Travessa Carlit – Perics

En aquesta travessa anirem a cavall de l’Alta Cerdanya, l’Arieja i el Capcir, tot aprofitant 3 refugis estratègicament situats, podrem fer una circular que ens durà per un dels paratges més espectaculars del Pirineu.

Aquesta zona no és tan coneguda (excepte el sector de les Bulloses) com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, però estem davant la segona concentració de llacs més important del Pirineu després del ja esmentat Parc Nacional. Per tant veurem aigua a dojo, bé sigui en llacs, rierols, torrents o boniques cascades.

Destacar també la varietat de fauna i flora que podrem contemplar, especialment a la zona de la reserva de fauna d’Orlú.

Llegeix més

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

Travessa Bujaruelo, Vignemale, Gavarnie, Sarradets

Travessa poc habitual però molt interessant que en 4 dies aconsegueix passar per alguns dels racons més espectaculars del Pirineu, tot donant la volta al massís del Vignemale (amb possibilitat d’ascendir-lo), el Cirque de Gavarnie o la Bretxa de Rolando.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Refugio Bujaruelo, Torla-Ordesa (Sobrarbe)
  • Distància: 65km
  • Desnivell positiu: 4.000 m.
  • Temps: Travessa de 4 jornades d’entre 6 i 7 hores de caminada, sense cap pressa.
  • Dificultat: Fàcil. PD si realitzem l’ascenció al Pic Longue de Vignemale i segons condicions de neu en tot el recorregut.

Fitxa:

Sortint del Refugi Bujaruelo ens endinsem cap al Valle del Ara per, un cop creuat el Col d’Oulettes (camí més evident pel Col des Mulets), endinsar-nos a l’espectacular vall que tanca la cara nord del Vignemale, amb les seves glaceres. Fem nit al refugi Oulettes de Gaube.

L’endemà guanyem el Col d’Ossoue per, tot seguit, ascendir el Petit Vignemale (3.032m.), cim que tanca la Corona del Vignemale per la seva línia nord. Fàcil d’ascendir i amb molt bones vistes.
Tot seguit baixem fort fins el Barrage d’Ossoue, passant prèviament pel Refuge Baysellance i seguint el GR-10 arribarem al Refuge Grange de Holle, on fem nit, prop de Gavarnie. Allotjament molt recomanable, amb tracte familiar, bons àpats i bones instal·lacions.

El tercer dia ens guarda una ràpida progressió fins l’espectacular Cirque de Gavarnie, on gaudim de la magnitud de l’entorn i del salt d’aigua més alt d’Europa, amb 400 metres de recorregut.
Tot seguit enllaçem amb les Echelles (escales) de Sarradets, camí molt costerut i amb ambient, que ens portarà fins el Refugi de Sarradets. El camí no té complicacions tècniques, però les altes temperatures i el sol ens afecten considerablement, costa avançar i malgrat que arribem al refugi dins l’horari de pas previst, decidim no seguir amb la idea d’arribar-nos a la Breche de Roland i el Taillón (3.147 m.). Ens conformem mirant amb un refresc a la mà les obres de reforma i ampliació del refugi, amb prevista inauguració de cara a l’any 2018.

L’últim dia desfem camí fins el Puerto de Bujaruelo i d’aquí fins el refugi amb el mateix nom, punt d’inici i final d’aquesta molt recomanable travessa. Com a alternativa, aquest darrer dia haguéssim pogut pujar el Taillón i baixar per la faja de las flores i Clavijas de Salarons, entre altres possibles recorreguts.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

La Porta del Cel

Malgrat no sóc gaire de travesses organitzades ni prefixades reconec que la Porta del Cel m’ha captivat moltíssim, i és que passa per paratges formidables i històrics, a vegades oblidats però que gràcies a la gran tasca d’Alejandro Gamarra (antic guarda del Refugi de Certascan).

La Porta del Cel se’ns dubte ens ha obert les portes a conèixer racons per on difícilment haguéssim passat de no ser per aquesta travessa.

Dades de la sortida:

  •  Lloc de sortida: Tavascan (Pallars Sobirà)
  • Distància: 65 km
  • Desnivell acumulat: 11.000 m.
  • Temps: Travessa realitzada en 5 etapes de diferent durada.
  • Dificultat: Fàcil. Alguns trams equipats. Cal confirmar l’estat de la neu abans d’anar-hi.

Fitxa:

Aquesta travessa ens porta per paratges realment bonics tant del Pirineu català com francès on difícilment passaríem fent qualsevol altra activitat.

Sortint de Tavascan, passem per indrets com el Pic de Certascan, el llac amb el mateix nom (el més gran dels Pirineus), la Pica d’Estats i innumerables valls i estanys ben recòndits.

Malgrat que en alguna de les etapes el temps no ha acompanyat, això no ha estat un impediment i encara l’hi ha donat un punt més d’aventura.

Per obtenir més informació d’aquesta ruta podeu visitar la seva pàgina web.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum