Llarg recorregut d’aventura a la Serra de Prades, on trobarem vies ferrades, avencs, coves, barrancs i, fins i tot, una via d’escalada molt fàcil. Els indrets més destacats seran la via ferrada dels Patacons, els Avencs de la Febró i la Cova de Mont-ral.
A la Serra de Boumort, formada majoritàriament per roques de tipus calcari, trobem nombroses cavitats gràcies a l’efecte càrstic. Una de les més interessants i fàcilment visitable és la Cova d’Ormini, a la qual s’accedeix des de la minúscula població de Montanissell.
Si parlem de la Vall de Sant Miquel, segurament ben pocs sabran dir on és, però si anomenem Sant Miquel del Fai, de seguida sabrem que estem parlant d’un entorn natural i arquitectònic de primer ordre.
Dins d’aquest espai natural, trobem infinitat de torrents que només porten aigua en època de pluges. Avui resseguirem un d’aquests torrents, el del Gat Menjat.
Aprofitem un assolellat i tranquil dilluns d’abril per anar a fer una activitat que feia unes setmanes que tenia al cap donada la notícia del seu recent re-equipament. Com ja hem dit, es tracta del Torrent del Gat Menjat o de la Bauma de l’Onyó. Tot seguint podem veure un croquis.
Així doncs ens apropem fins a l’espai natural de Sant Miquel del Fai, on deixarem el cotxe.
Haurem d’agafar el GR-5, tot creuant el Torrent del Rossinyol, uns metres a l’esquerra del pont d’accés al monestir de Sant Miquel del Fai.
Resseguirem un corriol que primerament en pujada i després més planerament, va resseguint els Cingles de Bertí, amb espectaculars vistes del recinte de Sant Miquel del Fai.
En una marcada corba de dretes, on trobarem uns troncs, hi ha l’inici del torrent, per tant, ens haurem d’endinsar en aquest.
I en breus minuts ja serem a la capçalera del primer ràpel, que al mateix temps serà el més espectacular.
Aquest ràpel té uns 40m. de recorregut, gairebé tots en volat i com que portem cordes de 70m. i veiem que podrem enllaçar també el segon ràpel, que és de 21m., n’acabem fent un de 61m. pràcticament tot en volat.
En el següent vídeo podreu veure el descens tot enllaçant els dos primers ràpels.
Molt a prop d’on acaba el segon ràpel, que nosaltres hem enllaçat amb el primer, ja trobarem l’equipament del tercer ràpel, que ens semblarà molt curt després del de 61m. Aquest tot just té 10m. i es fa sense problemes.
Seguirem, ara caminant i superant ressalts sense problemes, fins a trobar el 4rt. ràpel, d’uns 20 metres i on la instal·lació s’ha de fer penjat de la reunió. El ràpel fa un parell de panxes que se superen sense problemes.
Haurem de tornar a caminar una mica fins a trobar el 5è. ràpel, d’uns 15 metres, amb un inici ben vertical per després passar a fer unes còmodes rampes.
El paisatge que ens envolta és molt bonic i la primavera es fa notar, amb la flora i la fauna ben activa.
Tornarem a caminar i superar ressalts durant forces metres, fins que ja arribarem a la capçalera del sisè i últim ràpel. Per arribar-hi, ens haurem d’ajudar d’unes cordes nuades, que ens ajudaran a superar una marmita que després de pluges sol tenir aigua.
Des d’aquest punt, veiem l’espectacular primer ràpel que hem realitzat.
Aquest últim ràpel fa uns 35 metres, bona part dels quals són en volat.
En acabat, haurem d’anar a buscar un corriol enganxat a la paret, a la nostra esquerra tot mirant la paret que acabem de baixar. Trobarem una fletxa de color vermell pintada a la paret, un pèl desdibuixada.
I ben aviat anirem a desembocar al camí de Riells a Sant Miquel del Fai, que en aquest tram està ben empedrat, a tall de calçada romana. Ara tocarà remuntar les Costes de Sant Miquel.
A mesura que anem pujant, se’ns obriran vistes de la capçalera de la Vall de Sant Miquel. Veurem el gran salt d’aigua que forma el Riu Tenes.
