Arxius de Berguedà - Pàgina 2 de 2

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita, han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional, i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Una de les maneres més elegants de pujar fins al seu punt més alt, el Pollegó Superior, és per la Cresta Nord, més coneguda com a Cresta de Cabirols.

Llegeix més

Dades de la sortida:

Lloc de sortida: Mirador de Gresolet, Saldes (Berguedà)
Distància: 8,5 Km
Desnivell positiu: 1.100 metres
Temps: 7:00 hores
Dificultat: BD-. Passos de IVº, passatges molt aeris i un parell de ràpels de 30m. molt espectaculars.
Material: Corda de 60m. Friends de mida mitjana, fissurers, algunes bagues i cordinos. Material per assegurar i rapelar. Material per muntar o reforçar alguna reunió/ràpel. Casc i talabard. Peus de gat no necessaris.

Crònica:

Després de rumiar i valorar alternatives per aquest últim cap de setmana de setembre, finalment ens decidim amb l’Aura per anar al sector del Pedraforca i fer la Cresta de Cabirols (Cresta Nord) que mena fins al cim del Calderer (2.497m). El dia es presenta radiant i amb temperatura prou alta per l’època, però les previsions indiquen possibles tempestes de tarda pel que ens hi posarem d’hora i anirem a la idea. Així doncs, emprenen el camí cap al refugi Lluís Estasen i ja se’ns presenta la magnífica cara nord de la muntanya.

Seguim el camí que mena cap a la tartera i una vegada arribats als peus d’aquesta, la començarem a pujar. Hi ha diverses opcions però nosaltres hem optat per seguir pujant pel camí habitual fins poc abans de sortir del petit bosc que trobem poc després de començar la tartera. Des d’aquí haurem de creuar un tram de tartera cap a la dreta i seguir direcció evident cap a la carena. Cal anar buscant el pas més fàcil entre vegetació i tartera.

Arribats a la carena, ja podem veure l’espectacular panoràmica de la cara nord i el Refugi Lluís Estasen molts metres per sota els nostres peus.

A partir d’aquí ja hem de seguir estrictament pel fil de l’aresta. Ens podem equipar passats uns primers ressalts i just abans d’afrontar una xemeneia amb cert component aeri (vegeu imatge a continuació).

Passada aquesta primera xemeneia passem un tram amb poca dificultat fins que passem pel costat d’un característic gendarme (vegeu imatge a continuació) i passem una altra xemeneia de IIIº i diversos ressalts menys complicats fins a arribar al cim del Cabirol Inferior (2.317 m.) i posteriorment del Cabirol Superior (2.397 m.).

Arribats a aquest punt, tenim un pas curt però molt exposat per arribar fins a la instal·lació del primer ràpel. Fins aquest punt no havíem tret la corda però aquest pas l’assegurarem i d’aquesta manera ja tindrem la corda desplegada. La reunió consta de dos claus i diverses cintes passades al voltant d’una roca i agrupades en un maillon. Dóna força seguretat. A la reunió no hi caben més de dues persones.

Així doncs ens disposem a fer aquest ràpel, de poc menys de 30 metres fins a un evident coll.

Arribats al coll, trobem dos claus amb un cordino com a sistema per assegurar-nos. En aquest punt trobarem el pas més complicat de la cresta i que hem optat per assegurar amb corda, ja que en tot moment el pati és molt considerable. Primer cal fer un breu flanqueig cap a l’esquerra per després ficar-se en una curta xemeneia vertical i estreta amb possibilitat d’assegurar tot posant un friend mitjà. Passada aquesta fissura, tenim una lleixa molt aèria on cal fer equilibri fins a arribar a la reunió del segon ràpel.

La instal·lació que trobem aquí és excel·lent i consta de doble parabolt amb cadena i anelles. El ràpel és molt aeri i si bé majoritàriament la gent segueix el fil de l’aresta, segurament és millor baixar de recte fins al costat d’un gran bloc encastat, és una baixada molt més neta i sense perill que s’enganxin les cordes en recuperar-les.

A partir d’aquest punt les dificultats van a la baixa (com a molt IIIº) però els passos aeris seguiran presents. Malgrat que no ho vam fer, recomano anar en ensemble i posar segurs intermedis si no es veu molt clar des de bon principi.

Caldrà seguir unes marques vermelles que ens indicaran els passos més senzills per anar progressant. A mesura que guanyem metres, la vista cap al tram que acabem de fer és espectacular.

Després de progressar una bona estona, veurem unes pintades de color blanc en una paret, estarem arribant al Collet de la Cova, on haurem de fer un flanqueig cap a la dreta (cara nord) per després seguir amb les grimpades exposades que ens tornaran a deixar a l’aresta.

Resseguim l’aresta i al cap de poc arribem al cim del Calderer (2.497m.). Fem un breu descans i observem la gran panoràmica que se’ns presenta als quatre vents, també de la gentada que es veu al Pollegó Superior.

Malgrat que la gentada que hem vist ens tira una mica enrere, finalment optem per anar fins al Pollegó Superior. Hi ha l’alternativa de baixar directament a la tartera des del Calderer, tot seguint una dreta canal on unes marques blanques indiquen el millor pas.

Així doncs, seguim l’aresta cap al nord i trobarem uns trams equipats amb cadenes. El primer tram és el més vertical i la roca està molt polida, cal baixar a pols. Si no es veu clar, es pot fer servir la corda per rapelar. Tot seguit trobarem dos trams més de cadenes on la dificultat ja és més baixa.

Anem resseguint l’aresta fins a arribar al Pollegó Superior (2.506m.) on fem una parada per dinar i reposar una estona. Se’ns ha acabat la calma, hi ha molta gent i molt soroll, però curiosament al cim no fa vent i uns metres més avall sí. Contemplem la cresta i el cim del Calderer just abans d’emprendre la baixada fins al coll de l’enforcadura.

Una vegada al coll de l’enforcadura seguim les marques grogues i blanques que ens menaran cap al camí habilitat a la dreta de la tartera i per on es baixa prou còmodament.

Ja només ens queda desfer el camí fins al Refugi Lluís Estasen on avui hi ha un gran avituallament pel fet que hi passa l’Ultra Pirineu. Veiem passar els primers classificats i ens estem una estona ajaguts a la gespa de davant el refugi veient passar algun dels millors corredors del moment.

Evidentment no ens podem estar d’entrar a saludar el Jordi, guarda del refugi, persona simpàtica, riallera i predisposada. Si mai aneu per la zona, sempre us atendrà encantat i a banda d’oferir bon menjar us pot oferir informació de totes les vies d’escalada i rutes de la zona.

Ha estat una sortida de les que deixen petjada, gran clàssica de la zona i amb una climatologia que finalment ha estat ideal.

Se’ns dubte, el massís del Pedraforca és una font de diversió inesgotable en diverses tipologies d’activitats, amb molta raó és una muntanya estimada per molta gent més enllà de la seva característica forma de forca.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

El Penyes Altes és un cim de 2.276 metres situat a la Serra de Moixeró (és el cim més alt d’aquesta serra) i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

A cavall de les comarques del Berguedà i la Cerdanya, té la peculiaritat de ser cim divisori entre 3 províncies, les de Lleida, Girona i Barcelona.

Llegeix més

Dades de la sortida:

Lloc de sortida: Gréixer, Guardiola de Berguedà (Berguedà)
Distància: 17,3 Km
Desnivell positiu: 1.620 metres
Temps: 6:30 hores
Dificultat: Fàcil. Camins i senders de baixa dificultat i ben senyalitzats. Tenir en compte l’important desnivell a superar a la Canal de la Serp.
Track de la ruta: Prémer aquí.

Crònica:

És dissabte 22 de setembre de 2018 i les previsions diuen que superarem de ben segur els 30 graus a bona part de Catalunya, com si fóssim en plena canícula i ben bé que ho van encertar. Amb aquesta previsió, amb el Guillem decidim fer una ascensió on puguem trobar força ombra durant el camí i ens decidim a pujar el Penyes Altes per la Canal de la Serp.

Quedem a Berga a les 9 del matí, hora impròpia de nosaltres però pel que anem a fer no cal matinar i en mitja horeta ja estem aparcats just al trencall que mena al petit poble de Gréixer, que trobem tot agafant la carretera de Coll de Pal des de Bagà. És prohibit pujar en cotxe fins al poble pel que haurem d’aparcar a peu de carretera. Agafem la motxilla i els pals de trekking (molt recomanables) i al cap de ben pocs minuts ja veiem al nostre davant la magnífica paret sud del Moixeró.

Seguim per la pista, sense pujar al poble, i de seguida trobarem un cartell on ja ens indica clarament el camí a seguir per anar al Penyes Altes per la Canal de la Serp. En aquest camí, prou fressat, trobarem marques grogues que ens indicaran, també algunes fites, malgrat que sense neu és un camí prou evident.

El camí comença a enfilar fort i a mesura que anem pujant entrarem en un bosc prou dens on detectarem canvis de vegetació importants amb l’aparició d’una bonica fageda, que de tant en tant ens deixa entreveure el paisatge.

Ens anem apropant a les majestuoses parets de la Roca Gran primer i del Penyes Altes tot seguit, fàcilment podrem observar gran varietat d’aus com falcons i àguiles.

A mesura que anem guanyant desnivell, passarem per un petit tram de tartera i el bosc s’anirà obrint per deixar-nos entreveure el Collet del Raset, punt on s’acaba el camí de la Canal de la Serp i on podrem obtenir unes magnífiques vistes del sector ceretà del Moixeró.

Arribats al Collet del Raset (2.059m) enllacem amb el Gr. 150.1 i hem de seguir cap a la dreta, direcció est. El camí no té pèrdua i està molt ben indicat. Ens tornarem a endinsar dins d’un bosc, ara de pins, i no trobarem dificultats més enllà d’algun pas lleugerament aeri i on haurem de posar alguna mà a la roca si ho creiem necessari.

En poca estona arribarem al cim del Penyes Altes. El dia és prou clar i gaudim de molt bones vistes, especialment cap a la plana ceretana, però també cap al Berguedà i molt més enllà.

Ens estem una bona estona al cim, contemplant les magnífiques vistes i aprofitem per menjar alguns ganyips ben merescuts. Les vistes cap al Cadí i Pedraforca també són interessants. A més a més, ja podem endevinar entre els verds prats que queden just sota el Serrat de Moixeró (2.091m) el camí que haurem de seguir per dirigir-nos cap al Coll de Pendís.

Ja descansats, desfem el camí realitzat fins al Collet del Raset i seguirem en tot moment les marques del GR fins al Coll de Moixeró (pal indicador). En aquest punt hi ha un camí que ens permetria retornar a Gréixer tot fent una circular més curta (pel Coll de l’Avet) i també trobem indicat un camí indicat com a Font de l’Avet i que baixa directe fins al Refugi de Sant Jordi, però nosaltres decidim allargar la ruta i seguirem el GR fins a Coll de Pendís (1786m).

En aquest punt conflueixen dos GR’s i nosaltres agafarem el que segueix cap al Refugi Sant Jordi (GR 107), on arribarem després de fer una fàcil i divertida baixada en zig-zag.

Saludem al guarda, també al seu gos, i ens disposem a treure l’entrepà de la motxilla, doncs ens el tenim més que merescut. Aprofitem l’ombra d’uns arbres per resguardar-nos del sol i la calor que fa.

Una vegada dinats, no tindrem gaires complicacions, doncs el GR que ens ha portat fins aquí, ens menarà també fins al cotxe, primer per corriol i després per pista. Després d’una breu baixada fins a la Font del Faig, caldrà desviar-nos cap a l’esquerra (si seguíssim de recte, baixarem pel camí dels Empedrats). Anem planejant una bona estona amb magnífiques vistes de la vall que forma el Torrent del Pendís.

Passada una petita cabana molt ben restaurada, enllaçarem amb una pista que ben aviat haurem d’abandonar per tornar-nos a ficar dins del bosc i encarar una breu però dura pujada fins al Coll d’Escriu. Si seguíssim per la pista, també arribaríem a aquest coll, però donant una mica més de volta.

Per avui ja s’han acabat les pujades i ens espera una llarga baixada per pista i per un ufanós bosc de faigs. Realment és una delícia baixar per aquest entorn.

Arribats a Gréixer i abans d’enfilar el breu tram que ens separa del cotxe, donem una volta pel nucli on trobem un conjunt de 5 o 6 cases en bon estat que segurament serveixen com a segona residència. A més a més, també podem contemplar la petita església romànica de Sant Andreu de Gréixer. L’actual construcció data del s.XII i es conserva en molt bon estat, sobretot després d’una restauració realitzada l’any 1957.

Ha estat una molt bona sortida, que permet fer diversos itineraris per allargar més o menys la ruta i que es pot fer durant tot l’any. Doncs en totes les èpoques trobarem al·licients, especialment a la tardor quan la gran fageda es tenyeix de colors groc, ocre i vermell.

Imatges: