Interessant excursió hivernal que, tot sortint de l’Ospitalet, ens durà a ascendir el Pic de Nérassol, que amb els seus 2.633 metres d’altitud, esdevé un magnífic mirador d’aquest sector de l’Arieja.
Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Ctra. N20, L’Ospitalet (Arieja)
- Distància: 13,6 Km
- Desnivell positiu: 1.200m.
- Temps: 6:40h
- Dificultat: Fàcil.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Estem a finals de gener i malgrat fa molt temps que no neva, encara trobem algunes raconades on la neu aguanta mol bé. Ens decidim a arribar-nos al poble de l’Ospitalet, a l’Arieja, molt a prop del port de Porté Puymorens, on sembla que per orientació i climatologia, la neu sol aguantar d’allò més bé i així és, trobarem neu contínua des de peu de carretera mateix.
El punt de sortida és just a la mateixa carretera, en una petita caseta on, segons sembla, hi ha un sistema automàtic per a la realització d’allaus preventives. No hi caben més de 3 cotxes, motiu pel qual, és probable que hàgim d’anar a aparcar a la petita població, on trobarem grans àrees d’estacionament. En aquest cas, haurem de desfer uns metres per la mateixa carretera, motiu pel qual haurem d’anar amb compte i fer-nos veure pels cotxes.
L’inici del recorregut tampoc no és massa bonic, per un camí entremig d’arbustos que ens faran la guitza durant una estona i una gran canonada d’aigua que haurem de superar per sota fins a dues vegades.
Després de remuntar un tram de la part baixa de la vall, ja deixarem enrere la canonada i les vistes se’ns aniran obrint. En aquest punt podríem optar per pujar per la vall d’Arques, però ens la reservarem per la baixada i seguirem per la més habitual vall de Siscar.
Anirem remuntant sense grans pujadors, de forma prou agradable i amb neu variable, però a bon ritme i sense patiments, cosa que ens permetrà gaudir del paisatge. Haurem de creuar fins a 3 vegades el riu de Siscar, actualment mig enterrat de neu, però sí que detectem que la segons vegada hem creuat per sobre d’un pont d’obra.
Aquest tram serà molt bonic, combinant zones més encaixonades amb replans al costat del riu. Creuarem una tercera vegada el riu, per un petit tram congost i després de superar un breu pujador arribarem a un gran planell on trobem una presa i un petit llac.
Anirem resseguint la vall de forma molt planera fins a arribar a un refugi lliure anomenat Refugi de la Vesina, molt rústic i sense cap comoditat, però ben aïllat, així que amb el material necessari es podria passar una bona nit.
Passat el refugi, seguirem pel planell, però ben aviat començarem a remuntar de forma més costeruda fins a arribar a la portella de Siscar.
Arribats al coll, ens rep una bona ventada i, tal com esperàvem, una cara nord ben pelada de neu a causa dels forts vents que hi va haver després de les intenses nevades de desembre.
Sense aturar-nos, seguim per la carena que, si bé és fàcil, és més llarga del que sembla, ja que del coll fins al cim hi ha ben bé un quilòmetre de distància on anirem pujant de forma relativament suau.
Finalment, arribem al planer cim del Pic de Nérassol, que amb els seus 2.633 metres d’altitud, esdevé un magnífic mirador cap als 4 vents, tal com podem comprovar en el següent vídeo:
Després de fer un mos i contemplar les vistes des del cim, ens decidim a reprendre la marxa, però improvisem plans, ja que si bé la idea inicial era retornar a la Portella de Siscar i baixar per l’estany de Pedourrés, finalment ens decidim a baixar per la pala sud-est, ja que es presenta molt ben innivada.
Arribats als Planells de Nérassol, haurem de girar en direcció nord per a anar a cercar una vall una mica encaixonada on un parell de canaletes sense dificultat ens duran a la vall d’Arques.
Arribats a la vall d’Arques, anirem planejant fins a trobar un altre petit llac artificial, que passarem per l’esquerra i, tot seguit, una baixada una mica costeruda ens durà a creuar de nou el riu d’Arques i fer un flanqueig fins a enllaçar amb la vall de Siscar, per on hem pujat unes hores abans.
Arribats al camí que ja coneixem de la pujada, només ens quedarà “passar pel tub” i pels arbustos, abans d’emprendre un últim baixador fins al punt d’inici, on ja veurem la petita població de l’Ospitalet.
Després de tornar a passar amb compte pel voral de la carretera, arribarem ben satisfets al poble, ja que ha estat una ruta ben interessant, amb bon desnivell i bones vistes, fet pel qual és altament recomanable.
A més a més, des d’aquesta vall es pot accedir a altres cims i rutes més o menys tècniques, però haurem de tenir en compte que és una zona on no és gens recomanable ficar-s’hi en cas de risc d’allaus, ja que a banda dels propis allaus naturals, també se’n provoquen per tal d’evitar que aquests arribin a la carretera o malmetin les tuberes d’aigua.
