La vall de Breuil-Cervinia és una ampla conca que es troba al capdamunt del municipi de Valtournenche. Si bé havia servit com a alpeig per portar-hi els ramats d’animals a l’estiu, actualment és un gran centre d’esquí alpí conegut internacionalment.
Des d’aquest vessant podem contemplar la cara menys coneguda, que no menys espectacular, del famós Cervino o Matterhorn, un dels cims més bells del planeta. La caminada que proposem ens durà fins als peus d’aquesta muntanya en un recorregut molt fàcil i amb grans vistes panoràmiques.
Llegeix més
Dades de la sortida: Després d’un dia d’intenses nevades que ens ha xafat els plans que teníem previstos, mirem alternatives i decidim fer aquesta caminada que ens durà fins als peus del Cervino, per tal de valorar l’estat de la muntanya i, per altra banda, gaudir d’aquest espectacular entorn. Sense moure’s de l’entrada del poble ja podem gaudir d’espectaculars panoràmiques als quatre vents. Seguirem per la Via Guido Rey, on al seu final ja veurem l’església de Maria Regina Vallis Augustanae, on prendrem la via A. Carrel i anirem sortint del poble per tal de canviar l’asfalt per una pista sense asfaltar. Seguirem el sender 13, que no té pèrdua, i anirem combinant trams de pista amb corriols que ens estalviaran de fer algunes llaçades. Aviat arribarem a un restaurant, obert fins i tot a l’estiu, i on tornarem a prendre breument la pista. Al cap d’una estona de remuntar, creuarem un pont per sobre el Torrente Porteiller, on parem a gaudir de l’espectacular entorn. A mesura que anem guanyant alçada, les vistes cap a la vall són més que interessants. Un tram bastant costerut ens portarà fins a una antiga granja i cada vegada veurem més a prop el Rifugio Oriondé (2.802m.), cap on ens dirigim. Quan arribem a l’encreuament amb el sender 65, haurem de girar a la dreta i ja veurem just a sobre els nostres caps el refugi, on arribem ràpidament. Des d’aquí obtindrem una vista magnífica a totes bandes, també de la zona de Klein-Matterhorn, les pistes d’esquí d’estiu i la cresta i glaceres dels Breithorns, considerats uns dels cims de més de 4.000m. més fàcils dels Alps. Rodegem el refugi per la dreta i de seguida trobarem el corriol que ens menarà fins a la Croce Carrel, on ens dirigim. Hi arribarem com a molt en mitja hora. En aquest punt és on va morir de forma natural, als 61 anys d’edat, el gran alpinista Jean-Antoine Carrel, primer a ascendir el Cervino per la Cresta Lion, entre moltes altres fites obtingudes. Restem una estona per l’entorn de la creu, tot observant el gran Cerví fins que ens decidim a baixar, tot desfent camí fins a trobar el sender 65, que prendrem en baixada. Aquest és un sender molt agradable també i que ens oferirà altres perspectives del Cervino. I també de la no menys espectacular Dent d’Hérens (4.171m.) i tota la cresta de les Grands Murailles. El nom li escau plenament, donat que des de baix estant semblen infranquejables les seves parets, juntament amb les glaceres que pengen amb força verticalitat. Anirem resseguint aquest sender fins a l’alçada de l’Alpe Cors, una captació d’aigua, on abans de creuar un pont de fusta, ja prendrem el sender 11 que baixa cap al poble, passant primerament pel mig del magnífic camp de golf de Cervinia. Si tornem per la Via Circonvallazione, podem fer una visita a la casa de guies, on al seu jardí hi ha instal·lada l’antiga cabana ubicada a mitja Cresta Lion i que va ser substituïda per una de més gran i moderna. Aquesta és una caminada sense cap exigència tècnica que ens oferirà grans vistes d’aquesta espectacular vall i ens permetrà arribar fins als mateixos peus del Cervino. Molt recomanable en cas de passar per la zona.
Crònica:
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum