Interessant ascensió a un dels 3.000 més aïllats del Pirineu, no en va, el seu encadenament amb altres tres-mils és francament complicat o llarg. Tot i això, l’ascensió no és gens difícil i agradable per fer en un sol dia o, fins i tot, en una matinal.
Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Vallée du Rioumajou, Saint-Lary-Soulan (Vièla d’Aura)
- Distància: 12,7 Km
- Desnivell positiu: 1.457m.
- Temps: 7:30 hores
- Dificultat: F+. Breu grimpada a la part final, fàcil però amb algun pas un pèl aeri.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Feia dies que parlàvem de fer alguna activitat amb uns companys, el Charli i l’Adrià i malgrat que els plans inicials eren diferents, una nevada d’última hora ens convida a projectes més modestos. Aprofitarem per ascendir aquest tres mil, clarament aïllat de tots els altres i que per aquest motiu s’aconsella pujar-lo sense encadenar-lo amb cap altre.
Dit i fet, ens arribem al bucòlic entorn del Vallée de Rioumajou, ben a prop de Saint Lary Soulan. Per arribar-hi l’opció més recomanable és fer-ho per Bielsa i el seu túnel, que connecta amb França.
Trobarem una gran i còmoda zona d’aparcament on s’acaba l’asfalt. Estem pràcticament sols, però suposem que a l’estiu hi sol haver força ambient en aquesta zona, per la seva bellesa i la frescor de les aigües.
Travessem el riu per un pont d’obra i seguim una pista en bon estat, fins a un encreuament on trobem algun cotxe que, suposem, té permís per arribar fins a aquest punt. Just quan la pista torna a creuar un riu per un pont, no l’hem de creuar i prendrem un senderó desdibuixat.
Passant ben a prop del riu, trobarem un torrent que baixa per la nostra esquerra. Aquí el camí està molt desdibuixat, però hem de creuar el torrent i guanyar alçada. Unes fites ens ajudaran a localitzar el camí.
Començarem a guanyar metres per uns prats alpins envoltats de grans avets, a la banda dreta del torrent.
Seguirem remuntant fins a arribar a un bonic salt d’aigua, on el camí gira de forma evident vers sud-est.
Continuarem fins arribar a un planell, on creuarem un petit torrent i ascendirem de forma més accentuada fins a arribar a la Cabana de Thou. Una cabana de pastors tancada per al seu ús.
A partir d’aquest punt seguirem per terreny còmode, amb força herba i alguns trams de terra o pedres i ja anirem guanyant vistes cap a l’entorn. Tot i que és d’hora i encara no tenim gran claredat de vistes.
Ben aviat ja començarem a veure l’objectiu del dia, el Pic Lustou.
El terreny cada vegada es convertirà en més pedregós i dret. Trobarem moltes fites que ens ajudaran a orientar-nos.
Personalment, vam creure que sortint d’un flanqueig en una tartera i anant a buscar una canaleta on s’ha de fer una breu grimpada (terreny descompost) era bona opció, fins al punt que també hi vam baixar.
Arribats a l’aresta, haurem de fer una breu grimpada fàcil fins a arribar al cim. Segons com ens agafem l’aresta, tindrem un bon ambient a sota els peus, però sempre serà força evitable.
Una vegada feta l’aresta, arribarem a una carena plana, però no gens ampla, amb una bona fita i magnífiques vistes. Fins i tot hi trobarem un bivac.
Des del cim del Pic Lustou, de 3.023 metres i ja amb el sol ben amunt, gaudirem de magnífiques vistes cap als massissos del seu entorn, com el proper Vignemale.
I vistes a l’encara més proper massís del Mont Perdut.
Una vegada contemplades les vistes decidim baixar fins al coll on hem començat l’aresta final i on trobem un gran bivac. Pararem a fer un mos.
Feta la parada, començarem a baixar pel mateix camí de pujada, on ara ja toca el sol de ple i els colors del paisatge guanyen en intensitat.
Finalment, ja ens endinsarem al bosc d’avets, que ens deixarà a la pista i en pocs minuts serem a l’estacionament.
En arribar al pàrquing, trobem algun cotxe més, però veiem que a la tardor la calma domina la vall de Rioumajou.
Acabem l’ascensió satisfets, ja que l’entorn és bonic i la pujada prou ràpida i fàcil, per tractar-se d’un cim de 3.000 metres.
