Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Refugi de Corones (o de Pescadors), Benás (Ribagorça)
- Distància: 14km
- Desnivell positiu: 1.450 m.
- Temps: 8h.
- Dificultat: PD+. Pendents de fins a 50º. Atenció a algunes zones exposades a allaus i caiguda de pedres.
Fitxa:
Amb l’abundància de les nevades d’aquest any i les temperatures que s’han mantingut a ratlla fins ben entrat l’estiu, encara hi ha l’oportunitat de fer alguna sortida alpina al Pirineu en ple mes de juliol (La pujada va ser un dia 8 de juliol de 2018).
Així doncs, sortim dissabte a mig matí de Manresa amb la bona companyia de l’Aura, en Daniel i el Jaume. Arribem a l’hora de dinar a Benás i ben afamats correm a buscar un restaurant per fer un bon àpat.
En acabat ens dirigim cap al Plan de Senarta. A l’estiu no es pot pujar en cotxe fins al pont de corones per la regulació que se’n fa. Pujar a peu és un martiri i amb transport motoritzat tenim dues opcions, pujar en taxi o bé pujar amb la línia de bus que per un “mòdic” preu de 17€ et puja i baixa. Escollim aquesta darrera opció. Podeu trobar més informació en aquest enllaç.
Després de la pujada amb bus (que amb el que bellugava semblava més aviat una barca), arribem al Pont de Corones, just a 50 metres del refugi on farem nit. El Refugi de Corones és un antic refugi de pescadors i resulta un punt d’inici ideal per realitzar moltes ascensions per la zona. Disposa de 2 lliteres per a unes 12 persones (sense matalassos ni mantes), una bona taula, llar de foc i ràdio d’emergència. Trobem aigua a escassos 10 metres.
Passem una bona vesprada tot conversant amb un senyor holandès que està fent una part del GR11 i amb una parella de bascos que demà també faran el mateix recorregut que nosaltres.
Anem a dormir d’hora, doncs l’endemà ens volem llevar a les 4 però al cap d’una estona arriben uns amics de la parella Donostiarra que han pujat a peu i de nit. Dormirem ben poc aquesta nit.
L’endemà amb molta son esmorzem una mica i partim del refugi a 3/4rts de cinc. Abans que el grup basc. Amb els frontals al cap anem avançant per una pujada moderada dins de bosc per la vall de corones fins que sortim d’aquest i gràcies a les fites podem anar endevinant cap a on va el camí.
Se’ns fa clar just abans d’arribar a l’ibón inferior de corones i ja no necessitem la llum dels frontals. Seguim pujant i a l’alçada de l’ibón del medio (a 2.700m) ens calcem els grampons, doncs la neu ja és contínua i prou dura.
Seguim pujant fins als peus del corredor, la pluja que va fer al vespre i les temperatures han esborrat la traça pel que tocarà treballar-s’ho això 🙂
La neu és prou dura i dona força seguretat, superem una petita “rimaia” sense gaires problemes a l’inici de la canal amb uns 55º d’inclinació a causa de la falta de neu i ja enfilem fins a mitja canal on aquesta s’alleuja una mica (35º) es bifurca i hi ha diverses opcions de sortida. La normal, que farem nosaltres, surt per l’esquerra amb pendents d’uns 45º/50º. Per la dreta trobem el braç dret de l’Estasen amb una inclinació de 50º. Seria la nostra opció si volguéssim pujar primer a l’Agulla Escudier. Al centre veien un corredor estret, anomenat Petit Black i que es pot enfilar fins als 60º o 65º.
Enfilem doncs per la variant esquerra que ens deixa a un coll al costat de l’Agulla Daviu (veure foto presa des del coll a continuació). Girem a l’esquerra i amb una breu grimpada de IIº arribem al cim de l’Aneto, amb força tranquil·litat, doncs és d’hora i encara ha d’arribar la multitud que s’espera que pugi.
Ens felicitem per l’ascensió, fem les fotos de rigor perquè a casa se’ns creguin i un mos, doncs el temps de moment és benigne tot i que comencen a parèixer els primers núvols prims.
Davallem pel Pas de Mahoma sense gaires dificultats ni esperes i anem a buscar la glacera per, al cap de ben poc, girar a l’esquerra a buscar el Coll de Corones, pel qual baixarem. És una baixada un pel descomposta i cal vigilar a no tirar cap bloc de pedra daltabaix. Enllacem amb la glacera de corones i baixem pel mateix camí de pujada però contemplant les vistes que de nit ens hem perdut.
Arribem als vols de les 13h al refugi de pescadors, després de prendre’ns la baixada molt tranquil·lament, doncs la calor comença a apretar i a més a més no som a temps d’agafar el bus que baixa a les 12h i fins les 16h no n’arriba cap més.
Tenim temps doncs per menjar tranquil·lament, fer una remullada al riu de Vallibierna (amb l’aigua gelada), fer una migdiada i endreçar tot el que havíem deixat al refugi.
Ha estat una sortida magnífica, en un dels indrets més espectaculars del Pirineu i acabem molt satisfets tots plegats. Quan arriba el grup de bascos ens agraeixen que hàgim obert traça i també ens comenten que ha estat una sortida digne d’emmarcar.
Finalment, a les 16h ben puntual, baixem amb el bus, pleguem els trastos i abans de començar el llarg trajecte amb cotxe parem a Benasque a fer un mos i un refrigeri ben merescut.
