Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Rubió, Soriguera (Pallars Sobirà)
- Distància: 16 Km
- Desnivell positiu: 800 metres.
- Temps: 6:00 hores (segons condicions de la neu)
- Dificultat: Fàcil.
- Material: En època hivernal no necessitarem res més que unes raquetes o esquís de muntanya.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Després del pas del temporal Glòria, que va afectar greument el litoral i algunes zones de l’interior, ens decidim a gaudir del bon tou de neu que va escampar per les nostres muntanyes. Dit i fet, entre diverses opcions, escollim ascendir la Torreta de l’Orri des de les comes de Rubió. Indret d’especial interès i ja dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Així doncs, enfilem el Port del Cantó i estacionem el cotxe al pàrquing que queda ben a prop de l’accés al poble de Rubió, just al costat d’un restaurant. De fet, si no hi ha neu en aquesta cota, podem mirar de pujar cap al poble i agafar la pista d’accés a les Comes de Rubió fins a la tanca que trobarem.
A tall informatiu, Rubió és el poble habitat més alt de Catalunya, amb els seus 1.687 metres d’altitud.
Enfilarem un senderó que ens durà fins a la part més alta del poble i, a partir d’aquí, haurem de seguir un evident camí que còmodament, ens durà fins al mateix accés a les Comes de Rubió, tancat al trànsit en època hivernal.
Seguim avançant per l’evident i còmoda pista, que va guanyant alçada molt plàcidament, però no ens podem estar de parar-nos tot sovint a contemplar l’espectacular paisatge, amb el barranc de les Comes de Rubió en la part més baixa.
A mesura que anem entrant a les comes, el paisatge és més vistós i, de fet, propi d’altres latituds.
Després d’aproximadament cinc quilòmetres i uns plàcids 290 metres de desnivell positiu, ens situem al magnífic entorn del Refugi de les Comes de Rubió, amb una arquitectura que sempre he trobat molt interessant.
Com que tenim força hores de llum per davant i veiem que haurem d’obrir traça a partir d’aquest punt, decidim entrar al refugi a escalfar-nos una mica i agafar energies. A tall informatiu, en època hivernal aquest refugi està obert tots els caps de setmana.
Ja descansats i esmorzats, tornem a posar-nos en matèria i ara de debò, donat que haurem d’obrir traça. Ens anem endinsant a la vall i una vegada al pal indicador que indica el desviament cap a Canturri, decidim variar els plans inicials de fer una volta circular i pujarem pel que seria el nostre camí de baixada, en el bosc conegut com a Lo Feixà. En situacions de grans acumulacions de neu, serà el camí més directe per fer el cim amb seguretat.
Dit i fet, virem direcció oest i ens endinsem en aquest bosc, on ens tocarà orientar-nos i mirar d’encertar el pas més fàcil entre els arbres. La tasca d’obrir traça es va posar d’allò més interessant.
L’abundància de neu en aquesta cota s’apropa i passa del metre de neu nova, que ens fa gaudir com nens.
A mesura que el bosc es vagi tornant menys espès, anirem tendint cap a nord-oest per tal de sortir a la carena, on estarem protegits de possibles allaus. La boira ens rep ben espessa.
Seguirem remuntant la carena una mica a cegues, donat que entre boira i neu, tot és blanc al nostre voltant. Ben aviat, arribarem als límits de l’estació d’esquí de Port Ainé.
I ja només ens quedarà remuntar pel lateral d’una pista d’esquí fins al cim de la Torreta de l’Orri (2.438 metres), on ens costa fins i tot de veure els edificis i les antenes que espatllen el paisatge.
No ens entretenim gaire, ja que sense poder veure el paisatge i amb el fred de la boira, tenim ganes de baixar uns metres fins a tornar als magnífics boscos de Lo Feixà. Afortunadament ara tindrem la traça que hem obert tot pujant, per tal d’orientar-nos durant la baixada.
Gaudim molt del descens amb aquesta magnífica neu i panorama, que aprofitem per prendre fotos i fer broma. Les cares de felicitat ho diuen tot!
Seguim baixant per un bosc, a vegades força espès i que, gràcies a la neu, sembla un túnel en alguns punts.
Fins que arribem als plans que hi ha darrere el refugi de les Comes de Rubió.
Aprofitem per fer un mos a la terrassa del refugi i acabem de desfer els cinc quilòmetres que ens separen del cotxe i que ja coneixem de la pujada. Al fons de la imatge, podem endevinar el poble de Rubió, ben emblanquinat.
Com a resum, podem dir que aquesta és una sortida magnífica per fer després de bones nevades i, si no veiem clar de pujar fins a la Torreta de l’Orri, el sol fet de gaudir del paisatge que trobarem fins al Refugi de les Comes de Rubió ja ben s’ho val!
