncs la nostra habitació coincidia amb la xemeneia de la calefacció. Destacar també que fàcilment podem notar algun símptoma del mal d’altura, com dolor de cap, marejos, etc. És recomanable prendre algun tipus de medicament analgèsic per tal de prevenir aquests efectes.

Després d’un bon sopar i d’una bona conversa amb un català i un alemany, anem a contemplar l’espectacular posta de sol i anem a dormir, obrim la finestra de l’habitació malgrat que la temperatura a fora és clarament negativa, si no ens fregirem com pollastres.

Dia 3:

Tercer dia i últim per aquest sector del Monte Rosa, esmorzem tranquil·lament i ens posem al dia gràcies a la potent connexió wifi gratuïta de la qual disposa aquest refugi. Per les cares ja es detecta la gent que no ha dormit gens bé i qui s’ha llevat amb marejos. Afortunadament nosaltres estem bé.

Ens calcem i sortim a fora per equipar-nos mentre contemplem l’espectacular sortida de sol. Donem una última ullada a aquest singular refugi i comencem a davallar cap al coll de Gnifetti per, tot seguit, començar a pujar cap a la Zumsteinspitze. Aquest cim, de 4.563m, és el 5è més alt dels Alps i en conseqüència serà el més alt que farem de la zona. Segurament també és el que gaudeix de millors vistes. La Punta Dufour (o Dufourspitze) a tocar (vegeu imatge a continuació), el Nordend, el Cervino ben a prop, l’espectacular cara nord dels Liskamms i altres massissos es deixen veure perfectament des d’aquesta posició.

Per arribar a la Zumsteinspitze trobem una aresta de neu prou aèria en el seu tram intermedi i un tram final en mixt, però sempre poc difícil (amb bona innivació serà una rampa de neu sense grimpada mixta).

Davallem amb precaució del cim i aleshores ja agafem “l’autopista” de neu que ens durà fins al telefèric de Punta Indren, abans però haurem de desgrimpar pel camí normal que puja cap al refugi Gnifetti, vertical i equipat amb cordes i travessers de fusta. És una desgrimpada senzilla però que cal agafar amb molta precaució (vegeu imatge a continuació).

Després d’enllaçar els 3 remuntadors mecànics, arribem a Staffal, on vam deixar el cotxe fa 3 dies. Aprofitem la resta de dia per visitar els pintorescos pobles de la vall de Gressoney.

En resum, ha estat una sortida magnífica en una zona que pot donar molt de si i que ha estat ideal per aclimatar-nos de cara a projectes de major envergadura. Destacar les espectaculars vistes que es gaudeixen i l’estada a la Capanna Margherita, sens dubte un dels refugis més singulars on un pot estar.