Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Pantà de Cavallers, La Vall de Boí (Alta Ribagorça)
- Distància: 17 Km
- Desnivell positiu: 1.700 metres
- Temps: 13 hores
- Dificultat: AD-. Algún pas de III+, passatges molt exposats. Ruta llarga i feixuga.
- Material: Casc, talabard, corda de 30 metres mínim, eines per rapelar, alguna baga i mosquetons. Recomanable portar friends de mida mitjana/petita.
Crònica:
Aquesta sortida la farem amb el Ramon, amb qui fa un any ja ho vam intentar. No va ser fructífera donat que ni tan sols havíem sortit de l’aparcament que vaig tenir un accident “domèstic” i vam haver de canviar els plans buscant un objectiu més modest, tot pujant la Tuca Culebres i el Vallibierna des de l’Estany de Llauset. Aquesta vegada arribarem una mica més enllà del pàrquing 😅 i de fet, podrem realitzar la cresta fins al Comaloforno.
Sortim l’últim divendres d’agost de Manresa amb previsió de bon temps i els pronòstics es compliran fil per randa. Arribem a la presa de Cavallers passades les 9 del vespre, sopem una mica i ens disposem a descansar unes poques hores, ja que hem posat el despertador a les 3:30h. Ens llevem puntualment, esmorzem i ens acabem d’equipar i treure les lleganyes per sortir a les 04:15h.
Amb els frontals a tope comencem a remuntar fins a la presa i a partir d’aquí només cal seguir les indicacions que porten a l’Estany Negre i al Refugi Ventosa i Calvell (estaques de fusta amb banda de color groc) amb l’objectiu de rodejar el pantà per un camí evident fins que arribarem a la Pleta de Riumalo on en un pont amb un panell ja veurem la indicació de Besiberri. Passat aquest pont (vegeu imatge a continuació), ens hem de desviar del camí, tot anant cap a l’esquerra, i travessar una altra passera més modesta.
A partir d’aquí ens tocarà remuntar molts metres de desnivell pel Barranc de Malavesina. L’orientació pot ser un pèl confusa si hi pugem de nit, per tant, en cas de detectar que perdem la traça, cal tenir en compte que la pujada no és complicada i el camí és fressat fins a l’Estany de Malavesina. En un punt, poc després de començar a remuntar el barranc trobarem un torrent que ens vindrà per la dreta, cal creuar-lo per allà mateix (encara que no ho sembli) i perdre un parell de metres per recuperar el camí.
Poc abans de l’Estanyet de Malavesina haurem de creuar el torrent i quan arribem a l’estany també seguirem per l’esquerra. Si anem per la dreta, com vam fer nosaltres, és dóna una mica de volta. No hem pas d’arribar a la Bretxa de Peyta sinó que anirem a buscar directament el Besiberri Nord (trobarem alguna fita) fins que arribarem just als seus peus. A l’altra vessant podrem contemplar el magnífic Lac de Mar, entre d’altres, doncs ja se’ns ha fet de dia.
Per pujar el Besiberri Nord (3.010m) tenim diverses opcions. Nosaltres seguim unes fites que ens donaran accés per la dreta del cim. La pujada no és difícil però hi ha un pas bastant aeri de IIIº on cal parar molta atenció, si no es veu clar hi ha la possibilitat d’assegurar-lo. En poca estona ens situem al cim i obtenim una magnífica vista de tota la cresta.
Des del cim anem baixant tendint cap a la dreta (cara oest) i fent alguna desgrimpada amb compte superarem alguna agulla fins que arribarem al pas clau de la cresta, una agulla on necessàriament haurem de pujar. La dificultat no supera el III+º però és un pas aeri i amb la roca mediocre en algun punt, malgrat que nosaltres no ho vam fer, pot ser recomanable assegurar-lo, hi ha fissures de mida petita/mitjana.
Després d’un començament vertical arribem a un punt on podem escollir si volem anar cap a esquerra o dreta, sembla que la dificultat és la mateixa i decidim fer un flanqueig prou llarg cap a la dreta per resseguir l’agulla per sota. És un pas on cal anar molt enganxat a la paret i assegurar molt bé tant peus com mans.
Des d’aquest punt ja anirem a buscar el Besiberri del Mig, que de fet són diverses agulles, però primer haurem de superar un parell de ràpels (si anem a parar en un punt on hi ha una desgrimpada aèria fins a un ràpel equipat amb cintes, recomano desfer uns metres enrere i pujar cap a la dreta i anirem a parar als 2 ràpels. Amb una corda de 30 metres en tindrem suficient.
A partir d’aquí el nivell de dificultat de la cresta ja baixa amb passos de com a molt IIº i ja ens dóna moltes opcions d’exploració. Progressem prou ràpidament i assolim els 2 cims centrals de la cresta, el Pic Simó i el Pic Jolis.
En aquest punt tenim una escapatòria des del Pas de Trescazes però ens decidim a anar cap al Besiberri sud. Primer perdrem uns metres i després farem un flanqueig per la cara est per pujar per una evident canal un pèl descomposta des de la qual anirem a parar al cim del Besiberri Sud (3.024m). Tenim molt bones vistes de l’entorn.
Ens decidim a seguir la cresta fins al Comaloforno (3.029m), on s’arriba majoritàriament fent un flanqueig per la cara oest de la cresta, en algun punt pot ser fàcil perdre l’itinerari més senzill però les grimpades no haurien de superar el IIIº. Finalment arribem al cim, ho celebrem i mirem cap enrere, on podem veure tota la cresta realitzada des del Besiberri Nord.
Decidim posar punt final a la cresta en aquest cim i ara toca la part més dura del dia, la baixada, doncs primer haurem de retrocedir uns metres fins al coll que separa el Comaloforno del Besiberri Sud i baixar per una descomposta i perillosa canal, cal anar molt alerta a tirar blocs.
En aquest punt anirem a buscar l’Estany de Comaloforno (no confondre amb l’Estany Glaçat de Comaloforno que el trobem més a la dreta) per un caos de blocs que es fa bastant feixuc. Arribats a l’estany hem d’anar direcció Nord o lleugerament Nord-est per anar a buscar el camí que hem fet de pujada al matí, pel Barranc de Malavesina. En la següent imatge podem veure l’Estany de Comaloforno a l’esquerra de la imatge, si anéssim cap a la dreta (Estany Glaçat de Comaloforno) baixaríem pel Pas de l’Osso.
Finalment, desfem la part del camí ja realitzada de matinada pel Barranc de Malavesina i només haurem d’acabar de rodejar la presa de Cavallers per arribar al cotxe.
Ha estat una sortida magnífica en una de les crestes clàssiques del Pirineu, amb aproximació i retorn llargs, però un tram de cresta espectacular i divertit a parts iguals. Potser seria recomanable fer nit al voltant de l’Estanyet de Malavesina la nit abans de fer la cresta, però si s’està en forma es pot fer perfectament en una jornada.
