Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Grau Roig, Encamp (Andorra)
- Distància: 18 Km
- Desnivell positiu: 900m. (1r dia) + 550m. (2n dia)
- Temps: 10:00 hores (dividides en 2 dies)
- Dificultat: Fàcil. La Canal dels Isards no sobrepassa els 40º i la baixada pel Coll de Montmalús els 35º.
Crònica:
Aprofitant el pont de desembre, i després de rumiar cap a on anar, ens decidim per Andorra, el país dels Pirineus, on ens temíem trobar molta gent a tot arreu, però finalment vam aconseguir fer activitats molt solitàries.
Dia 1: Grau Roig, Canal dels Isards, Portella de Pessons, Refugi de l’Illa.
Així doncs, el dijous al matí, no gaire d’hora, sortim direcció Andorra amb l’Aura, la Cristina i el Carlos. Parem a fer un breu esmorzar al Port d’Envalira i ja només ens queden uns revolts en baixada per arribar fins a l’estació de Grau Roig. El pàrquing és força ple, però aconseguim estacionar just al costat d’on volíem sortir, la infermeria.
Ens equipem i passem pel lateral de la infermeria per anar direcció a pistes, creuem entremig de remuntadors, esquiadors i snowboarders assedegats de baixades i ja veiem uns cartells que ens indiquen el camí a seguir per anar fins a l’Estany Primer de Pessons. És un camí molt ben indicat que puja més o menys fort i en zig-zag fins a l’estany.
Fins que arribem a l’Estany Primer de Pessons i ja s’entreveu el Circ de Pessons a la nostra esquerra.
En aquest punt deixem les pistes d’esquí i el restaurant que espatlla la vista de l’estany i ja ens fiquem a una vall salvatge i sense soroll.
En aquest tram hem d’anar seguint el fons de la vall, no cal guanyar desnivell per l’esquerra com vam fer nosaltres en primera instància. Anem remuntant de forma bastant planera mentre contemplem les altes cingleres que tenim davant i als laterals.
Abans d’arribar a la Canal dels Isards haurem de remuntar un tram més costerut que ens deixarà just a l’entrada de la canal. Per tenir una referència, ens hem d’anar apropant a les parets que quedaran a la nostra esquerra.
Fem una petita pausa, ens calcem grampons i piolet i anem avançant per aquesta canal, que va augmentant de pendent a mesura que ens hi anem endinsant. La neu no ha transformat encara i en alguns moments sembla que estiguem nedant en comptes de caminar.
Finalment ja arribem a la part més dreta, d’uns 40º i que superem sense problemes.
Una vegada a dalt de la Portella de Pessons (no confondre amb el Coll de Pessons, situat més a l’oest) el paisatge canvia bruscament cap a sud, amb línies molt més arrodonides i agraïm que ens toquin els últims rajos de sol del dia després de pujar molta estona a l’ombra.
No ens entretenim gaire, ja que hem començat tard i ja s’està fent fosc, així que anem baixant per una ampla i còmode coma fins a l’Estany de l’Illa, que haurem de rodejar per l’esquerra fins a arribar a la seva presa i on uns metres per sota ja veurem el Refugi de l’Illa.
Val a dir que durant tot el camí no hem trobat pràcticament ningú, però pensàvem que al refugi i torbaríem força gent. Res més enllà de la realitat, doncs tot just serem 2 grups dormint, 12 persones en total.
El Refugi de l’Illa és de nova construcció i bé a substituir l’antic refugi lliure, del qual s’ha aprofitat l’estructura per aixecar aquesta nova construcció a sobre. A l’interior trobem estances molt confortables, tot fet de fusta, que contrasta amb la coberta metàl·lica exterior. Pels més fredolics, no heu de patir, doncs a l’hivern el sistema de calefacció fa que tinguem fins i tot calor. L’atenció dels guardes també és molt bona.
Després de passar el vespre entre riures, anècdotes i estiraments, sopem i anem a dormir, doncs malgrat que és d’hora, és fosc fa estona i tenim son.
Dia 2: Refugi de l’Illa, Pla de Vallcivera, Montmalús, Grau Roig.
Un altra dia radiant es desperta i nosaltres ho fem amb ell. Esmorzem tranquil·lament, ens equipem amb tots els trastos i sortim a fora, on cal tornar a pujar fins a la presa i seguir el GR-11 en lleuger ascens fins que trobem un balcó amb vistes cap a la Vallcivera, que ens queda forces metres per sota i on haurem de baixar tot seguit.
Les possibilitats de baixada són múltiples, nosaltres ho fem per la dreta i en el meu cas, baixant pel dret. Els companys baixen seguint el GR-11, que marca una diagonal, cosa que amb neu potser no és del tot còmode.
Arribats al Pla de Vallcivera seguirem amb tendència descendent per una zona molt oberta i agradable.
Haurem d’estar alerta a no passar-nos de llarg el camí que puja fins a l’Estany de Montmalús. Com ha referència haurem d’agafar un torrent a l’esquerra que s’endinsa en direcció nord-est. Per tant, hem d’abandonar el GR, que just en aquest punt segueix direcció est.
Començarem a guanyar alçada de forma ràpida i se’ns obriran vistes sobre la Vallcivera.
En pocs minuts el camí tornarà a anar més de pla, veiem un petit estany glaçat a la nostra dreta i al cap de pocs metres arribarem a l’Estany de Montmalús, on ja intuïm el seu refugi lliure a l’altra banda.
Arribats al refugi fem una parada per menjar uns ganyips i hidratar-nos.
Tot seguit, en comptes de seguir creuant la planícia del circ de Montamlús, ens enfilem direcció nord cap a la carena que separa el Pic de Ríbuls i el de Montmalús, on se’ns obren unes vistes espectaculars de tota la plana del circ de Montmalús.
Arribats a la carena seguim en direcció est per tal de pujar al cim del Montmalús per aquesta vessant. El camí a seguir és molt evident i es pot atacar el cim per diversos punts.
Arribats al Cim de Montmalús (2781m) se’ns obren les vistes de les valls que l’envolten i podem apreciar perfectament tota la pujada realitzada el dia anterior pel Circ de Pessons. També podem observar clarament la baixada que haurem de fer fins a l’estació de Grau Roig.
Ens estem una bona estona al cim, on trobem un conegut del nostre poble i hi conversem alegrement. Ja descansats, procedim a baixar fins al Coll de Montmalús.
Tot seguit haurem de baixar una pala d’uns 30º o 35º i després ja per pendents més suaus fins a un teleesquí de l’estació de Grau Roig, on mirarem de baixar primer pel lateral d’una pista (avui tancada) i després per la línia que dibuixa el mateix remuntador. Prenem alguna altra pista, sempre amb tendència cap a l’esquerra per arribar just a la base de l’estació.
Finalment, arribem a l’aparcament ben satisfets, doncs ha estat una ruta de dos dies molt interessant, solitària i que ens ha permès recórrer alguns dels indrets més bonics de les valls andorranes, com el Circ de Pessons, la Vallcivera i els estanys de Montmalús.
