Magnífica excursió que, tot sortint de l’entorn de Sadernes, ens durà a recórrer la riera de Sant Aniol fins a arribar opcionalment al Salt del Brull per, després, ascendir el Puig Bassegoda, que gaudeix d’unes magnífiques vistes vers el massís del Canigó i el Golf de Roses.
Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Camí de Sant Aniol (Pàrquing 3), Sadernes (Alta Garrotxa)
- Distància: 20,3 Km
- Desnivell positiu: 1.361m.
- Temps: 7h
- Dificultat: F+. Fàcil. Petita grimpada abans del cim. Cal bona orientació en alguns trams.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
En un fred i ventós dia de finals de tardor, després de les primeres nevades de la temporada, decidim que encara no és el dia de xafar neu i, tot buscant estar relativament protegits del vent, ens decidim a visitar l’alta Garrotxa amb l’objectiu d’ascendir el Puig Bassegoda per una ruta que, si bé ja coneixem, té tants al·licients que val la pena repetir-la.
D’entrada diré que hi ha altres rutes d’ascens al Puig Bassegoda molt més curtes, però segurament amb menys contrastos que aquesta que presentem i que recomanem fer ben entrada la tardor o, fins i tot, al llarg de l’hivern. D’aquesta manera, podrem evitar les restriccions que hi ha per accedir a la pista sense asfaltar que remunta la riera de Sant Aniol i, per altra banda, estalviar-nos la gentada que acostuma a haver-hi al llarg de l’estiu en aquest indret.
Dit això, arribem a Sadernes per asfalt i seguim per la pista sense asfaltar, però en molt bon estat, fins al pàrquing número 3, l’últim on es pot deixar el cotxe.
En cas de no poder aparcar en aquest indret, he indicat la resta d’estacionaments existents i que trobareu a l’enllaç del track just a l’inici d’aquesta crònica.
Començarem la marxa seguint per la pista en direcció nord i ben aviat trobarem un trencall per anar al Pont d’en Valentí. Podríem seguir recte i també anirem a parar a la riera, però recomano visitar aquest pont medieval i seguir per l’altra riba.
Seguirem ara per un bonic sender que passa a tocar de la riera. El dia és fred, però no fa gens de vent a aquesta fondalada, per la qual cosa de seguida entrarem en temperatura, que no en calor.
Després d’avançar per un deliciós sender i combinar-lo amb algun tram de pista ampla, arribem a un punt on sembla que hem de creuar la riera, però baixa prou cabal per a cobrir les pedres i, per aquest motiu, seguim per la pista remuntant uns metres més amunt on, finalment, trobem un lloc per creuar de forma relativament còmode.
Seguirem ara per la riba dreta de la riera (pujant) i en poca estona arribarem a un petit cobert amb sacs de ciment i pedres que, si om vol, pot pujar fins al refugi de Sant Aniol, el qual estan reconstruint des de fa anys sense cap ànim de lucre. La reconstrucció la duu a terme l’associació Amics de Sant Aniol d’Aguja, que formen tres entitats excursionistes nord i sud-catalanes.
Ben aviat arribarem a la resclosa del Gomarell, on seguirem per la mateixa riba, per un camí ben evident i fàcil. Però al cap de no massa estona sí que haurem de creuar la riera, concretament per unes pilastres de ciment que ens facilitaran la tasca.
De fet, en aquest punt recordo que anys enrere hi havia un pont penjant uns metres més amunt, però una riuada se’l va endur i es va optar per fer aquest pas, menys sofisticat si es vol, però segurament més durador en el temps.
Seguirem una estona per l’altra riba, però tranquils, que aviat haurem de tornar a creuar, aquesta vegada amb més compte, ja que alguna pedra queda coberta per l’aigua i caldrà fer ús d’algun roc més inestable.
Seguirem ara per un preciós bosc, molt humit i on sembla que ens transportem a altres latituds.
Ben aviat arribarem a una bifurcació de camins on, si pensem que el fet d’anar fins a Sant Aniol se’ns farà massa feixuc, podrem optar per seguir en direcció al Bassegoda o viceversa.
Nosaltres seguirem fins a Sant Aniol, ja que no hi hem estat mai i tenim ganes de descobrir aquest racó que se’ns fa estrany que amagui una ermita i una antiga hostatgeria que volen recuperar com a refugi. No trigarem més de 15 minuts a arribar-hi i finalment, un pont penjant i una passera per sobre la riera ens deixaran a les portes del refugi.
Uns metres més a l’esquerra trobem l’ermita de Sant Aniol, que també han restaurat els Amics de Sant Aniol i malgrat data del segle XI, tinc la impressió que ha patit moltes reformes i modificacions al llarg dels segles.
Després d’una breu visita a la zona i com que anem prou bé de temps i energies, ens decidim a seguir el camí cap al Salt del Brull, molt ben indicat i de petjada fàcil. En poca estona arribarem al toll blau, on trobem un magnífic i gran pou d’aigua, decorat amb un petit salt d’aigua.
A partir d’aquí, haurem de seguir per l’esquerra del toll i superar alguns blocs de pedra per arribar a la part superior del petit salt d’aigua i, tot seguit, caminarem fàcilment per costat de la riera fins a un punt on s’estreny i que avui, a causa del cabal, és una mica complicat de passar sense mullar-se.
Finalment, trobem que fent un breu pas d’escalada (sense perill de fer-se mal, però sí de remullar-se) podem passar per la banda esquerra de la riera i, finalment arribem a l’espectacular Salt del Brull. Ha valgut molt la pena arribar fins aquí.
Després d’aquesta interessant visita i de fer un remull de peus per un petit descuit, desfem el camí realitzat, tornant a passar per Sant Aniol i fins a la bifurcació de camins on, ara si, iniciem l’ascensió cap al Puig de Bassegoda.
Haurem de perdre uns metres, començarem una llarga, però còmoda pujada per un sender molt bonic, ple de fulles de roure, ja que la tardor ja està molt avançada i pràcticament no quedem fulles per caure.
Seguirem ascendint entre boscos i algun tram de tartera, fins que arribarem al Coll Roig, que rep aquest nom segurament per la coloració de la terra.
Arribats al Coll Roig, ens trobarem amb una antiga pista, ara en desús on ja començarem a obtenir bones vistes del nostre objectiu, el Puig de Bassegoda.
Seguirem per aquesta antiga pista fins a un punt on un vell indicador de fusta podrit i que actualment reposa a terra, ens indicarà un sender a mà dreta, que haurem de seguir.
Ben aviat passarem per l’antiga masia de Can Principi on, passada aquesta, un altre indicador ens guiarà per un sender ben fressat i que en poca estona ens durà fins a una altra pista ampla.
Aquesta pista ens porta de forma ascendent, però suau, fins al Coll de Can Principi, on perdrem un pocs metres fins a un encreuament de pistes que haurem de seguir a la dreta, tal com apareix en un pal indicador.
Anirem avançant primer per pista i després per sender, fins que trobarem el punt més dèbil d’una paret que a tall de muralla protegeix el cim. En aquest punt més dèbil, unes grapes i cadenes de ferro ens ajudaran a superar els passos més verticals si ho necessitem.
Arribats al cim, de 1.374 metres d’altitud, fa un vent molest, però ens entretenim a contemplar una mica la vista, que abasta tot el Pirineu oriental amb especial menció al massís del Canigó i, si ens hi fixem bé, podrem veure l’estany de Banyoles i el Golf de Roses, amb el Cap de Creus ben visible.
No ens entretenim massa i comencem a baixar pel mateix lloc que hem pujat, però en acabar la desgrimpada haurem de seguir per un sender desdibuixat que ressegueix per sota cim, les parets d’aquest, en clara direcció sud.
Haurem d’estar atents, ja que en trobar uns indicis de tartera haurem de baixar per aquesta. De fet, no us heu d’esperar una gran tartera, sinó trams curts de tartera en combinació amb petits trams de bosc d’alzina. Haureu d’escollir una mica per on veieu més fàcil de baixar en algun moment.
En ficar-nos en un bosc més frondós, també d’alzines, haurem d’estar a alerta a un petit esperó rocallós que ens quedarà a mà dreta i en el qual trobarem una difuminada canal per on haurem de baixar. Es baixa fàcilment, però caldrà anar amb compte.
En acabar de baixar aquesta canal i fet un breu tram de sender, arribarem a una antiga pista amb un pal indicador. Estarem al punt anomenat Coll de Riu i haurem de seguir la pista en direcció oest.
Anirem descendint per la pista, però en una marcada corba d’esquerra, si no volem fer volta, cal prendre un sender que segueix recte primer i, tot seguit, desviar-nos d’aquest i baixar una mica bosc a través, però molt fàcilment, fins a l’església de la Mare de Déu de les Agulles.
En aquest indret, una mica arrecerats del vent, aprofitarem per treure els queviures i dinar una mica, ja que portem bastantes hores de ruta, però tenim prou temps abans que se’ns faci fosc.
Seguidament, baixarem per un bonic sender dins del bosc fins que un bon tros avall, enllaçarem amb la pista que havíem abandonat poc abans de dirigir-nos cap a l’església.
A continuació, anirem avançant per pistes en millor estat i, fins i tot amb ciment, on veiem rastres de vida amb algunes cases molt ben conservades. Seguirem la baixada fins a arribar al Pont d’en Valentí, punt per on ja hem passat de bon matí i clar indicador que ben aviat arribarem a l’estacionament.
Arribats al cotxe, començarem a baixar per la pista i, una vegada arribem a l’asfalt, com que anem bé de temps, decidim parar-nos a contemplar el pont de Llierca, un magnífic exemplar de pont d’origen medieval, del qual està datada l’existència com a mínim des del segle XIV. És molt espectacular i s’eleva uns 28 metres per sobre el nivell del riu Llierca.
Malgrat que aquest indret és molt sovintejat a l’estiu per refrescar-se a les magnífiques aigües del riu Llierca i els seus afluents, com la riera de Sant Aniol, que hem recorregut, penso que la tardor o l’hivern són magnífiques èpoques per anar a aquest indret i gaudir de la seva bellesa de forma tranquil·la i poc massificada.
A més a més, fora de l’estiu, podrem combinar el recorregut de la riera amb l’ascensió al Puig Bassegoda sense haver de patir per la calor i la manca d’aigua en tot el seu recorregut.
