Via ferrada Eth Taro d’Arties
La via ferrada Eth Taro, situada a la població d’Arties, és la més nova de la Val d’Aran i malgrat que no és gaire llarga, té alguns passos que val la pena conèixer. A més a més, en molts trams haurem d’utilitzar la roca per superar passos que no són del tot fàcils.
Continua llegint «Via ferrada Eth Taro d’Arties»Via ferrada Poi d’Unha
Llarga i interessant via ferrada a la Val d’Aran, apte per a tots els públics gràcies a les seves seccions diferenciades i que gaudeix d’unes vistes magnífiques del Naut Aran i fins i tot del massís de la Maladeta.
Continua llegint «Via ferrada Poi d’Unha»Via ferrada Patacons
Les muntanyes de Prades són un seguit de serres que formen part de la serralada Prelitoral. Hi podem trobar gran quantitat d’al·licients, des de pobles amb molt d’encant, fins a varietat de paisatges entre les seves diferents vessants.
A la seva part sud-oriental, entre les poblacions de l’Albiol, Vilaplana i el despoblat de La Mussara, trobem unes cingleres de roca calcària, no massa altes, que són ideals per a la pràctica de l’escalada esportiva. A més a més, també hi trobem la via ferrada de la qual us parlarem, la dels Patacons.
Llegeix més
Dades de la sortida: Estem al segon diumenge de març i es preveu un dia assolellat, però ventós i amb risc d’allaus al Pirineu, pel que finalment decidim anar cap a les muntanyes de Prades a descobrir aquesta via ferrada, que feia temps que volíem visitar. Estacionarem el cotxe a qualsevol dels dos costats de la carretera, sent el que ens quedarà a la dreta (pujant) el més gran. Arribem cap a mig matí i ens trobem força gent. Preparem els estris i, sense entretenir-nos massa, ja ens posem l’arnés, casc, vaga dissipadors i el que creguem necessari (eines per rapelar, vaga de descans,…) i emprenem la curta aproximació. El camí d’accés, el trobarem al pàrquing que queda a l’oest de la carretera (el de l’esquerra pujant) en la seva part nord. Un corriol primer i un torrent després, seran el camí a seguir, sense pèrdua, tot seguint unes marques grogues. No ens hem de desviar en cap moment, ni tant sols on trobem el grau dels Patacons, on haurem de seguir recte, pel camí dels cingles. Fins que, en pocs minuts, el sender ens deixarà pràcticament a peu de paret. Trobem un parell de grups amb guies. El primer ja està pujant, però el segon, molt amablement, ens deixa passar al seu davant. En la següent imatge, podeu veure l’inici de la via ferrada, on trobarem un pany de paret ben vertical que ens dipositarà en una feixa de la qual parlarem tot seguit. Superat el primer pany de paret, on no hi ha massa problema per progresar, arribarem a una feixa aèria, però a més a més és molt baixa i sense cable de vida, pel que haurem de passar a quatre grapes o, si som gaire alts, gairebé reptant en alguns punts. Després, el flanqueig seguirà, però ja podrem caminar normalment fins a un arbre, on comença el segon tram d’aquesta via ferrada. En aquest tram, ens haurem d’ajudar de la roca en alguns punts, fet que no afegeix dificultat a la via, ja que les preses són molt generoses. Primerament superarem un mur vertical, especialment en la seva part final. I acabarem en una altra feixa, que tot flanquejant cap a l’esquerra, ens durà a un altre pas vertical i estètic, que no té grapes i per tant haurem de buscar les preses, que aquí ja no són tant abundants. Tot seguit, un petit diedre ens deixarà en una altra gran feixa on avancem al grup que portàvem davant. Fins aquí les dificultats no passen de K3. En aquest punt hi ha una escapatòria a mà dreta. Seguirem cap a la nostra esquerra per una feixa que es va estrenyen i ven aviat arribarem a la continuació de la via ferrada. Un breu pas vertical ens durà a una altra feixa. Si, avui la cosa va bastant d’anar passant d’una feixa a l’altra. Per tant, ja accedim a la feixa i a la part final, ja podem veure el pas estrella de la via, un flanqueig desplomat i molt aeri. Aquest desplom, el trobem equipat amb una cadena i si esteu acostumats, no fa pas impressió i es supera sense fer gaire força de braços. Passat el desplom, seguirem el flanqueig, ara ja caminant i comença la part dels ponts, que en total seran 4. Per accedir al primer, de 22 metres, haurem de descendir una mica. A la següent imatge, podeu veure el pont, el descens a realitzar per arribar-hi i la part final del flanqueig desplomat. Passat el pont, arribem a una altra feixa que a mesura que avancem va desapareixent, fins a trobar una escala metàl·lica que enllaça amb la paret vertical que tenim just a sobre. Superem aquest pany de paret sense problema i davant nostre ja veurem el que resta de via ferrada, començant pel pont més llarg, de 28 metres, on accedirem tot pujant un breu pany de paret. En la següent imatge, podem veure el segon i tercer ponts. Cal dir que tots ells estan molt ben tensats i construïts amb materials de primera qualitat. Per arribar al tercer pont, haurem de baixar uns metres, sense dificultat. En la següent imatge podrem veure el tercer pont, de 22 metres de longitud, un servidor fent el mico i l’esvelta agulla de la qual parlarem tot seguit. Superat el pont, arribem a una agulla molt estreta i d’uns vint metres d’alçada on tenim la possibilitat de pujar-hi per, tot seguit, realitzar un ràpel de 20 metres que baixa per la mateixa línia de pujada. Decidim no pujar-hi perquè hi ha força gent i no ens vindrà de fer aquest ràpel la veritat. Donades aquestes circumstàncies, descendim uns metres fins a trobar el quart i últim pont de la jornada, de 16 metres, el més curt dels quatre i el menys aeri. Seguirem per un flanqueig que ens porta a un petit pont, fet de troncs de fusta. En cas de no dur corda, o fer-nos mandra treure-la, podem agafar l’escapatòria que hi ha en la cova que trobem just en creuar el pont. A dalt de tot, haurem de seguir a la dreta. En la següent imatge, podem veure el pont i la cova per on hi ha l’escapatòria. Nosaltres, creuarem el pont i seguirem flanquejant fins a trobar un pas que haurem de fer de baixada (visible a la imatge també). Baixat aquest últim tram de grapes, seguirem flanquejant cap a la nostra esquerra (mirant la paret), fins que arribarem a una curiosa instal·lació de ràpel suspesa enmig d’una escletxa. Vegeu imatge a continuació. Com podeu veure, l’anella per rapelar, està suspesa a l’aire i enganxada a una cadena per una banda i un cable de vida per l’altra. Instal·lació molt curiosa. Aquest ràpel fa uns 10 metres de longitud i malgrat que pugui semblar al contrari, no és gens espectacular. Arribats a baix, seguirem per un evident sender en direcció contrària a la que hem seguit fins ara. Ben aviat arribarem a la Cova dels Patacons, que haurem de superar per l’interior. Aquí farem una mica d’història sobre aquest indret i el motiu pel qual se’l coneix com a Patacons. Passada aquesta cova, desembocarem en un torrent que haurem de baixar. Trobarem equipament divers, des d’unes cordes nuades a tall de passamà, fins a alguna grapa amb cable de vida. Superat aquest tram, ja només ens quedarà desfer el camí en evident direcció est. Tornarem a passar per l’inici de la ferrada i en pocs minuts arribarem al pàrquing. Com a conclusió, aquesta és una via ferrada amb prou al·licients i ben recomanable. Podem destacar els seus 4 ponts, estètics i ben tensats, però també alguns passos aeris i sobretot, les seves vistes cap al Camp de Tarragona i el Mar Mediterrani. Fàcilment podrem veure vaixells just davant de la costa tarragonina.
Crònica:
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum
Via ferrada Castellaso
Pocs quilòmetres abans d’arribar a Benasque, trobem el petit poble de Sessué, que a banda de ser prou interessant de visitar, al seu voltant té altes cingleres amb magnífiques vistes.
Una d’elles és la Punta Castellaso (1.273m.) on trobem altes parets al seu vessant sud i una antiga pedrera a la seva part baixa. Aprofitant que la roca no és del tot bona per escalar, s’hi ha construït una via ferrada que malgrat no ser difícil, té un interessant component aeri i trams on ens haurem d’ajudar de la roca per progressar.
Llegeix més
Dades de la sortida: L’endemà de realitzar la magnífica Cresta de las Espadas en condicions hivernals, activitat que recordarem tota la vida, ens llevem i fem un bon esmorzar, on acabem de decidir que farem alguna via ferrada. La idea inicial era fer la via ferrada de Sacs, al nord de Benasque, però la trobem clausurada i decidim anar a fer la de Sessué, que a priori és més fàcil i curta, però està encarada a sud i amb el fred que fa, agrairem que ens toqui el sol. Per arribar-hi des de Benasque, no hem d’entrar al poble, doncs haurem de prendre el trencall que ens menarà al càmping La Borda de Arnaldet. A l’esquerra de l’entrada del càmping, veurem una pista semiasfaltada que recorrerem durant uns 500 metres, fins al costat d’una granja de vaques, on passada aquesta, veurem un cartell indicador de la ferrada. Estacionarem en aquest punt, encara que si es vol, es pot pujar més amunt encara, però ens anirà bé estirar les cames. Preparem els estris pocs estris que agafarem i emprenem la marxa per la pista que va a l’esquerra, ben indicada amb un cartell de Via Ferrada. L’aproximació no té cap mena de pèrdua, ja que al punt on haurem d’abandonar la pista i enfilar per un corriol, està molt ben senyalitzat també i hi trobem un cartell informatiu amb les característiques de la via ferrada. Ens endinsem doncs pel sender, on ja començarem a veure restes de l’explotació minera que s’havia fet en aquest indret i de seguida serem a peu de via, on començarem amb un pas fàcil i no massa vertical. Després de superar aquest breu tram, haurem de caminar per unes feixes, amb compte de no trepitjar la molta pedra trencada que hi ha, per no tirar-ne als companys que pugen darrere. Al cap de pocs metres, ja serem al peu de la gran paret del Castellaso i, de fet, podem veure pràcticament tot el recorregut que fa la via ferrada en aquesta, que s’endevina molt vertical en alguns punts. Comencem a pujar per aquest tram, equipat amb grapes, fins que ben aviat no en trobarem i, com podreu veure en la següent imatge, ens haurem d’ajudar de la roca. Trobarem molt bones preses i adherència en tot moment. Després d’aquest tram sense grapes, arribarem a la part més vertical de la paret, amb algun modest desplom fins i tot. Trobarem passos ben interessants, però en cap moment seran complicats. Aquest tram intermedi l’estem gaudint molt i veiem la pista per on hem fet l’aproximació i la granja on hem aparcat el cotxe. Mirant cap a sud, les vistes són espectaculars. Al centre de la següent imatge, podem observar el poble de Sesué. L’equipament en tot moment és de gran qualitat i en abundància (potser massa), també en els breus i suaus desploms. Passat aquest tram intermedi de la via ferrada, arribem a un pla herbós ple de cagallons de cabra i no és d’estranyar, doncs si aixequem el cap, a dalt al cim ja en teníem un bon reguitzell espiant-nos. L’últim tram és un breu esperó que haurem de superar per la seva part esquerra, buscant al punt una mica més vertical i aeri, però sense cap mena de dificultat a destacar. Les vistes cap a la serra de Chía des d’aquest punt són espectaculars. Finalment, arribarem al cim de la Punta Castellaso (1.273m.) on ens espera un ramat prou nombrós de cabres. Podem certificar que estan acostumades a la presència humana. Per baixar, haurem d’anar a buscar un senderó a la cara nord-oest del cim, al principi una mica desdibuixat, però de seguida s’endinsa entre boixos. Anirem flanquejant cap a l’est fins que ja veurem l’ermita de Sant Sadurní i l’última part del gran esperó sud on s’ubica la via ferrada. Seguirem aquest corriol fins que enllaçarem amb la pista de pujada, just al punt on trobem els cartells informatius de la via ferrada i ja només ens quedarà desfer el camí fins al cotxe. Com a resum, aquesta és una via ferrada prou interessant, sense massa pretensions i un pèl curta, però que pot servir per passar mig matí o mitja tarda i aprofitar per conèixer el poble de Sesué i el seu bonic entorn.
Crònica:
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum