Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Ctra Mirador de Gresolet, Saldes (Berguedà)
- Distància: 8,2 Km
- Desnivell positiu: 1.270 m.
- Temps: 6:00 hores
- Dificultat: PD
- Material: Corda de 60m. (o 2×30.) per fer els ràpels. Preveure material per reforçar alguna reunió si s’escau i protegir algún pas.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Ben entrats al mes de maig, la neu va fonent i al Pedraforca gairebé no en queda. És el moment ideal per fer aquesta activitat, amb un dia de sol i temperatures a ratlla.
Aparcarem en una zona còmoda uns 500 metres després de la primera corba de dretes de la carretera que ens mena al mirador de Gresolet. En cas de dur un cotxe alt o 4×4, podrem pujar per la pista que neix a l’esquerra de l’estacionament i aparcar un bon tros amunt, passat un dipòsit d’aigua i una corba de dretes. Uns metres més amunt trobarem un gran pla on estacionar el vehicle, just davant del camí que caldrà seguir i que s’endinsa cap al Torrent de Cal Ninot.
Després d’avançar i entrar en una tartera ja podrem veure la paret on es troben les Coves dels Talibans i just darrere, la gran paret sud del Pollegó inferior. A la seva esquerra, la Gran Diagonal.
Tenim diverses opcions per arribar a les coves, nosaltres hem tirat pel dret fent una grimpada entretinguda, però potser és més còmode seguir pujant pel torrent de Cal Ninot i aleshores flanquejar per la base la paret fins a trobar l’accés a la primera cova.
Trobarem una corda que ens pot servir d’ajuda per començar a pujar fins als peus de la cova, on trobarem un flanqueig prou exposat i on caldrà parar atenció. La roca està bastant desgastada. La instal·lació la trobem en prou bon estat.
Una vegada fora de la cova, farem un flanqueig una mica aeri (antigament hi havia una corda) però que es passa caminant sense problemes.
Una breu desgrimpada ens deixarà als peus de la segona cova, aquesta sense equipament i més assequible.
Vista des de dalt:
En aquest punt anirem remuntant pel pas més fàcil fins a les feixes que queden sota la gran paret sud del Pollegó Inferior. Seguirem en direcció oest, flanquejant la paret fins que ja veurem la Gran Diagonal davant nostre.
A primer cop d’ull pot impressionar però realment és una grimpada sense massa dificultat, només caldrà parar una mica d’atenció.
Anirem remuntant fins a sota un gran sostre on, tot seguit, trobarem una cadena que ens ajudarà a superar el pas més dret i polit de la diagonal.
Superada la Gran Diagonal, seguirem flanquejant el cim, ara en direcció Nord-oest, fins a trobar un pas una mica aeri que ens desembocarà a una gran tartera.
Remuntarem per la tartera i haurem d’estar atents a una evident rampa que puja a mà dreta. A la part inicial veurem una fita i un tros més amunt un arbret solitari.
I anirem a parar a una breu grimpada, que no supera el IIIº. La roca en aquest punt està un pèl polida, pel que caldrà parar atenció.
Superat aquest pas ja enfilarem els últims metres fins que arribarem al cim. Just a davant podrem observar el Pollegó Superior i la gran mole que és el cim del Calderer.
Després d’un breu descans, seguim la carena cimera en direcció oest fins que trobarem el primer de 3 ràpels que ens deixaran a la tartera de Saldes. Necessitarem una corda de 60m. o dues de 30m.
El primer ràpel, baixa per una rampa on de seguida veurem la segona reunió, prou còmoda. No hi caben més de 3/4 persones.
El segon ràpel és molt més vertical i estètic i ens dipositarà a la bretxa que separa el Pollegó Inferior del Fals Pollegó.
Des de la bretxa, haurem de treure el cap el vessant de la tartera per veure la tercera instal·lació, on podem arribar desgrimpant amb compte o aprofitant la instal·lació del segon ràpel si les cordes arriben (desconec si hi hauria gaire fricció de cordes).
Haurem d’acabar de desgrimpar uns metres per arribar a la tartera i a partir d’aquí seguirem el camí habilitat al lateral dret, molt còmode. Cal que preservem la tartera i que es pugui recuperar del desgast.
A la base de la tartera, en comptes d’anar direcció Refugi Estasen, seguirem recte avall. Per entendre’ns, seguirem la continuació de la tartera.
Fins que arribem al PR-C 127 que agafarem direcció Gósol.
Seguirem fins a l’estacionament on haurem deixat el cotxe si hem decidit pujar per la pista sense asfaltar o, com nosaltres, haurem de baixar fins al peu de la carretera del mirador de Gresolet.
Aquesta és una ruta per emmarcar, donat que és aventurera i recorre zones molt poc transitades d’aquesta massificada muntanya. Personalment penso que és molt més agraïda que els camins de pujada habituals al Pollegó Inferior o el Superior. En definitiva, 100% recomanable, com l’ascensió per la Cresta dels Cabirols, un pèl més tècnica però d’una estètica i bellesa molt interessants.
