Després de fer la via ferrada de Les, i veient que encara tenim temps, ens decidim a fer aquesta altra via ferrada. No cal que movem el cotxe de lloc, ja que arribarem just en el mateix estacionament.
Per arribar a l’inici de la via ferrada, haurem de baixar la pista que hem pujat en cotxe i anar a mà esquerra, on ens endinsarem en una zona industrial. Trobarem una piscifactoria on fan caviar. Veiem una gran quantitat d’esturions a les piscines.
Seguirem caminant i al fons, ja veurem la torre per on s’enfila la primera part de la via ferrada.
Fins que arribarem just a l’inici, on hi ha uns bons panells informatius.
Just a sota, aprofitant unes voltes, trobem un mini rocòdrom on, si ho desitgem, ens podrem entretenir una estona. No cal que ens preocupem a guardar força donat que la ferrada de Cledes no és exigent.
Començarem remuntant la rampa, on han habilitat uns esglaons, rodejarem la torre per la dreta i ens enfilarem ja per terreny equipat aprofitant antic material que devien fer servir els treballadors per pujar a la torre.
Tot seguit, ja amb material nou, impecable i sobre equipat, remuntarem la torre sense dificultat. Aquesta és una via 100% d’iniciació, donat que també trobem cues de porc per assegurar.
Una vegada dalt la torre, un pont nepalès ens portarà al terreny habitual de les vies ferrades, les parets de roca.
Tot seguit un breu tram una mica dret, un flanqueig cap a la dreta i una altra paret prou dreta i ja haurem acabat el primer sector d’aquesta via ferrada.
Caminarem breument fins a arribar a l’última paret, d’uns 40 metres prou verticals però sense dificultat.
Al capdamunt, anirem a parar al mirador de Cledes, amb bones vistes.
El retorn el farem primer anant cap a la dreta i tot seguit tombarem cap a l’esquerra, tot passant per un bonic bosc on veurem antigues construccions d’estil 100% aranès.
Gaudirem d’un últim tram ferrat, en baixada, i poc després ja arribarem a l’estacionament, on hi ha uns carregadors. Clar indicador del passat miner d’aquest sector de l’Aran. De fet el sector miner va ser molt important a tota la comarca.
Com a conclusió, dir que aquesta és una via ferrada ideal per iniciació, sense gaires pretensions i que és perfectament combinable amb la seva veïna de Les.
Felicitar els equipadors per l’originalitat del recorregut, tot aprofitant la torre d’aquesta antiga instal·lació elèctrica.
Les és una vila i municipi de la comarca de la Val d’Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona. És l’única població de la Vall amb el títol de Baronia.
En el seu bonic entorn trobem dues ferrades molt pròximes una de l’altra, la de Les i la de Cledes, que ens serviran par acabar de passar la tarda en la nostra arribada a la Val d’Aran.
Per arribar a l’inici de les vies ferrades cal anar direcció França i abans d’entrar al poble de Les agafar el trencall a la dreta que ens mena al Càmping Cauarca. En aquest punt creuarem el riu Garona. Després de creuar el pont seguirem cap a la dreta i en el primer trencall a l’esquerra que trobem pujarem fins a un petit pàrquing.
Aquí ja veurem informació dels diferents senders i també de la via ferrada (Herrada en Aranès).
Des d’aquest punt pujarem fort per un camí amb molts esglaons de fusta habilitats, ja que el terreny està bastant descompost. En pocs minuts arribem al peu de via, que promet bastant.
De fet les majors dificultats de la via les trobarem en aquesta paret inicial, després la cosa va molt de baixa.
Començarem amb algun pas vertical o poc desplomat, per seguir per una paret força vertical, que t’escup cap enfora, però es progressa bé. L’equipament és molt bo, amb la peculiaritat que els esglaons són de plàstic.
En acabar la part vertical arribarem a un bonic pont. També hi ha l’opció de seguir cap a l’esquerra si no ve de gust passar-hi.
En aquest pont cal parar atenció, donat que els cables de peus i mans comencen força junts, però es van separant. Gent no gaire alta es pot trobar que, si col·loquen els mosquetons en el cable superior, els costi progressar en la part final.
Finalitzat aquest pas, acabem la primera part de la via, on hi ha una escapatòria (a mà dreta) o podem seguir cap al següent tram, tot recte, amb marques grogues.
La segona part de la via és molt fàcil, començarem per una paret enmig del bosc, un flanqueig i per últim, una altra paret vertical que se supera sense problema.
El retorn d’aquesta via és molt interessant, donat que passa per un magnífic bosc de faigs.
I un interessant salt d’aigua.
Poc després arribarem a una pista asfaltada que haurem de seguir en baixada i ens deixarà a l’estacionament.
Resumidament, aquesta ferrada és ben interessant, molt ben equipada i ens permetrà gaudir de magnífiques vistes. A més a més, el primer tram de la via ens farà gaudir, ja que haurem de tibar una mica de braços, amb passos prou interessants.
Valtournenche és un municipi italià situat a la Val d’Aosta, en plena serralada alpina i a 1.528m. d’altitud.
A banda de tenir enllaç amb la famosa estació d’esquí de Cervinia-Zermatt, té un gran interès natural i paisatgístic. Entre les diverses activitats que hi podem practicar, trobem una via ferrada d’allò més interessant.
Dificultat: K4. En molts trams podem progressar sense fer servir ferros.
Crònica:
Una bona alternativa que vam trobar després del mal temps que ens va espatllar els plans, és realitzar aquesta via ferrada, de ràpid accés i d’un nivell que, malgrat no ser molt difícil, et fa tibar de braços en alguns moments. A més a més, el retorn és d’allò més divertit, també equipat.
Per accedir-hi haurem d’arribar-nos a Valtournenche i prendre la carretera que va en direcció a Crepin. Passat el pont que travessa el riu, a mà esquerra ja trobarem un bon pàrquing on estacionar el vehicle.
Veurem un corriol que s’enfila amunt i un panell amb les informacions de la via ferrada.
Anirem caminant per un còmode corriol enmig d’un bonic bosc.
Fins a trobar una tartera amb uns panells indicadors.
Aquí haurem de remuntar breument per la tartera i en breus instants arribarem a l’inici de la via ferrada.
Per començar tenim un flanqueig cap a l’esquerra.
Tot seguit començarem a enfilar-nos i fer trams més interessants on ens podem ajudar només de la roca si volem.
Passarem per sota una gran balma on tindrem un petit descans, abans de fer un nou flanqueig d’esquerres, aquesta vegada força més aeri.
Després del flanqueig, entrarem en una paret prou vertical, molt ben equipada amb esglaons de ferro, però on podem jugar sempre amb la paret. Gaudim d’espectaculars vistes cap al poble.
Tot seguit trobarem unes llastres on, ja podem vigilar que no patinin els peus, donat que el tipus de roca és bastant relliscós.
Finalment tindrem la part més interessant de la via, un petit desplom molt ben equipat, una travessa de dretes i per acabar, un pont amb magnífiques vistes i un accés en desplom on cal col·locar bé els peus.
Com a curiositat, al pont hi ha instal·lada una esquella que marcarà el ritme del nostre pas mentre el creuem (vegeu vídeos a l’àlbum).
Un cop finalitzada la via, el retorn és ben interessant i penjat. A causa d’això, bona part d’aquest descens està equipat amb cable de vida.
En un moment donat trobarem un cartell i un cable de vida que va cap al precipici i un camí cap a la dreta en lleuger descens. Sembla una altra via ferrada que desconeixem. Cal seguir cap a la dreta, seguint l’indicador de retorn.
En pocs minuts arribarem just a l’inici de la ferrada i ja només haurem de seguir el camí que hem fet d’anada.
Via ferrada molt recomanable per fer un vespre d’estiu, donat que ja no tocarà el sol a la via i es pot fer perfectament en 2:30h sense cap mena de pressa. Les vistes i el traçat de la via faran que ens ho passem d’allò més bé.
Les parets del Roc del Quer ofereixen gran varietat d’itineraris ferrats per a tots els nivells. Nosaltres farem un itinerari prou lògic i que uneix les vies ferrades de Racons (K4) i la Canal del Grau (K3). Tot caminant arribarem fins al mirador del Roc del Quer per tornar a baixar pel mateix camí i rapelar pel Torrent del Grau.
Dificultat: K4 i K3 respectivament. Ràpels fàcils, corda mínim de 50m.
Crònica:
Després de fer una interessant travessa de dos dies per la zona del Circ de Pessons i la Vallcivera, un altre dia assolellat se’ns presenta per davant i tenim planificada una activitat que resultarà ben entretinguda i dinàmica.
Ens tornem a activar i per començar aquesta activitat haurem d’anar a buscar la sortida sud de Canillo i aparcar abans (baixant de Canillo cap a les parròquies més baixes) del taller mecànic Auto Machado. Si ens el passem de llarg, no hi ha problema, doncs a pocs metres podrem donar la volta a una rotonda i aparcar en sentit ascendent.
L’aproximació és de les més curioses que he fet mai. Hem de seguir pel costat dret de la carretera (sentit descendent) fins que trobem unes escales que ens menaran fins a unes feixes que queden just a sobre d’aquesta.
A partir d’aquí passarem entre malles protectores i haurem d’estar atents a girar a la dreta després d’una d’aquestes malles. De seguida veurem el cartell informatiu de la via ferrada.
El començament de la via ferrada de Racons es resumeix en un llarg flanqueig més o menys horitzontal però ja amb cert ambient.
Tot seguit trobarem un pas prou vertical, equipat amb cadenes, on comença la part entretinguda de la via i ens serveix per escalfar, ja que en poca estona comencen les grapes i els passos més verticals.
Les grapes estan bastant separades, fet que ens obliga a fer servir la roca per progressar, cosa que a alguns ja ens agrada 🙂
Tot seguit tenim un flanqueig cap a la dreta molt aeri i espectacular però fàcil.
I si tenim fred, no cal patir, que ara ja entrarem en calor, doncs els passos atlètics i desplomats se succeeixen. Si s’està acostumat, no donaran problemes, però no estarà de més portar una tercera baga per descansar en cas de fatiga.
Després del pas que veiem en la imatge superior ja només ens quedarà un desplom d’uns 5 o 6 metres i un altre pas atlètic i arribarem a una feixa on podrem recuperar forces.
Descansem uns instants i girem cap a l’esquerra per anar a buscar la segona ferrada del dia, la Canal del Grau. Per arribar-hi haurem de seguir un camí ben fressat.
Abans però, trobarem indicat el torrent per on unes hores més tard baixarem fent ràpel.
I finalment comencem la via ferrada, una altra vegada amb un flanqueig horitzontal, prou estètic, on ja veiem els ponts que haurem de creuar i l’aresta a la qual ens enfilarem.
Cal dir que aquesta via ferrada és més curta i més fàcil, però estèticament potser és més atractiva, pel traçat i per les canals que creuarem.
Després del flanqueig de tràmit, pugem un petit esperó per tornar a baixar uns metres i creuar el bonic pont que ens durà a l’aresta central on es concentra bona part de la via.
Pujarem bastants metres ajudant-nos de cadenes, grapes i fins i tot farem servir la roca.
Creuarem a l’altra vessant de l’aresta, per tornar a agafar el fil d’aquesta i girar de vessant altra cop per baixar uns metres i prendre un altre pont, aquesta vegada equipat amb dos cables per peus i mans, poc habitual de veure.
Tot seguit pujarem uns metres i ja haurem finalitzat la via ferrada.
A partir d’aquí decidim pujar caminant fins al Roc del Quer on arribarem en menys de mitja hora a ritme tranquil.
Les vistes que es gaudeixen des d’aquest mirador són realment esplèndides.
Després de menjar-nos el dinar prenent el sol, decidim baixar pel mateix camí que hem pujat, estant alerta al trencall que ens durà al camí que enllaça les dues vies ferrades realitzades i en poca estona ja serem a l’inici del Torrent del Grau on comencem enllaçant els 2 primers ràpels. Amb una corda de 70m. arriba ben just.
Segons la llargada de les cordes farem més o menys ràpels però mínim l’haurem de dur de 50 metres en doble.
Fins que arribem al final dels ràpels. Cal dir que aquesta línia de ràpels aprofita en bona part el recorregut de la via cable del Torrent del Grau. Un equipament poc habitual que consisteix en un cable de vida on et pots assegurar mentre escales sense ajuda de grapes ni cadenes generalment.
A partir d’aquest punt ja només haurem de seguir el camí que ens durà a les escales per on hem accedit a les vies ferrades unes hores abans.
A continuació us deixem una imatge extreta del bloc dels companys de Deandar on podem veure clarament les vies ferrades, els camins i la via de ràpels.
Aquesta activitat trobem que és molt encertada per tal de conèixer aquest sector i fer una matinal molt completa amb diversos al·licients, com són fer dues vies ferrades estètiques, gaudir de les vistes del mirador del Roc del Quer i baixar rapelant una estona.
