Alta ruta Gran Bachimala – Perdiguero

IMG-20200722-WA0013

Interessant travessa de quatre dies, a cavall d’Aragó i França, on podrem assolir un bon reguitzell de cims de més de 3.000 metres i gaudir dels espectaculars paisatges que ens ofereix aquest sector dels Pirineus.

Dades de la sortida:

  • Lloc de sortida: Refugi de Biadós, Chistén (Bal de Chistau)
  • Distància: 43 Km
  • Desnivell positiu: 4.400 metres
  • Temps: 4 dies
  • Dificultat: PD+
  • Material: Casc, grampons, arnés, corda de 40 metres (no la vam fer servir però és recomanable dur-la).
  • Track de la ruta: Prémer aquí.

Crònica:

Com ja és habitual cada estiu, mirem de fer alguna travessa pel nostre estimat Pirineu i enguany ens hem decidit per recórrer el cordal de cims que uneix els massissos del Gran Bachimala i el Perdiguero. Per fer-ho, hem requerit quatre jornades, on hem dormit en un refugi lliure i dos de guardats.

Abans de començar a explicar el dia a dia, adverteixo que aquesta no és una travessa comercial ni ben abalisada, de fet, en algunes parts importants del recorregut anirem sense camí, pel que cal tenir bona orientació.

Dia 1: Refugi de Biadós – cresta Gran Bachimala – Cabane de Prat-Cazeneuve (o d’Aygues Tortes)

  • Distància: 12,25 Km
  • Desnivell: +1.620m. / -1.266m.
  • Temps: 10h
  • Dificultat: PD+

Ens desplacem en cotxe fins al refugi de Biadós, on es pot arribar per una pista estreta, però en bon estat, que comença a la carretera que uneix els pobles de Plan i Chistén, a la bonica Bal de Chistau. Deixarem el cotxe a un petit aparcament que hi ha just on comença un sender (pal indicador) que en pocs metres ens portarà fins al refugi.

Just darrere del refugi, ja tindrem magnífiques vistes sobre el sector del Posets, on ens venen bons records de la magnífica volta a aquest massís o d’una activitat hivernal que vam fer poques setmanes abans que comencés el confinament pel Covid ’19.

IMG_20200718_071402_1
El Massís del Posets, que amb els seus 3.375m. d’altitud, és el segon cim més alt dels Pirineus.

Ens trobarem un pal indicador on veiem clarament el camí a seguir per arribar al Bachimala per la seva ruta normal on, orientativament, diu que trigaríem unes quatre hores a arribar-hi.

De moment, anirem guanyant alçada per un bon camí dins de bosc, però ben aviat sortirem a uns prats i aquí haurem d’estar alerta, ja que el camí principal va cap a l’esquerra, però si seguim recte ens estalviarem de fer marrada i el camí és ben còmode.

IMG_20200718_073730_1
El camí a seguir i al fons, ja veiem l’objectiu, el Gran Bachimala (3.177m.), just a l’esquerra de la Punta del Sable (3.134m.)

Seguirem remuntant per un sender molt bonic, envoltat d’immensos prats alpins on pasturen molts ramats d’animals.

IMG_20200718_075314
La cabana del Sarrau.

Seguirem remuntant un llarg llom herbós, sempre amb l’objectiu a la vista.

IMG_20200718_084443

Arribarem en un punt anomenat la Señal de Viadós, on haurem de baixar cap a l’esquerra de la carena i fer un flanqueig que ens durà fins a un coll. Trobarem fites indicant aquest desviament.

IMG_20200718_091044_1

Tot seguit, començarem a remuntar, ara per pendents més dretes, però de bona petja, en direcció al primer cim del dia, que serà La Punta del Sable.

IMG_20200718_091939
A la imatge podem veure el coll de la Señal de Viadós i les primeres rampes que ens duran a la Punta del Sable

A mesura que anem pujant, el terreny es tornarà menys amable i, davant nostre, ja veurem un pany de paret que haurem de superar per l’esquerra, amb fites que així ho indiquen.

IMG_20200718_095614_1

Posats en matèria, després de fer el flanqueig, arribarem a una canal una mica més dreta on caldrà parar atenció, però els passos no superen el IIº.

IMG_20200718_103753_1

Passat aquest tram, farem un flanqueig cap a la dreta i ja recuperarem un evident camí que sense més problemes ens menarà fins al cim de la Punta del Sable, de 3.134 metres.

IMG_20200718_112234_1
Vistes vers el Gran Bachimala, des del cim de la Punta del Sable.

Després de contemplar les magnífiques vistes cap al sud, seguim l’aresta que en pocs minuts ens deixarà al cim del Gran Bachimala, sense cap mena de complicació.

IMG_20200718_120921_1
Punta del Sable, vista des del Gran Bachimala.

Una vegada al cim del Gran Bachimala, de 3.177 metres, ja podrem contemplar tot el que ens resta de cresta fins a l’últim cim que tenim previst de fer, el Pic de l’Abeillé (3029m.).

IMG_20200718_120930

També tindrem vistes cap a la vall d’Aygues Tortes, on haurem de baixar després i, de fet, també podem veure tota la carena que dóna sentit a aquesta travessa i que arriba fins molt més enllà del Pic Perdiguero.

IMG_20200718_120934_1

Fem un breu descans i ens disposem a seguir, cosa per la qual haurem de desfer uns metres i baixar per un dret corriol a mà esquerra, on trobarem fites que ens indicaran el millor pas. No és complicat, però cal parar atenció a tirar pedres.

Tot seguit, ja començarà la part més tècnica de la cresta, que trobarem en el tram que ens durà fins a la Punta Ledormeur (3.107m.) i la Punta de l’Ibón (3.097m.). Els passos no superaran el III+º, amb algun punt prou aeri.

A partir d’aquí les dificultats ja van a la baixa, si bé seguirem trobant algun passatge aeri i algun pas on caldrà parar atenció, però sense més dificultats anirem arribant als cims del Petit Bachimala (3.040m.), Pico Marcos Feliú (3.051m.) i Pic de l’Abeillé (3.025m.).

IMG_20200718_125414_1

Arribats al Pic de l’Abeillé, haurem de desfer el camí realitzat fins el Pico Marcos Feliú i prendre la cresta que baixa cap a la vall d’Aygues Tortes.

IMG_20200718_150031
La cresta que descendeix cap a la vall d’Aygues Tortes. Al fons podem veure el cim de l’Aneto.

Aquesta cresta, si bé no presenta massa dificultats tècniques, cal agafar-la amb molta atenció, ja que les roques en algun punt no són massa estables. Seguirem sempre pel fil de la cresta, ja que pot semblar que si baixem uns metres cap a la dreta, es pot anar caminant, però el terreny és molt descompost.

IMG_20200718_151116
Camí descompost al flanc dret de la cresta i que no recomanem agafar.

Una vegada acabem la cresta, caldrà baixar per uns prats inclinats de terreny molt foradat, pel que caldrà parar molta atenció. Finalment, un petit ressalt de roques que haurem de desgrimpar ens deixarà ja en terreny més còmode i on fins i tot ja trobarem alguna fita.

Caldrà creuar un parell de torrents d’aigua, on parem a hidratar-nos i omplir les cantimplores i ja només ens quedarà seguir el GR. La vall d’Aygues Tortes és realment bonica i no podem deixar de girar-nos a mirar la cresta que acabem de realitzar no fa massa estona.

IMG_20200718_180305
Mirant enrere, veiem tota la cresta del Gran Bachimala.

Després de planejar una estona, farem una breu baixada que ja ens deixarà al Prat Cazeneuve, on trobem el refugi lliure homònim. Un entorn preciós.

IMG_20200718_181926_1
El prat de Cazeneuve i el refugi homònim.

Aquest refugi està molt ben habilitat, amb una planta baixa dedicada a menjador i on trobem una estufa amb llenya. Una escala de fusta ens menarà al pis superior, on trobem lliteres i matalassos per 12 persones.

IMG-20200722-WA0004
Pis superior del refugi de Prat Cazeneuve, on trobem la zona de dormitori.

Acabem de passar la tarda remullant-nos a la Neste du Louron i ben d’hora sopem i ens posem a dormir, ja que el dia ha estat llarg, dur i necessitem recuperar forces per l’endemà.

Dia 2: Cabane de Prat-Cazeneuve – Puerto de Gías – Puerto de Oô – Col du Pluviometre – Refuge du Portillon

  • Distància: 9,5 Km
  • Desnivell: +1.250m. / -900m.
  • Temps: 10h
  • Dificultat: PD

L’endemà teníem previst fer alguns cims de +3.000 metres, però finalment, a causa del cansament, el pes que portàvem i que la ruta ja era prou exigent sense fer cims, vam fer una ruta evitant aquests i passant per diverses collades per les quals havíem de passar igualment.

Sortint del refugi, seguim uns pocs metres en direcció nord pel GR i ben aviat ens desviem cap a la dreta, on començarem a guanyar alçada i ja deixarem enrere el refugi on hem passat la nit.

IMG_20200719_070744

El camí a seguir es mostra prou evident, amb moltes fites i sense pèrdua possible.

IMG_20200719_071326

Ben aviat arribarem al desguàs del Lac de Pouchergues, on algunes construccions d’aprofitament hidroelèctric espatllen el bonic paisatge.

IMG_20200719_072255

Haurem de rodejar el llac per l’esquerra fins a la capçalera d’aquest.

IMG_20200719_074240
Mirant enrere, vistes del Lac de Pouchergues.

Tot seguit, començarem a guanyar desnivell de forma més clara, tot seguint un camí molt ben fitat. Amb poca estona guanyarem alçada i les vistes cap a la vall començaran a ser ben interessants.

IMG_20200719_081850

Seguirem remuntant algun pendent prou fort i fins i tot haurem d’utilitzar les mans en algun punt per superar algun esperó rocós, però sense dificultat.

Aviat arribarem al llac de Clarabide, on el camí a seguir serà molt evident, per una tartera que es deixarà fer prou bé.

IMG_20200719_090246

En la part final ens haurem de posar els grampons fins a arribar a aquests corredors (vegeu a continuació), on agafem el menys inclinat (el de l’esquerra). No és difícil però el terreny és molt trencat i potser uns metres a l’esquerra i pot haver una grimpada que, si bé serà més aèria, potser evitarà llençar rocs avall.

IMG_20200719_100217_1

Finalment arribem al Puerto de Gías (2.927m.) on se’ns obre un panorama espectacular vers sud.

En aquest punt és on decidim seguir la ruta sense fer cims, ja que sabem que ens queda força estona i per terreny poc amable.

IMG_20200719_103437
Els pics de Clarabide, a la dreta i el de Gías, a l’esquerra vistos des del Puerto de Gías.

Fem un breu descans i ens disposem a baixar en direcció a l’Ibón de Gías, però no hi acabem d’arribar, sinó que seguirem per una tartera de grans blocs, per fer un flanqueig per sota la cresta dels cims de Gourgs Blancs i Jean Arlaud.

IMG_20200719_115950
Ibón de Gías.

De fet, després de travessar el caos de blocs, creiem que potser no seria mala idea acabar d’arribar a l’Ibón de Gías i des d’allà remuntar el camí que puja cap al Puerto de Oô, segurament per terreny molt més còmode.

Arribarem al Puerto de Oô i en mirar a l’altre vessant, veiem que encara queda una gran quantitat de neu que ens facilitarà les coses, ja que en cas contrari, trobaríem una tartera.

IMG_20200719_131123

Per baixar, haurem d’anar en direcció a l’espectacular paret del pic Jean Arlaud.

IMG_20200719_133445

I tot seguit baixar, primerament per una llesca de roca on caldrà parar atenció a no patinar i, després, per una tartera bastant trencada i incòmode que afortunadament, al cap de poca estona deixem per agafar la neu, sense grampons, ja que s’ha estovat amb el sol i creuem tota la depressió de forma molt còmoda.

IMG_20200719_141343

Una vegada creuada la depressió, trobem moltes fites que ens indiquen el camí que segueix l’HRP (l’Haute Route Pyrénéenne) i que ens portarà en ascens fins al coll del pluviòmetre, amb un bon tou de neu.

IMG_20200719_150717_1
El Coll del Pluviòmetre, encara amb molta neu.

Arribats al coll, obtindrem unes vistes espectaculars de la vall que conforma el Llac de Portillón i un bon reguitzell de cims de més de 3.000 metres.

IMG_20200719_153650_1
D’esquerra a dreta, podem veure el Pic Lezat, Pic des Cabrioules, Punta Lliterola, Pico Royo i el Perdiguero.

Des del Coll del pluviòmetre, tenim dues opcions i nosaltres vam decidir obviar els 80 metres de desnivell fins a la Tusse de Montarqué i baixar tot flanquejant aquest cim per la dreta.

El camí no és complicat, però realment esperàvem que fos més directe i és que, deu ni do les voltes que dóna. Sigui com sigui, quan canvien de vessant de muntanya ja veurem el refugi, situat just sota la presa de l’embassament.

IMG_20200719_165009
El Refuge du Portillón (oficialment Jean Arlaud).

Arribats al refugi, ens queda molta estona abans de sopar, pel que dedicarem el temps a descansar, mirar la ruta de l’endemà i fer unes bones partides a cartes. El refugi està en molt bones condicions i l’atenció i el menjar són correctes.

IMG-20200722-WA0009

Dia 3: Refuge du Portillon – cresta Perdiguero – Refugio de Estós

  • Distància: 11 Km
  • Desnivell: +900m. / -1.560m.
  • Temps: 10h
  • Dificultat: PD+

Comencem el tercer dia de travessa tot creuant la pressa del Lac du Portillón, que trobarem just darrere el refugi.

IMG_20200720_072902_1
Presa i refugi de Portillón.

Arribats al final, el camí a seguir és evident, cap a la dreta i seguint unes fites que ens duran pel millor pas.

En algun punt potser haurem de posar alguna mà, però sense cap dificultat. Tot seguit, arribarem a una tartera que fa de bon trepitjar, però ben aviat trobarem neu, prou dura i que seguirem de forma continuada fins al Collado Inferior de Lliterola (2.981m.).

IMG_20200720_085357
Des del collado inferior de Literola podem veure cims com, d’esquerra a dreta, el Jean Arlaud, Pic Gourdon, Spijeoles o el Gran d Quayrat a la dreta de la imatge.

Ens traiem els grampons i procedim a posar-nos el casc i l’arnès, per començar a ascendir la cresta que es presenta prou entretinguda.

IMG_20200720_085403

En el seu inici la cresta no presenta massa dificultat (IIIº), però caldrà estar alerta a alguns trams amb la roca bastant descomposta fins al cim de l’Agulla Lliterola (3.028m.). De fet, per la dreta de la cresta (vessant nord) passa un camí que ens duria directament a un coll, evitant passar per aquesta agulla.

IMG_20200720_091951
Tram de grimpada, abans d’arribar a l’Agulla Lliterola.

Passada l’Agulla Lliterola, seguirem grimpant, amb menys dificultats, fins a la Punta Lliterola (3.120m.).

IMG_20200720_093408
Arribant al cim de la Punta Lliterola. A darrere podem observar l’espectacular cresta de Cabrioules.

Des de la Punta Lliterola el camí segueix resseguint la cresta, sense dificultats destacables, però amb algun tram un xic aeri. En pocs minuts, arribarem al Pico Royo (3.110m.).

IMG_20200720_100728
Des del Pico Royo, vistes cap al Pico de Portillón d’Oô i tot el sector dels Seil de la Baque (amb la seva glacera). Al fons a l’esquerra podem veure el Posets i més en la llunyania, les Tres Sorores i fins i tot el sector del Vignemale.

Des del Pico Royo, el camí fins al Perdiguero és molt franc i fàcil, excepte una petita aresta de neu que trobem i algun breu tram de grimpada a la part final. En la següent imatge, podem veure el recorregut que uneix ambdós cims.

IMG_20200720_100704

I ja al cim del Perdiguero (3.222m.) trobem aquest interessant escrit en una roca del bivac que hi ha just al punt culminant.

IMG_20200720_105959_1

Des del cim del Perdiguero, el camí a seguir serà força evident, ja que resseguirem l’aresta que baixa en direcció sud-est, fins a l’Hito Oriental del Perdiguero.

Des d’aquest punt, tot seguint fites, tendirem a baixar per una tartera de la banda nord de l’aresta i que podrem veure en la següent imatge.

IMG_20200720_120225

Al cap d’una estona arribarem al Collado Ubago, on haurem d’estar alerta i baixar en direcció sud, amb tendència a enganxar-nos a la paret del Pico Perdigueret, per una tartera que a mesura que anem descendint, estarà més desfeta.

IMG_20200720_133608
Vistes enrere, cap al Perdiguero i Collado Ubago.

A mesura que anem perdent alçada, la tartera desapareixerà i deixarà lloc a uns bonics prats verds i fins i tot uns petits aiguamolls.

IMG_20200720_150550

Seguirem descendint i haurem d’estar alerta a una bifurcació on hem de virar cap a la dreta i creuar el Barranc de Perdiguero.

IMG_20200720_151617_1

Seguirem descendint per un camí ben fitat fins que arribarem al fons de la vall, en un PR. Uns metres cap a la nostra dreta trobarem uns indicadors cap al Refugi d’Estós i en pocs metres més arribarem a les ruïnes d’una antiga caserna militar.

IMG_20200720_160018

Seguirem en la mateixa direcció, sense pèrdua i el camí ens durà a una palanca per passar el cabalós Riu d’Estós. Passat aquest, anirem a parar a la Cabaña del Turmo, coneguda per la famosa cançó 20 de Abril, del grup Celtas Cortos.

IMG_20200720_161409
Cabaña del Turmo.

Des d’aquest indret estarem a uns 40 minuts de marxa, per camí ample i còmode, del refugi d’Estós. Aquesta vall és molt bonica i veurem algun bon salt d’aigua a les verticals parets que hi ha a banda i banda.

Finalment, vàrem arribar al refugi d’Estós dos minuts abans que comencés a fer un bon aiguat. Aquest refugi, malgrat l’aspecte exterior, està en molt bones condicions i és bastant genuí, ja que té els lavabos en una caseta a 50 metres de l’edifici principal i les dutxes d’aigua calenta en un annex, també a l’exterior del refugi. El tracte va ser molt correcte i els àpats també.

IMG_20200720_164809
El refugi d’Estós.

Dia 4: Refugio de Estós – Refugio de Biadós

  • Distància: 11 Km
  • Desnivell: +720m. / -900m.
  • Temps: 4h.
  • Dificultat: F

L’últim dia d’aquesta travessa ja serà de tràmit i per camins molt còmodes i de fàcil petjada, seguint en tot moment el GR. De fet, anirem a bon ritme per tal de poder arribar d’hora al bonic poble d’Ainsa i poder fer un bon i merescut àpat.

Sortirem del refugi d’Estós amb una matinal fresca i humida després de la tempesta de la tarda anterior. El sol encara trigarà força estona a tocar-nos i escalfar l’ambient. El camí, és molt verd i ufanós, de fet, la vegetació envaeix el camí a seguir.

IMG_20200721_070309
Mentre pugem, trobem bonics salts d’aigua.

Seguirem remuntant, sempre per terreny molt còmode i entre grans prats verds. En algun punt haurem de travessar el riu Estós.

IMG_20200721_074518

A mesura que anem guanyant alçada, el verd dels prats canviarà pel gris de les pedres, però així i tot el terreny serà de bona petja.

IMG_20200721_082225

Finalment arribarem al Puerto de Chistau o de Estós, on farem una breu parada abans de començar a baixar cap a la Pleta de Añes Cruces.

IMG-20200722-WA0000
Descansant al Puerto de Chistau o de Estós.

Tot seguit començarem a descendir en direcció oest, sempre seguint marques de GR. A mesura que anem baixant, el camí serà més costerut i les vistes més boniques.

IMG_20200721_094451_1
A la part inferior de la imatge, ja podem veure la Pleta d’Añes Cruces.

Finalment arribarem a la Pleta d’Añes Cruces, on haurem de creuar tres torrents, bé sobre les pedres o per ponts de fusta.

IMG_20200721_100046

Sense pèrdua, seguirem el GR, que en uns 4 quilòmetres ens menarà al punt on vam començar aquesta travessa.

IMG_20200721_100556
Vistes enrere, cap a la bonica Pleta d’Añes Cruces.

Aquesta última part del camí, anirà planejant, juntament amb alguna breu pujada i baixada. Sigui com sigui, les vistes seguiran sent espectaculars, especialment cap a la cara nord del massís del Posets.

IMG_20200721_103605

Finalment, ja veurem les magnífiques bordes de Biadós just davant nostre.

IMG_20200721_110932
Arribant a les Bordes de Biadós.

I en pocs minuts ja serem a l’estacionament que hi ha just a sota del refugi de Biadós i on vam deixar el cotxe fa quatre dies.

IMG_20200721_112600_1
Foto final de grup, amb la zona més occidental del massís de Posets just a darrere.

Aquesta ha estat una travessa genial, per camins molt poc transitats i enllaçant tot un seguit de massissos de gran bellesa i interès. Amb parts tècniques i zones on l’orientació és essencial per poder continuar. Per tant, cal estar avesat a passar per terreny tècnic, aeri i d’aventura, així com assumir que caldrà anar més carregats que en una travessa convencional.

Imatges

2 respostes a «Alta ruta Gran Bachimala – Perdiguero»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.