Via ferrada Patacons

Les muntanyes de Prades són un seguit de serres que formen part de la serralada Prelitoral. Hi podem trobar gran quantitat d’al·licients, des de pobles amb molt d’encant, fins a varietat de paisatges entre les seves diferents vessants.

A la seva part sud-oriental, entre les poblacions de l’Albiol, Vilaplana i el despoblat de La Mussara, trobem unes cingleres de roca calcària, no massa altes, que són ideals per a la pràctica de l’escalada esportiva. A més a més, també hi trobem la via ferrada de la qual us parlarem, la dels Patacons.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Via ferrada Castellaso

Pocs quilòmetres abans d’arribar a Benasque, trobem el petit poble de Sessué, que a banda de ser prou interessant de visitar, al seu voltant té altes cingleres amb magnífiques vistes.

Una d’elles és la Punta Castellaso (1.273m.) on trobem altes parets al seu vessant sud i una antiga pedrera a la seva part baixa. Aprofitant que la roca no és del tot bona per escalar, s’hi ha construït una via ferrada que malgrat no ser difícil, té un interessant component aeri i trams on ens haurem d’ajudar de la roca per progressar.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Cresta Espadas (hivernal)

El massís de Posets, enclavat dins del Parc Natural de Posets-Maladeta, és un dels massissos més destacats dels Pirineus, no en va, hi trobem el segon cim més alt d’aquesta serralada, el Pic de Posets o Tuca Llardana, de 3.375 metres, a banda de molts altres cims destacats i valls de molta bellesa al seu voltant.

Una forma molt estètica d’ascendir aquest cim, és per la Cresta de las Espadas, on és habitual veure gent a l’estiu. Malgrat la llargada i duresa del recorregut, val la pena resseguir aquest esmolat crestall i gaudir de les grimpades i desgrimpades que ens ofereix. A més a més, podrem assolir cinc altres cims de més de 3.000 metres.

En aquesta crònica, explicarem l’ascensió hivernal per aquest mateix recorregut, que pren una altra dimensió totalment diferent i amb un grau de dificultat i sobretot de compromís i exposició que no s’han de menystenir.

Llegeix més

Imatges:

 

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Torreta de l’Orri (2.438m.) per les Comes de Rubió

La Torreta de l’Orri és un cim de 2.438 metres d’altitud, ubicat a la comarca del Pallars Sobirà i més concretament, al municipi de Soriguera.

Per qui no l’ubiqui amb aquesta descripció, en el seu vessant nord hi trobem l’estació d’esquí alpí de Port Ainé, de la qual arriba un telecadira fins just sota cim, on també hi ha unes antenes i edificis que esguerren la vista.

Si bé és un cim de fàcil ascensió i amb relativament poc interès, després d’intenses nevades és una bona opció per tal de gaudir dels seus bonics boscos. Especialment dels que trobem al sector de les Comes de Rubió, per on pujarem.  A més a més, en dies assolellats (no va ser el cas), podrem tenir unes àmplies i espectaculars vistes des del cim.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Mont Perdut (3.355m.) per la cara nord

El Mont Perdut és un massís enclavat dins del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, segurament un dels més bells paratges del Pirineu, gràcies a les quatre valls que l’envolten i que són: Ordesa, Añisclo, Escuaín i Pineta.

Precisament des d’aquesta última vall, ascendirem al punt més alt del massís, el Pico de Monte Perdido, de 3.355 metres d’altitud, tot remuntant la seva espectacular cara nord.

A mode anecdòtic, comentar que el Mont Perdut és el massís calcari més alt d’Europa, per tant, estem davant d’un fenomen geològic de primer ordre i que, juntament amb la gran bellesa i espectacularitat de les valls que l’envolten, fan d’aquest un indret molt singular i especial.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum