Llarg recorregut d’aventura a la Serra de Prades, on trobarem vies ferrades, avencs, coves, barrancs i, fins i tot, una via d’escalada molt fàcil. Els indrets més destacats seran la via ferrada dels Patacons, els Avencs de la Febró i la Cova de Mont-ral.
Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Pàrquing dels Patacons, L’Albiol (Baix Camp)
- Distància: 30 Km
- Desnivell positiu: 1.260 metres.
- Temps: 13h a bon ritme i amb parades incloses.
- Material: Casc, arnés, bagues dissipadores de via ferrada, material per rapelar, corda de 40 metres i 6 cintes exprés. Frontal per les coves o si se’ns fa fosc.
- Recomanació: Dur molta aigua, ja que de les fonts que anirem trobant pel camí, la majoria no tenien aigua. Només en vam trobar a la de La Febró.
- Dificultat: Mitjana. Cal bona orientació i ser molt àgil en vies ferrades, rapelant i trescant.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Les muntanyes de Prades, és un massís que forma part de la Serralada Prelitoral i malgrat que pugui semblar una serralada petita, té una extensió prou destacada i, de fet, i conflueixen fins a cinc comarques, que són l’Alt Camp, Baix Camp, La Conca de Barberà, Les Garrigues i El Priorat.
Aquest massís està format essencialment per roques conglomerades i calcàries. Aquests trets fan que l’aigua hagi anat modelant el terreny amb el pas dels anys i format grans coves, torrents i parets ben verticals. Precisament en la ruta que us descriuré, passarem per algunes formacions ben interessants que val molt la pena visitar, bé sigui de forma individual o d’una tirada com ho vam fer nosaltres.
Aparcarem el cotxe en una gran zona que trobem a banda i banda de la carretera T-704 i el camí comença a l’estacionament que trobem al pàrquing oest, indicat amb marques de PR i que ens dirigeix cap a la Font del roure. De seguida veurem la cinglera de la Cova Llonga i les antenes que espatllen el paisatge en el seu cim.
En pocs minuts arribarem als peus de la cinglera i sense desviar-nos del camí passarem just per davant l’inici de la via ferrada dels Patacons, on veurem uns grans cartells informatius.
Malgrat que la ruta original no contempla la realització d’aquesta via ferrada, nosaltres decidim recórrer-la. En cas de no voler allargar la ruta, caldrà seguir pel camí fins a prendre el trencall del Grau de Latrencanous i la Cova dels Patacons.
Si decidiu fer la via ferrada (opció recomanada), podeu llegir-vos la crònica que vaig fer en el seu dia prement aquí. En cas que hi hagi gaire gent fent-la, serà millor obviar-la i seguir pel camí original, ja que hi podríem perdre massa temps.
Si feu la via ferrada, haureu de tenir en compte que en acabar de creuar els 4 ponts nepalesos i en una passera de fusta, caldrà que sortiu de la via per una escletxa amb cable de vida a mà dreta (vegeu imatge a continuació) que ens portarà a la part alta de la cinglera, on ja enllaçarem amb la ruta original.
Seguirem per un sender còmode que ens durà fins a tocar la carretera on, sense creuar-la, enllaçarem amb una pista sense asfaltar cap a l’esquerra. Haurem d’estar atents a no ficar-nos en una finca particular, veurem cartells de prohibit el pas.
El camí s’anirà tancant i torbarem força vegetació, però no ens dificultarà massa el pas. Una vegada arribem a les ruïnes del Mas de les tosques, haurem de girar cap a la dreta per un camí prou definit. Arribarem a un torrent que haurem de remuntar fins a l’inici de la via ferrada de La Trona (K2).
En cas de no voler fer la via ferrada, haurem d’obviar el torrent i seguint pel sender arribarem a dalt de la cinglera de La Trona.
Aquesta via ferrada és molt curta i té dues seccions, una primera amb un flanqueig d’esquerres prou bonic, que ens durà fins a la capçalera d’un ràpel o una escapatòria.
Si fem el ràpel, aquest té uns 10 metres i enllaça amb el segon tram de la via ferrada.
Acabat el ràpel, passarem per un pont nepalès molt curt i una paret vertical ens deixarà a l’antic hospital dels Carlins, on ja ens podrem desequipar si ho desitgem.
Tot seguit, un còmode sender ens durà fins al mas d’en Joan Pau, on haurem de travessar la carretera i enfilar un breu però costerut sender fins a enllaçar amb una pista de terra, que seguirem cap a l’esquerra en direcció cap a Arbolí i Prades.
Avançarem molt còmodament per aquesta pista, on trobarem diverses bifurcacions, però molt ben senyalitzades i sense pèrdua, en direcció a La Febró.
Tot seguit, en un ample encreuament de pistes haurem de seguir en direcció a La Febró, seguint les marques de PR en tot moment.
Estem a punt d’arribar als avencs de La Febró, on la pista passarà a ser un sender. Caldrà estar alerta a no acostar-se massa a l’avenc, ja que des de dalt pot semblar poca cosa, però la timba és de 40 metres en algun punt.
Resseguirem la cinglera de l’avenc fins a trobar un arbret amb un cable de vida. Aquí comença la línia de 2 ràpels que ens baixaran fins a les profunditats de l’avenc. Els ràpels són de 10 i 15 metres respectivament.
En el primer dels ràpels, uns esglaons metàl·lics ens duran fins a la instal·lació per rapelar. Caldrà vigilar a no tirar pedres a l’avenc i, en cas que hi hagi gent a sota, potser seria recomanable no fer-los i baixar caminant, tot seguint el PR fins a un evident trencall que, fent una fàcil desgrimpada, també ens durà cap a l’interior de l’avenc.
Aquest primer ràpel és prou espectacular i ens deixarà sobre un bloc encastat i suspès damunt l’avenc. Si decidim pujar-hi a sobre per esperar als companys, cal estar alerta a no relliscar, ja que estarem a 15 metres del terra encara.
En aquest punt també trobarem un cable de vida que ens durà fins a la segona instal·lació de ràpel, completament penjada.
Mentre anem baixant per aquest segon rapel, ens adonarem de la magnitud d’aquesta escletxa, per la qual cosa només ens quedarà gaudir de la baixada.
Una vegada a baix, començarem a inspeccionar l’espectacular esquerda (compte amb les relliscades) i també ens endinsarem a la Cova Gran, on val la pena fer una visita.
Seguirem travessant tota aquesta gran escletxa, embaladits per la seva gran bellesa i agraïts per la fresqueta que hi fa, ja que fora d’ella ja començava a collar una mica la calor.
Finalment, trobarem un pas equipat a tall de via ferrada que en pocs metres ens ajudarà a sortir a la superfície.
Seguidament, haurem de virar 180º la nostra direcció i seguir vers nord per, en pocs metres, trobar un pas amb dos esglaons de ferro i un cable de vida molt prim que ens ajudaran a creuar per sobre l’avenc, cap a la banda dreta, on enllaçarem amb el PR.
Seguirem el PR en direcció a La Febró, sempre en descens, primer per sender i després per pista, que acabarà desembocant a la carretera T-704, ben a prop de La Febró. Només travessar la carretera, veurem una zona d’esbarjo i una font, l’única on vam poder agafar aigua en tot el recorregut.
Després d’un breu descans, seguirem per la carretera en direcció a Prades, sense entrar al nucli de La Febró, que tot sigui dit, seria un bon punt per pernoctar i dividir la ruta en dues jornades.
Remuntem per la carretera, però haurem d’estar alerta a no passar-nos un corriol desdibuixat que haurem de prendre a mà dreta just quan passem per sobre la població de La Febró.
Aquest sender ens durà fins a la Font del Bassi, però mirant el mapa observem que ens hem saltat el trencall per anar a la via d’escalada, per la qual cosa tornem uns pocs metres enrere.
Pràcticament sense camí arribarem a la via d’escalada, no té res d’especial pel que, a no ser que vulgueu seguir la ruta original al 100%, potser recomanaria seguir per la Font del Bassi fins a l’altiplà de la Creu de Ferro, on també anirem a parar si fem la via d’escalada, però perdent temps.
Seguirem ara per pista enmig dels altiplans de la Serra Plana, una zona molt àrida, però amb bones vistes de bona part de les muntanyes de Prades.
Altra vegada caldrà estar alerta a no saltar-nos una baixada desdibuixada per uns pendents mig herbosos i amb pedra solta, cap al Barranc de la Llenguaeixuta, on haurem de fer un ràpel.
Si aneu justos de temps o energia, pot ser recomanable saltar-vos aquest pas i seguir recte per la pista. Serà més monòton, però guanyareu bastant temps i estalviareu energies. Si aneu valents, no ho dubteu i llanceu-vos a l’aventura!
Arribem a la llera del barranc i just sobre una gran balma, on caldrà veure que hi ha dos químics a la dreta, prop d’uns matolls, sense atansar-nos massa al buit.
Aquest ràpel fa 20 metres, el més llarg que farem en tot el dia, però és volat en bona part del seu recorregut. Vegeu imatge des de baix a continuació.
Seguidament ens endinsarem pel barranc, entre la vegetació i la malesa anirem descobrint traces de camí, però realment serà com avançar enmig d’una selva fins que, finalment, detectarem un corriol que enfila amunt, a mà dreta, just abans d’arribar a un segon ràpel que NO haurem de fer.
Remuntarem aquest costerut camí fins que veurem una paret amb una gran escletxa. Sense entrar-hi i anant a mà dreta, trobarem la sortida, amb una grapa de ferro per ajudar-nos.
Arribats a dalt la carena, veurem un poble als nostres peus, és la població de Capafonts, topònim que significa Cap de les Fonts, ja que als voltants de la població, segons sembla, hi ha 53 fonts censades, cap d’elles en el nostre recorregut 😅
En aquest punt seguirem per un sender que no té massa pèrdua. Anirem guanyant desnivell, però de forma molt suau. Com que ja portem forces hores d’activitat, aprofitarem una bona ombra per dinar, descansar i riure una estona, que sempre és bo.
Reprendrem la marxa i, al cap de poca estona, enllaçarem amb la pista que havíem deixat anteriorment per baixar al barranc de la Llenguaeixuta, prop del punt anomenat La Creu Trencada on, efectivament, veurem una creu, però més que trencada, està plena de forats.
En aquest punt haurem de seguir indicacions de GR vers Capafons i Farena, on anirem combinant alguna pista de terra i algun tram de sender ben definit.
Passarem per una nova cruïlla de camins indicat com a Font Nova, font que busquem, però segurament està ben coberta de vegetació i no sentim gens de soroll d’aigua.
Seguirem per pista cap a l’esquerra, tot endinsant-nos als altiplans coneguts com a Els Motllats, de roca calcària i amb infinitat de coves i avencs, per la qual cosa serà recomanable no sortir massa dels camins.
Aquest tram se’ns fa una mica pesat a causa de la calor i al fet que el camí passa per uns altiplans sense massa ombra, però bé, a poc a poc anem avançant per diferents pistes fins que haurem d’estar atents a desviar-nos per un corriol desdibuixat.
Seguint aquest corriol durant aproximadament un quilòmetre, de forma molt planera, arribarem a la capçalera d’un pas ferrat, que haurem de baixar sense massa complicació. És molt curt i ens ajudarà a superar unes parets d’uns 15 metres.
Superat aquest pas ferrat, haurem de baixar uns pocs metres per un clar sender i, a mà dreta, ja veurem l’accés a la Cova de Mont-ral, on ens haurem d’entaforar. Distingirem una cadena que ens ajudarà a arribar a l’estreta boca d’entrada.
En cas de no voler explorar aquesta cova, si seguim baixant pel mateix sender, enllaçarem amb la boca de sortida de la cova i, en conseqüència, amb la continuació de l’itinerari previst.
Efectivament, com acabem de dir, aquesta cova té la peculiaritat que entrarem per una banda i sortirem per l’altra. L’exploració i orientació és prou senzilla, tot trobant tres ressalts, el primer és desgrimpable com podem veure en la següent imatge.
Seguidament, començarà l’exploració de la cova, on trobarem formacions ben interessants. Caldrà anar mirant de trobar el pas més senzill i ample.
Haurem de fer alguna curta grimpada i posterior desgrimpada fins que arribarem al pas clau i més divertit del recorregut de la cova. Un pas baix on ens haurem d’arrossegar i sortir per un estret forat que ens deixa just a la capçalera d’un ràpel d’uns 10 metres. En cas de dubtes de si és el pas correcte, veureu una corda nuada a tot un seguit de petites columnes.
Per a superar aquest pas recomanaria dur a l’arnès només una baga d’ancoratge, material per rapelar i que els companys que passin posteriorment ens facilitin les motxilles. Fóra interessant que, just quan passem els braços per l’altra banda del forat, ancorar-nos a alguna de les cordes fixes que trobarem, per evitar caigudes pel pou que tenim només sortir.
Just passat el pas estret, trobarem la reunió del ràpel, que és una mica penjada, però dues persones, fins i tot tres, hi poden cabre prou bé.
Una vegada superat aquest pas estret i el ràpel, anirem seguint per algun pas baix i ben aviat arribarem a la sortida de la cova, on haurem de realitzar un altre ràpel, d’uns 8 metres.
En aquest punt, ja s’hauran acabat les activitats d’aventura i ens quedarà retornar cap al punt d’inici de la ruta. De fet, des de la sortida de la cova veurem les antenes que predominen el paisatge d’aquest massís i que teníem ben a prop de l’inici de la ruta. Les veurem lluny, ja que ens queden 10 quilòmetres de caminada fins al cotxe, però seran de bon fer.
El poble de Mont-ral ens quedarà ben a prop d’aquí, pel que tampoc seria mala idea fer nit aquí i deixar els 10 quilòmetres que ens resten per l’endemà, de forma més descansada.
Malgrat que ja no hi haurà aventura, el paisatge encara ens guarda bells racons, com l’arc de roca de La Foradada.
Seguirem per bons senders i en clara baixada fins ben a prop de la carretera TV-7045, on no hem d’arribar. Caldrà estar atents, ja que en aquest indret haurem d’enllaçar amb el GR 7 en direcció a Arbolí i la Font Fresca. De fet, seguirem aquest GR que ja no abandonarem pràcticament fins al cotxe.
A partir d’aquest punt començarà una lleugera pujada i passarem per les ruïnes del Mas del Cisterer.
Aquest mas no serà l’única relíquia que trobarem, ja que poc després veurem un tractor que si parlés, segur que tindria moltes batalletes a explicar.
Creuarem el Barranc de la Font Fresca, que no porta aigua i trobarem un pal indicador que ens indica la Font de mateix nom. Vam buscar-la durant una estona sense èxit, pel que pot ser que la malesa l’hagi tapat. Seguirem en direcció a Arbolí i Font dels Argèvols, que tampoc rajava aigua.
En aquest punt la pujada s’accentuarà fins a arribar prop de la Creu dels Noguers, on no hem d’arribar. Seguidament, baixarem per una pista i resseguirem uns 200 metres la carretera T-704 en direcció a Reus, per abandonar-la cap a la dreta, dirigint-nos cap a la pista d’accés a les conegudes antenes. Baixarem per trams de corriol i haurem de travessar la carretera dues vegades.
I finalment arribarem al camí ja conegut que ressegueix els cingles de la Cova Llonga, on girarem a l’esquerra i en pocs minuts ja serem a l’estacionament, cansats però satisfets d’haver acomplert una gran activitat.
Aquesta és una interessant proposta per a aquells que, tenint experiència i habilitat en totes les disciplines que hem tocat, vulguin gaudir d’una llarga jornada tot enllaçant diversos punts d’interès.
Com hem dit, tenim la possibilitat de fraccionar l’activitat en dos dies o bé saltar-nos algun dels passos equipats si veiem que anem justos de temps.
