Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Castellar de n’Hug (Berguedà)
- Distància: 9 Km
- Desnivell positiu: 700m.
- Temps: 4 hores
- Dificultat: Fàcil.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Estem a dia 5 de gener, per tant avui passen els reis mags, però aprofitem per fer una sortida fàcil i curta per tal d’estirar les cames i airejar-nos una mica. L’hivern sembla que encara no vol arribar i com que hi ha poca neu decidim fer directament una activitat sense anar a buscar el blanc element.
Així doncs, ens arribem fins a Castellar de n’Hug per fer una interessant circular, on començarem a caminar tot pujant pel C/ Barcelona, fins a la Plaça Major. A l’alçada de la Fonda Fanxicó haurem de girar a la dreta per anar a buscar el Barri de La Ribera, que creuarem i ja obtindrem bones vistes del centre de la vila.
Tot seguit pujarem pel Camí Gros de l’Erola fins al Barri de l’Erola i seguirem per pista asfaltada, tot passant pel costat d’un centre hípic i en pocs minuts arribarem al Coll de l’Erola, on ja veurem l’entrada a la Cova de la Tuta i el Tossal d’Orriols al fons.
Farem uns pocs metres en lleuger descens i arribarem a la Font dels Torrents, uns metres abans trobarem un cartell on ja ens indica el camí per arribar a la cova.
Ara seguirem per un corriol entre arbustos i en pocs minuts arribarem a un balcó just davant la cova, l’entrada de la qual és de dimensions considerables.
L’exploració d’aquesta cavitat és molt senzilla. De fet antigament s’havia utilitzat com a tancat per a algun ramat d’animals, d’aquí que vegem algunes parets d’obra i restes d’activitats a l’interior.
Una vegada a l’interior, la cova és molt plana en el seu inici i de dimensions considerables. Fins i tot té una petita teulada d’obra. Imaginem que devia servir per cobrir el ramat d’alguna filtració d’aigua.
Passat aquest tram, la cova descendeix uns metres i veiem alguna formació poc destacable. També veiem algun rat-penat i alguna voliana. Tornem pel mateix camí que hem entrat.
Una vegada fora de la cova, no cal desfer el camí fins a la Font dels Torrents sinó que seguint unes marques blaves cap a l’esquerra de la cova (quan sortim de la cova seran cap a la nostra dreta) tornarem a enllaçar amb la pista.
Cal dir que no hem de tornar a agafar la pista, sinó que seguirem el corriol amb marques blaves que segueix per l’esquerra d’aquesta i que al cap de poc es desvien cap a l’esquerra per passar sota una gran paret.
Seguirem pujant fins al Roc del Batlle, on gaudim de magnífiques vistes. Uns minuts després passarem per la Font del Boix.
A partir d’aquí el vent ens farà bastant la guitza i decidim escurçar una mica la ruta, ja que la nostra idea original era arribar fins al Coll de la Creueta, però finalment pujarem directament pel flanc est cap al Tossal d’Orriols (1.913m.), on arribarem després d’uns minuts de pujada moderada i amb vent que ens feia trontollar.
Després de menjar uns ganyips al cim, arrecerats del vent, baixem per la cara sud de la muntanya, pel dret, per enllaçar amb una pista que veiem perfectament des del cim.
Arribats a aquesta pista, anirem baixant molt còmodament fins a l’accés de les Fonts del Llobregat, abans però passarem per Cal Pau Solana i el seu Om monumental.
Arribats a les Fonts del Llobregat, no ens podem estar de contemplar els bonics salts d’aigua i la vegetació ufanosa. La millor època per visitar-les és a la primavera.
I ja només ens quedarà remuntar un camí prou costerut fins a l’entrada de Castellar de n’Hug, on aprofitarem per donar un vol pel poble i dinar arrecerats del vent i amb el sol de cara, que ens donarà escalfor, a la façana de l’església de Santa Maria.
Ha estat una sortida ben interessant, tranquil·la i on gaudir d’una matinal entre amics amb els vells paratges que envolten aquesta coneguda població alt-berguedana.
