Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Mirador de Gresolet, Saldes (Berguedà)
- Distància: 8,5 Km
- Desnivell positiu: 1.100 metres
- Temps: 7:00 hores
- Dificultat: BD-. Passos de IVº, passatges molt aeris i un parell de ràpels de 30m. molt espectaculars.
- Material: Corda de 60m. Friends de mida mitjana, fissurers, algunes bagues i cordinos. Material per assegurar i rapelar. Material per muntar o reforçar alguna reunió/ràpel. Casc i talabard. Peus de gat no necessaris.
Crònica:
Després de rumiar i valorar alternatives per aquest últim cap de setmana de setembre, finalment ens decidim amb l’Aura per anar al sector del Pedraforca i fer la Cresta de Cabirols (Cresta Nord) que mena fins al cim del Calderer (2.497m). El dia es presenta radiant i amb temperatura prou alta per l’època, però les previsions indiquen possibles tempestes de tarda pel que ens hi posarem d’hora i anirem a la idea. Així doncs, emprenen el camí cap al refugi Lluís Estasen i ja se’ns presenta la magnífica cara nord de la muntanya.
Seguim el camí que mena cap a la tartera i una vegada arribats als peus d’aquesta, la començarem a pujar. Hi ha diverses opcions però nosaltres hem optat per seguir pujant pel camí habitual fins poc abans de sortir del petit bosc que trobem poc després de començar la tartera. Des d’aquí haurem de creuar un tram de tartera cap a la dreta i seguir direcció evident cap a la carena. Cal anar buscant el pas més fàcil entre vegetació i tartera.
Arribats a la carena, ja podem veure l’espectacular panoràmica de la cara nord i el Refugi Lluís Estasen molts metres per sota els nostres peus.
A partir d’aquí ja hem de seguir estrictament pel fil de l’aresta. Ens podem equipar passats uns primers ressalts i just abans d’afrontar una xemeneia amb cert component aeri (vegeu imatge a continuació).
Passada aquesta primera xemeneia passem un tram amb poca dificultat fins que passem pel costat d’un característic gendarme (vegeu imatge a continuació) i passem una altra xemeneia de IIIº i diversos ressalts menys complicats fins a arribar al cim del Cabirol Inferior (2.317 m.) i posteriorment del Cabirol Superior (2.397 m.).
Arribats a aquest punt, tenim un pas curt però molt exposat per arribar fins a la instal·lació del primer ràpel. Fins aquest punt no havíem tret la corda però aquest pas l’assegurarem i d’aquesta manera ja tindrem la corda desplegada. La reunió consta de dos claus i diverses cintes passades al voltant d’una roca i agrupades en un maillon. Dóna força seguretat. A la reunió no hi caben més de dues persones.
Així doncs ens disposem a fer aquest ràpel, de poc menys de 30 metres fins a un evident coll.
Arribats al coll, trobem dos claus amb un cordino com a sistema per assegurar-nos. En aquest punt trobarem el pas més complicat de la cresta i que hem optat per assegurar amb corda, ja que en tot moment el pati és molt considerable. Primer cal fer un breu flanqueig cap a l’esquerra per després ficar-se en una curta xemeneia vertical i estreta amb possibilitat d’assegurar tot posant un friend mitjà. Passada aquesta fissura, tenim una lleixa molt aèria on cal fer equilibri fins a arribar a la reunió del segon ràpel.
La instal·lació que trobem aquí és excel·lent i consta de doble parabolt amb cadena i anelles. El ràpel és molt aeri i si bé majoritàriament la gent segueix el fil de l’aresta, segurament és millor baixar de recte fins al costat d’un gran bloc encastat, és una baixada molt més neta i sense perill que s’enganxin les cordes en recuperar-les.
A partir d’aquest punt les dificultats van a la baixa (com a molt IIIº) però els passos aeris seguiran presents. Malgrat que no ho vam fer, recomano anar en ensemble i posar segurs intermedis si no es veu molt clar des de bon principi.
Caldrà seguir unes marques vermelles que ens indicaran els passos més senzills per anar progressant. A mesura que guanyem metres, la vista cap al tram que acabem de fer és espectacular.
Després de progressar una bona estona, veurem unes pintades de color blanc en una paret, estarem arribant al Collet de la Cova, on haurem de fer un flanqueig cap a la dreta (cara nord) per després seguir amb les grimpades exposades que ens tornaran a deixar a l’aresta.
Resseguim l’aresta i al cap de poc arribem al cim del Calderer (2.497m.). Fem un breu descans i observem la gran panoràmica que se’ns presenta als quatre vents, també de la gentada que es veu al Pollegó Superior.
Malgrat que la gentada que hem vist ens tira una mica enrere, finalment optem per anar fins al Pollegó Superior. Hi ha l’alternativa de baixar directament a la tartera des del Calderer, tot seguint una dreta canal on unes marques blanques indiquen el millor pas.
Així doncs, seguim l’aresta cap al nord i trobarem uns trams equipats amb cadenes. El primer tram és el més vertical i la roca està molt polida, cal baixar a pols. Si no es veu clar, es pot fer servir la corda per rapelar. Tot seguit trobarem dos trams més de cadenes on la dificultat ja és més baixa.
Anem resseguint l’aresta fins a arribar al Pollegó Superior (2.506m.) on fem una parada per dinar i reposar una estona. Se’ns ha acabat la calma, hi ha molta gent i molt soroll, però curiosament al cim no fa vent i uns metres més avall sí. Contemplem la cresta i el cim del Calderer just abans d’emprendre la baixada fins al coll de l’enforcadura.
Una vegada al coll de l’enforcadura seguim les marques grogues i blanques que ens menaran cap al camí habilitat a la dreta de la tartera i per on es baixa prou còmodament.
Ja només ens queda desfer el camí fins al Refugi Lluís Estasen on avui hi ha un gran avituallament pel fet que hi passa l’Ultra Pirineu. Veiem passar els primers classificats i ens estem una estona ajaguts a la gespa de davant el refugi veient passar algun dels millors corredors del moment.
Evidentment no ens podem estar d’entrar a saludar el Jordi, guarda del refugi, persona simpàtica, riallera i predisposada. Si mai aneu per la zona, sempre us atendrà encantat i a banda d’oferir bon menjar us pot oferir informació de totes les vies d’escalada i rutes de la zona.
Ha estat una sortida de les que deixen petjada, gran clàssica de la zona i amb una climatologia que finalment ha estat ideal.
Se’ns dubte, el massís del Pedraforca és una font de diversió inesgotable en diverses tipologies d’activitats, amb molta raó és una muntanya estimada per molta gent més enllà de la seva característica forma de forca.
