Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Lac de Cap-de-Long, Aragnouet (Hautes-Pyrénées)
- Distància: 11,6 Km
- Desnivell positiu: 1.456 m.
- Temps: 14:30 hores
- Dificultat: AD. Llarg de IVº+ (comença a ser de Vº pel desgast de la roca) a la cresta dels tres consellers. Ambient molt aeri. Roca bona, però cal parar compte a on ens agafem.
- Material: Casc, talabard, corda (40m.) i material per assegurar i rapelar si s’escau. Recomanable dur alguns friends de mida petita i mitjana i cintes per llaçar merlets.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Després de fer la cresta d’est a oest, del Pic Long, teníem pendent de fer la cresta dels Tres Consellers al Néouvielle. Com que ens en moríem de ganes i la tardor ens ofereix una bona climatologia, ens decidim a arribar-nos altra vegada al Lac de Cap-De-Long per tal de fer aquesta activitat.
Aquesta vegada però, la nit no pinta tan benigne i fer bivac a peu de presa no serà la millor opció. Hi ha una bona alternativa que és dormir en una petita construcció que trobarem 3 corbes abans d’arribar a la presa. Just uns pocs metres per sobre d’aquesta corba. Adjunto ubicació aquí.
Sembla un petit refugi fet en l’època de construcció de l’embassament i que devia servir com a allotjament per als treballadors, ja que encara conserva, en no massa bon estat, les lliteres de fusta, alguna flassada i una taula i bancs que ens aniran d’allò més bé.
Després d’una nit amb força vent i una mica de pluja, el dia es presenta radiant i amb poc vent. Ens arribem a l’embassament en cotxe i comencem la marxa tot resseguint la paret de la presa del Lac de Cap-De-Long fins a l’altra banda, on trobarem un camí indicat que ens durà al Pas du Chat. Aquest camí en el seu inici va fent llaçades per guanyar alçada ràpidament en un ambient bastant penjat. Ben aviat podem veure la potent llum de la lluna entre els núvols.
Seguirem la nostra marxa per camí prou còmode però, si anem de nit, caldrà parar compte donat que nosaltres ens vam saltar la bifurcació per anar a buscar el flanqueig per sota del Néouvielle i vam remuntar fins a gairebé al Pas Du Chat (track rectificat en aquest punt).
Així doncs, seguirem flanquejant per sota les altes parets i amb la presa de Lac de Cap-De-Long als nostres peus.
Seguirem avançant sempre per terreny prou còmode fins a arribar a una tartera on ja veurem la canal que ens portarà a la bretxa de Néouvielle.
Aquesta canal té un inici de placa llisa i després una grimpada exposada, però fàcil.
Finalment, entrarem en una zona bastant trencada on caldrà parar compte a no tirar pedres avall.
Arribats a la bretxa de Néouvielle, ja podem veure la magnífica cresta dels Tres Consellers.
Abans de començar la cresta però, anirem a fer uns tres mils propers, tot resseguint l’aresta en direcció contrària al Néouvielle.
Primerament assolirem el Pic des Trois Conseillers, de 3.039 metres, per terreny fàcil.
Tot seguint avançarem per terreny de grimpada senzilla fins a assolir el Premier Conseiller, de 3.035 metres.
Seguidament, anirem a buscar, una mica més despenjat de la carena, el Turón de Néouvielle, de 3.035 metres.
I ja més despenjat de la carena, passa totalment desapercebut, però també farem la Pointe Reboul-Vidal, de 3.007 metres i tècnicament una mica més complexa i per terreny més descompost.
Per tornar, desfarem el camí realitzat des del Turón de Néouvielle i aleshores farem un flanqueig per la vessant nord de la cresta que hem anat resseguint, fins que tornarem a la ja coneguda bretxa de Néovielle.
Aquest retorn, sense neu, és una mica feixuc. En aquest cas potser seria més adequat tornar per la mateixa cresta.
Allà coincidirem amb un grup de francesos, entre els quals el gestor de la pàgina web de referència dels Pirineus, pel que fa als francesos. Es tracta del Mariano, de la web Topo Pyrenées. Un gran fotògraf i editor de vídeos del qual aprofitaré algunes imatges que amb molt de gust ens va facilitar. Des d’aquí li envio una forta abraçada i esperem retrobar-lo a qualsevol cim pirinenc.
Si tornem a la matèria, comencem la cresta per una paret força vertical i espectacular, però amb passos d’entre IIº i IIIº. Es grimpa a plaer i en cas de ser necessari podem posar friends, tascons o bagues a caldo.
Durant la progressió trobarem algun friend encastat que podem aprofitar per assegurar-nos (revisar l’estat d’aquests prèviament).
Anirem avançant en ensamble, encara que després de superar alguns dels passos més exposats decideixo assegurar la progressió dels companys.
En un punt determinat, i mirant cap amunt, ja veig el grup de francesos superant el que és el pas més delicat de tota la cresta, un diedre aeri i espectacular.
Seguirem en ensamble fins a l’inici del diedre, on muntarem una reunió per assegurar millor el pas.
Aquest pas, considerat de IV+, té les preses justes i un pas un xic atlètic al seu final. De fet, comença a ser un pas de Vº degut al desgast del pas de la gent. Hi trobarem un clau en el seu inici i dos friends encastats. El primer encara es podia utilitzar, el segon estava massa enfonsat com per a fer-lo servir.
Superat aquest pas, seguirem per terreny molt aeri, però ja més senzill. Les vistes són espectaculars.
Anem alternant passos per les dues cares de la cresta. La roca en tot moment és molt bona, però cal assegurar-se de no agafar alguna presa inestable.
Abans de l’últim llarg, ja veiem els companys francesos al cim. Aquí trobarem un últim pas entretingut i aeri, però que superarem sense problema.
Un últim flanqueig per terreny més fàcil…
I ja serem al cim del Néouvielle (3.091m.).
El següent objectiu de la jornada era el Pic Ramougn, de 3.011 metres d’altitud. D’es del cim del Néouvielle en tenim una vista espectacular i feréstega.
Per arribar-hi, primer haurem de baixar del cim pel camí normal, seguint una evident canal i després flanquejant per sota seguint una clara direcció nord. Trobarem algunes fites que ens ajudaran a seguir el pas més fàcil.
En un collet no massa evident, però indicat amb una gran fita, haurem de virar cap a la dreta i baixant amb compte cap al que era una antiga glacera, de la qual avui en dia només en queda una minúscula mostra.
Com que no anem gens sobrats de temps, decidim no pujar el Ramougn i baixar per la tartera per flanquejar-lo per sota. Doncs bé, la tartera és interminable i molt feixuga. De grans blocs i bastant inestables en algun cas.
Haurem de seguir flanquejant per sota fins al coll més baix de la cresta nord del Ramougn, on trobarem algunes fites.
En aquest punt, on ja veurem els llacs d’Aubert i d’Aumar, entre d’altres, haurem de baixar fins a una evident depressió on hi ha un petit aiguamoll per, tot seguit, tornar a guanyar alçada fins a assolir el Pas du Chat.
Arribats al Pas du Chat, ja només ens quedarà baixar per camí evident fins a la presa. On arribem de fosc.
Finalitzem una altra jornada maratoniana en aquest sector del Pirineu, de terreny molt desagraït, però de sensacions molt interessants. Segurament, fent només la cresta dels Tres Conseillers i el Pic Ramougn, la jornada hauria estat més curta i menys exigent, però ens hauríem perdut part del context d’aquest magnífic sector del Néouvielle. Al no poder fer el Ramougn, tindrem excusa per tornar-hi!