I en pocs minuts arribarem a l’aparcament on haurem estacionat.
Aquesta activitat és ben interessant per realitzar en una matinal sense gaires pretensions ni exigències físiques. Té el seu punt just d’aventura i espectacularitat. És ideal per combinar amb altres visites i múltiples activitats que es poden fer a la zona. Sens dubte, ben recomanable.
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum
La Cova d’Anes és una de les moltes cavitats que podem trobar a la Cerdanya. Segurament és una de les més conegudes gràcies al seu fàcil accés i recorregut interior de poca dificultat. A més a més, la bellesa de les seves formacions mereix una visita.
Recordar que les formacions que podem trobar dins de les coves poden trigar centenars de milers d’anys en generar-se, pel que demanem cura, respecte i tocar el mínim aquestes formacions.
L’últim dia del pont de desembre es presenta amb molt de vent a les parts altes de les muntanyes. Donada aquesta circumstància i que volem tornar d’hora a casa, aprofitem per anar cap a la Cerdanya a visitar la Cova d’Anes, ja coneguda en el meu cas, però que serà de nova descoberta per la resta de companys.
Així doncs, arribats a Puigcerdà des de l’Alta Cerdanya, anem direcció Seu d’Urgell i al cap de poc de passar Bellver de Cerdanya, a l’alçada d’un petit polígon industrial, haurem de trencar a la dreta i enfilar uns 300 metres de pista asfaltada pel lateral d’una serradora fins a una marcada corba d’esquerres. Podrem aparcar en aquesta mateixa corba.
Agafem els estris necessaris i comencem a pujar pel camí indicat. Si no volem pujar pel dret, podem seguir la pista (tancada al trànsit), que puja més suau, però dóna una mica de volta i no evitarem de fer un últim tram de corriol dret.
Al cap d’uns 20 minuts arribem a l’entrada de la cova.
Ens equipem amb casc i frontal i entrem a dins. L’accés és prou ample i baixem fins a una sala de dimensions destacables on podem veure un petit orifici al sostre, protegit amb una reixa de ferro perquè no hi caigui ningú.
El camí a seguir és molt evident, ja que aquesta cova consta d’una sola galeria i les ramificacions tenen poc recorregut. No té pèrdua possible.
Avancem per la galeria, per ara amb poques formacions i amb amplitud de mides, fins que la cosa es va estrenyent i passem un pas baix, seguit d’una rampa una mica polida equipada amb una corda per donar seguretat.
En aquest punt veurem una porta de ferro forjat que, segons diuen, fa de separador entre els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans, on ens “ficarem” ara.
A partir d’aquest punt comença la part més interessant de la cova, amb grans formacions per tot arreu.
Grans murs de columnes, algun pilar de dimensions considerables i diferents tonalitats generen un entorn de gran bellesa.
Fins i tot hem de passar per alguna finestra oberta entre tot aquest munt de formacions per tal de continuar endinsant-nos a la cova.
Anirem trobant alguna sala de notables dimensions que trenca amb la tònica general de galeria que anem recorrent, però sempre amb estalactites i estalagmites a tot arreu, entre altres formacions.
Fins que arribarem ja a la part final de la cova, on unes cordes fixes ens donaran seguretat per tal de superar un petit pou que haurem de superar per l’esquerra.
Arribem a una sala final sense gaires formacions, però si ens hi fixem, podem trobar algunes arrels que afloren. Senyals que estem relativament a prop de la superfície, però sense sortida possible. Haurem de tornar pel mateix lloc que hem vingut, per tant, tornem a passar amb precaució el tram de cordes.
De tornada no podem deixar d’aturar-nos altra vegada per contemplar les boniques formacions.
Fins que ja veiem claror i arribem a l’entrada de la cova. En sortir, un espectacle no menys interessant ens espera, doncs les vistes de la plana ceretana i la serra del Cadí des d’aquí són magnífiques.
Baixem pel camí i donem per finalitzada aquesta curta però interessant activitat, molt recomanable per combinar juntament amb alguna altra de les moltes possibles activitats que ens ofereix aquesta magnífica contrada.
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum
