Cresta del Sol

La  Vall de Lord, a la zona nord-oriental de la comarca del Solsonès, és una sector de gran interès paisatgístic i natural, gràcies a la bona quantitat de serralades, rius i rieres que hi trobem.

Al sud de Sant Llorenç de Morunys, hi ha la Serra dels Bastets, de conglomerat montserratí. Al contrafort occidental d’aquesta serra hi trobem Els Llengots, diverses crestes esmolades i ubicades en una forma perfectament paral·lela que desemboquen a l’embassament de La llosa del Cavall.

En aquesta crònica, explicarem una interessant forma d’ascendir a un d’aquests crestalls, concretament la Cresta del Sol, a través de terreny d’aventura i algunes seccions de grimpada i escalada plaent.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Cresta dels Tres Consellers al Néouvielle (3.091m.)

El massís del Néouvielle, enclavat dins la reserva natural i nacional amb el mateix nom, conté una bona quantitat de cims de més de 3.000 metres. Malgrat que el cim més alt és el Pic Long, de 3.192 m., el cim que dóna nom a tot el sector i al qual ascendirem en aquesta crònica, fa 3.091 metres.

Segurament, la forma més elegant de pujar-lo és per la Cresta dels Tres Consellers, esmolada i ben aèria, ens farà gaudir de valent. Abans però, ascendirem quatre cims més en el que serà una jornada maratoniana, molt similar a la que vam realitzar no fa gaires setmanes fent la cresta del Pic Long, tot resseguint-la de l’oest a l’est.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Midi d’Ossau (2.884m.) per les tres xemeneies

El Midi d’Ossau, és un cim de 2.884 metres d’altitud, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i que destaca per la seva forma de dent. Es pot veure des de molts quilòmetres de distància gràcies a la seva isolació.

Es tracta d’un antic estratovolcà. Un cop erosionada la muntanya que componia el volcà, ha quedat a la vista de tots el contingut de la xemeneia. Això explica la seva homogeneïtat de material i la seva verticalitat.

És un cim molt espectacular i, que a mesura que t’hi vas apropant, en va guanyant, ja que vas veient de més a prop la magnitud de les seves altes parets. En aquesta crònica us explicarem l’ascensió per la ruta de les tres xemeneies.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Balaitous (3.144m.) per la Bretxa Latour

El Massís de Balaitous marca l’inici dels Alts Pirineus per l’oest, no en va, és on trobem els primers cims de 3.000 metres venint del Mar Cantàbric. Està situat entre el Valle de Tena, a Osca, i la Val d’Azun, a França.

El punt culminant és el cim de mateix nom, Balaitous, que amb els seus 3.144m., és un excel·lent mirador i té un gran interès alpinístic, donat que totes les vies per pujar requereixen un bon estat físic i certa agilitat grimpant i/o escalant. En aquesta activitat, pujarem per la Bretxa Latour i baixarem per la Gran Diagonal.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Pic Long, de la cresta Oest a la Est

El Pic Long és una muntanya que, amb els seus 3.192 metres d’altitud, és la més alta del massís de Néouvielle. A mode anecdòtic Néouvielle significa “neu vella” i prové de l’occità “nèu vielhaen honor a la gran quantitat de glaceres que tenia aquest massís. Avui en dia, malauradament, només en queden algunes restes.

En aquesta crònica us explicarem una forma molt elegant i alhora dura d’ascendir el Pic Long, tot resseguint la cresta que va de l’oest fins a l’est i durant la qual s’assoleix un bon grapat de cims de més de 3.000 metres.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum