La via ferrada Roca Narieda, situada al municipi de Fígols i Alinyà, és un gran al·licient en aquest sector de l’Alt Urgell, que va quedar orfe després del desmantellament de la via ferrada Regina. És llarga, amb molt d’ambient i passos molt ben trobats.
Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Aparcament Fígols, Fígols i Alinyà (Alt Urgell)
- Distància: 5,6 Km
- Desnivell positiu: 630 metres.
- Temps: 3h. (Segons els cartells, es triga 4:30h comptant aproximació i retorn)
- Dificultat: K4. Via ferrada llarga, cal resistència.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Aprofitant un assolellat diumenge de finals de setembre, aprofitem per anar cap a la zona d’Organyà i fer diverses activitats. La primera va ser visitar la Cova d’Ormini, totalment recomanable.
Visitada la cova, anem en direcció a Fígols (no confondre amb la població berguedana de mateix nom) on poc abans d’arribar al poble, trobarem un pàrquing habilitat a mà esquerra amb panells informatius sobre la via i altres activitats realitzables en aquesta zona.
Realment s’ha de dir que vàrem encertar en fer primerament alguna altra activitat, ja que això ens va permetre estar sols al llarg de tot el recorregut, fet pel qual encara vam gaudir més de la via ferrada.
El camí d’aproximació és molt evident i ben senyalitzat, pel que només haurem de creuar la carretera i prendre una pista sense asfaltar on cartells indicatius nous de trinca ens indicaran l’accés a l’anomenat Camí vertical Roca Naireda. Sembla que trigarem uns 25 minuts arribar a peu de via.
Seguirem en tot moment per la pista fins un punt on un altre pal indicador ens dirigirà per un sender a mà dreta.
El sender és prou còmode i sembla que es devia obrir expressament per arribar a la via ferrada. Després d’uns 10 minuts, arribarem a peu de via, on hi ha uns cartells informatius dins d’una balma.
En aquest punt, cal dir que existeixen dues variants d’entrada a la via ferrada, el de la dreta l’indica com a K3+ esportiu i consta d’un accés vertical i un flanqueig d’esquerres que ressegueix un esperó molt estètic (vegeu imatge a continuació).
Pel que fa a l’accés de l’esquerra, indicat com a K2 familiar, la veritat és que de K2 no en té res i possiblement el podem valorar com a K3+. Pel que fa al tema familiar…segons amb qui hi vagis serà així 😅
Entrem per una banda o per l’altra, de seguida les dues variants s’uneixen per tal de superar un altre desplom.
Superat aquest primer tram, les dificultats ja baixaran a K2 i farem un breu flanqueig cap a la dreta que ens durà còmodament cap a un primer pont de fusta molt ben tensat i d’uns 20 metres.
Tot seguit, un llarg flanqueig equipat amb molts trams de cadenes ens durà a un segon pont, aquesta vegada nepalès i molt més curt, menys de 10 metres.
Superat aquest segon pont, superarem fàcilment algun tram vertical de grapes i algun flanqueig fins al final d’aquest primer sector, on trobarem la continuació cap a la dreta o l’escapatòria cap a l’esquerra.
Si hem patit en aquest primer tram, estem cansats, tenim calor o ens hem deixat l’aigua al cotxe, val més que no seguim, ja que el segon tram, malgrat no tenir majors dificultats que les entrades del primer, és molt més llarg.
Si decidim seguir, en dos minuts de caminada a mà dreta, arribarem al segon sector, que comença en una paret ben vertical i fins i tot lleugerament desplomada.
Superat el primer tram vertical, farem un bonic flanqueig de dretes per arribar tot seguit a un pont amb travessers de fusta. Aquest pont és força més llarg que el primer (uns 30 metres) i té els llistons separats entre ells. Això, juntament amb la seva exposició el fan prou espectacular.
Tot seguit superarem fàcilment un mur i després haurem de fer un llarg flanqueig cap a la nostra esquerra que ens durà a un altra pont, encara més espectacular, d’uns 35 metres i en aquest cas de tipus tibetà.
Passat aquest pont, pujarem per unes rampes fins a una paret més vertical on al seu final, una gran escala de cargol de 16 metres, supera una gran balma. Possiblement és un dels passos estrella d’aquesta via ferrada.
Aquesta escala de cargol és ben especial ja que el fet d’estar inclinada i no tant tensada com esperava (parlo segons l’experiència en l’escala de la via ferrada Poi d’Unha) fan d’aquest tram un pas ben divertit i entretingut de fer.
Les vistes d’es d’aquest punt ja començaran a ser ben espectaculars.
Passada l’escala, la ferrada no dona treva i seguirem pujant de forma molt vertical, tot passant pel costat d’una curiosa cova vertical. Quan plou fort i deu baixar un bon doll d’aigua.
Passat el tram vertical, farem un flanqueig cap a l’esquerra que té les grapes bastant separades, pel que ens haurem d’estirar una mica per arribar a les següents. L’ambient en aquest indret és magnífic.
Al final d’aquest tram de flanqueig, trobarem una plataforma de fusta per descansar. De fet, més amunt en trobarem un parell més.
Després de la primera plataforma, pujarem un pany de paret molt vertical on trobarem un lleu desplom que es supera sense problema.
Després d’aquests primers metres, seguirem fent un llarg flanqueig cap a l’esquerra i superant algun petit mur més senzill, fins que arribarem a la segona plataforma.
El que bé a partir d’aquí és un llarg mur vertical, sense massa dificultat però amb les grapes més separades que en trams anteriors. Sigui com sigui, la dificultat no superarà el K3.
Fins que arribarem a la tercera i última plataforma de descans.
Seguidament, ens quedarà superar un altre mur vertical de dificultat K3 i ja arribarem al final d’aquesta llarga via ferrada.
Una vegada a dalt, acabada la via ferrada, haurem de seguir fites de pedra, però el camí es evident i de fet, sembla obert expressament per al retorn d’aquesta via.
Al cap d’uns minuts trobarem el trencall per anar al cim del Tossal de Balinyó (1.211m.) on seguirem recte i després de fer unes llaçades amb fort descens i fins i tot alguna cadena, anirem a parar el Coll d’Escala.
A partir d’aquest punt, podem optar a seguir per la pista o be prendre un corriol que baixa directe i ens evitara fer les llaçades de la pista.
Sigui com sigui, anirem a parar en el punt on durant l’aproximació hem deixat la pista per seguir per un sender i des d’aquí ja només ens quedarà desfer els 500 metres que ens separen de l’estacionament.
Com a resum, només em queda que recomanar aquesta via ferrada al 100%, ja que té prou al·licients i és ben llarga. Si bé és cert que hi ha molts trams de flanqueig o de tràmit que no aporten gran cosa, les vistes que anirem guanyant mentre avancem, compensaran totalment aquests trams.
Una resposta a «Via ferrada Roca Narieda – Fígols i Alinyà»