Cresta Espadas (hivernal)

El massís de Posets, enclavat dins del Parc Natural de Posets-Maladeta, és un dels massissos més destacats dels Pirineus, no en va, hi trobem el segon cim més alt d’aquesta serralada, el Pic de Posets o Tuca Llardana, de 3.375 metres, a banda de molts altres cims destacats i valls de molta bellesa al seu voltant.

Una forma molt estètica d’ascendir aquest cim, és per la Cresta de las Espadas, on és habitual veure gent a l’estiu. Malgrat la llargada i duresa del recorregut, val la pena resseguir aquest esmolat crestall i gaudir de les grimpades i desgrimpades que ens ofereix. A més a més, podrem assolir cinc altres cims de més de 3.000 metres.

En aquesta crònica, explicarem l’ascensió hivernal per aquest mateix recorregut, que pren una altra dimensió totalment diferent i amb un grau de dificultat i sobretot de compromís i exposició que no s’han de menystenir.

Llegeix més

Imatges:

 

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Mont Perdut (3.355m.) per la cara nord

El Mont Perdut és un massís enclavat dins del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, segurament un dels més bells paratges del Pirineu, gràcies a les quatre valls que l’envolten i que són: Ordesa, Añisclo, Escuaín i Pineta.

Precisament des d’aquesta última vall, ascendirem al punt més alt del massís, el Pico de Monte Perdido, de 3.355 metres d’altitud, tot remuntant la seva espectacular cara nord.

A mode anecdòtic, comentar que el Mont Perdut és el massís calcari més alt d’Europa, per tant, estem davant d’un fenomen geològic de primer ordre i que, juntament amb la gran bellesa i espectacularitat de les valls que l’envolten, fan d’aquest un indret molt singular i especial.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Canigó (2.785m.)

El Canigó segurament no necessita presentació, ja que és una muntanya amb un valor simbòlic molt elevat pels catalans i pels muntanyencs en general. Si bé no és un cim d’una alçada destacada (2.785m.), la seva isolació fa que tingui unes vistes espectaculars vers les comarques nord-catalanes i cap al mar Mediterrani.

En aquesta crònica explicarem l’ascensió per una de les dues vies més clàssiques, la que ascendeix pel vessant oest del massís, tot començant al magnífic indret de Marialles.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Cresta dels Tres Consellers al Néouvielle (3.091m.)

El massís del Néouvielle, enclavat dins la reserva natural i nacional amb el mateix nom, conté una bona quantitat de cims de més de 3.000 metres. Malgrat que el cim més alt és el Pic Long, de 3.192 m., el cim que dóna nom a tot el sector i al qual ascendirem en aquesta crònica, fa 3.091 metres.

Segurament, la forma més elegant de pujar-lo és per la Cresta dels Tres Consellers, esmolada i ben aèria, ens farà gaudir de valent. Abans però, ascendirem quatre cims més en el que serà una jornada maratoniana, molt similar a la que vam realitzar no fa gaires setmanes fent la cresta del Pic Long, tot resseguint-la de l’oest a l’est.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum