Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Ermita de Santa Margarida, Gósol (Berguedà)
- Distància: 12,5 Km
- Desnivell positiu: 800 m.
- Temps: 6 hores
- Dificultat: Fàcil. Terreny per progressar sense dificultats, excepte la baixada pel Torrent Fondo on segons les condicions de la neu caldrà parar compte.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Després d’una setmana de nevades intenses al Pirineu i Prepirineu, ja teníem ganes de cap de setmana per anar a fer activitat, però el fort vent anunciat i el risc d’allaus ens va fer ser prudents i una bona alternativa després d’intenses nevades per no prendre riscos i a recer del vent és aquesta ruta que us descriuré a continuació, tot pujant al Cap del Verd pels boscos de la seva cara nord.
Així doncs, el primer dissabte de febrer, ens arribem fins a Gósol i just a la rotonda que trobem a l’entrada del poble haurem de seguir direcció El Vert fins que arribem a la deixalleria, on sol estar més o menys net de neu. A partir d’aquí, si no hi trobem neu o ens veiem amb cor de seguir per una pista sense asfaltar i amb neu, podem acabar d’arribar fins just a sota l’ermita de Santa Margarida, on hi ha algun espai per deixar el cotxe.
Una vegada equipats, acabem de pujar fins a l’ermita i prenem el corriol que va enfilant just darrere d’aquesta (marques grogues). El camí va pujant en tot moment però sense massa pendent, fet que s’agraeix. A més a més, comencem a entrar dins d’un bosc deliciós després de la nevada.
Aquest corriol va travessant la pista que també puja fins al Coll de Mola i és molt més agradable que no pas seguir per la pista.
A mesura que anem guanyant alçada, també guanyarem vistes sobre el Pedraforca, la Serra d’Ensija i tota la plana de Gósol.
Finalment, el corriol enllaça amb la pista i al cap de poc de recorre-la ja arribem fins al Coll de Mola, per on passa una línia elèctrica que espatlla el paisatge.
Fem una breu parada i seguim el camí. Aquí és fàcil dubtar del camí a agafar però hem de seguir entre els dos arbres que tenen una “X” (vermella i blanca) marcada.
Potser a l’inici no ho sembla però és una pista que va passant pel mig d’aquest frondós i bonic bosc, que haurem d’anar seguint sense pèrdua, fins que arribarem a un revolt on trobarem un senyal i una barrera que a vegades pot arribar a estar colgada de neu.
Seguirem per la pista, que a mesura que anem avançant s’anirà fent menys evident, ja que el bosc s’anirà obrint. Hem d’anar seguint direcció sud o sud-oest, fins que arribem a un tancat on a l’estiu segurament i deu reposar algun ramat d’animals.
Aquí el paisatge ja sembla d’altres latituds i la nevada que va fent ens dóna un ambient molt hivernal. Afortunadament no està fent massa vent i estem bastant protegits d’aquest.
En aquest punt tenim diverses opcions per pujar, bé en direcció sud o bé cap a l’est. Sigui com sigui, vindrà un tram de pujada més dret pel mig del bosc fins que, al cap de poc, el bosc anirà desapareixent i deixarà pas a uns amplis prats.
Aquí haurem d’anar resseguint pel costat del bosc en clara direcció sud primerament i després sud-oest. En cas de boira, com és el nostre cas, ens orientarem anant força enganxats al bosc (i passant entremig) que ens queda a la dreta.
De mica en mica el terreny s’anirà aplanant i malgrat que la boira ens impedeix veure-ho, sabem que som a prop del cim, fins que ens trobem de nassos amb les fites cimeres, avui ben glaçades.
No perdem gaire estona al cim, ja que hi fa fred i no tenim vistes. Per baixar, decidim fer-ho pel Torrent Fosc, que comença just al Coll dels Belitres, ben visible en condicions normals des del cim. En cas de boira, cal baixar sense por en direcció est.
Una vegada al Coll de Belitres, trobarem un filat que haurem de superar i ja serem a la capçalera del bonic Torrent Fosc, amb esplèndides vistes cap al Pedraforca, que intuïm entre la boira que s’ha aixecat una mica.
La baixada pel Torrent Fosc té una inclinació d’uns 30º o 35º en el seu inici i cal parar atenció a l’estat de la neu, però nosaltres, amb la quantitat de neu pols que hi ha, baixem sense problema i gaudint com nens.
Anirem seguint pel torrent fins que arribem a un petit mur de formigó, que desemboca a una evident pista, avui ben coberta de neu i que haurem de seguir cap a l’esquerra, direcció nord-est.
I ja només ens quedarà resseguir la pista. En les dues úniques bifurcacions que trobarem haurem d’anar a la variant dreta fins que arribarem a l’ermita de Santa Margarida o a on hàgim deixat el cotxe.
Aquesta és una sortida molt interessant per descobrir la Serra del Verd i per repetir-la en cas d’haver-hi estat, especialment en condicions hivernals i després de bones nevades ens garanteix gaudir d’una magnífica i tranquil·la jornada de neu.
