Cova d’Ormini

A la Serra de Boumort, formada majoritàriament per roques de tipus calcari, trobem nombroses cavitats gràcies a l’efecte càrstic. Una de les més interessants i fàcilment visitable és la Cova d’Ormini, a la qual s’accedeix des de la minúscula població de Montanissell.

Dades de la sortida:

• Lloc de sortida: Montanissell, Coll de Nargó (Alt Urgell)
• Distància: 10,5 Km
• Desnivell positiu: 455 metres.
• Temps: 3h.
• Dificultat: Fàcil.
• Material: Cal dur frontal per accedir a la cova.
• Track de la ruta: Prémer aquí.

Crònica:

Ens disposem a invertir un assolellat diumenge de finals de setembre tot fent diverses activitats a la zona d’Organyà i la primera d’elles serà visitar la Cova d’Ormini.

Per arribar-hi, des del centre d’Organyà haurem de prendre l’estreta i corbada carretera que en pocs quilòmetres arriba a Montanissell. Creuarem la petita població i deixarem el cotxe davant el restaurant Cal Borda. De fet, si volguéssim, podríem seguir per la pista sense asfaltar que neix a l’entrada del poble (indicada com a Santa Fe) i que en força bon estat ens duria fins a 300 metres de la cova, però és recomanable caminar una estona i d’aquesta manera conèixer l’entorn de la població.

Aparcat el cotxe, ens dirigirem per sender fins a l’allunyada església de Sant Joan de Montanissell, on també hi ha el cementiri de la població.

Des d’aquest punt i ja sense camí, seguirem pujant en direcció nord-oest pel pas més evident i menys emboscat, cosa que en algun punt no és gens fàcil.

Creuarem una petita tartera i ens trobarem un tub de plàstic que suposem que duu aigua cap al poble. Ben aviat arribarem a la pista la qual podríem pujar en cotxe i per on, posteriorment feta la visita a la cova, baixarem de forma molt més còmode i fàcil.

Enllaçarem amb la pista que puja des del poble i ja no la deixarem fins ben a prop de la cova. En la imatge anterior podem veure a la Trufa, la gossa del restaurant Cal Borda, que ens acompanyarà al llarg de tot el camí.

Ben aviat obviarem el trencall cap a Santa Fe i la masia d’El Pitarell i seguirem pel ramal esquerre de la pista. Virarem de direcció i ja anirem clarament cap a l’oest, tot flanquejant la Serra de Sant Joan i entrant a la seva cara nord.

A partir d’aquí i, en progressiva pujada, anirem guanyant quilòmetres fàcilment. La Trufa aprofitarà per seguir tota mena de rastres i remullar-se en alguna bassa.

Finalment, després d’una estona de pujada, trobarem un cartell que ens indica el camí a seguir per arribar a la cova.

Després de recórrer una pista secundària durant uns 300 metres, arribarem a l’accés de la cova d’Ormini, on trobem una petita edificació i una porta de ferro que, segons sembla, sempre està oberta.

Ens equipem amb els frontals i accedim a la cova. La Trufa decideix no acompanyar-nos i ens esperarà a l’entrada.

Aquesta cova sembla que antigament la van equipar per tal de fer-hi visites, que mai es van arribar a realitzar, però l’equipament que hi van fer actualment ens facilita l’accés i exploració a tots aquells que ens hi arribem. Per començar, un llarg tram d’escales ens durà fins a la primera gran sala.

En aquesta primera sala, veiem columnes de grans dimensions i també detectem que el color dels sediments és entre el gris i el negre, amb tocs blanquinosos.

A la dreta de l’escala que hem baixat i superant alguna columna per entremig, trobarem una altra escala que ens durà uns metres més avall.

A mesura que anem baixant, aquesta cova guanyarà en interès i trobarem formacions de més gran bellesa.

Uns passamans ens guiaran fins a un pas baix i un breu tram d’escales ens deixarà ja a l’última i més gran sala de la cova.

Aquesta última sala és realment gran i hi trobem les formacions més altes i espectaculars de tota la cova.

Acabada l’exploració, desfarem els nostres passos fins que ja veurem la llum exterior.

En sortir de la cova, només ens quedarà desfer camí, però amb una petita variant i és que baixarem per la pista, des d’on podrem contemplar les altives parets de la Serra de Sant Joan.

Aquesta sortida és prou recomanable com a iniciació a l’espeleologia, ja que la cova d’Ormini té una fàcil i, si volem, curta aproximació (tot recorrent la pista en cotxe). A més a més, la seva exploració és molt senzilla i sense opció a perdre’ns pel seu interior.

Després de fer aquesta visita, ens dirigirem a realitzar la via ferrada de Fígols, totalment recomanable per a aquells que, ja iniciats, vulguin descobrir un itinerari llarg i ben espectacular.

Recordar que dins les coves, com a tot arreu, però en aquest indret encara més, cal tenir respecte per l’entorn i les formacions que trobem, ja que triguen milers d’anys en formar-se i, per tant el fet de tocar-les o trencar-les pot suposar un dany difícilment recuperable.

Imatges