Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Camí de St. Miquel d’Hortmoier, Oix (Garrotxa)
- Distància: 10 Km
- Desnivell positiu: 800 m.
- Temps: 7:00 hores
- Dificultat: BD / IVº
- Material: Corda de 60m., bagues, encastadors i friends, reunions. Peus de gat opcionals.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Estem a començaments de juny i sembla que les previsions auguren un dia assolellat i on podrem arribar, i fins i tot superar, els 30ºC, pel que ben d’hora ben d’hora ens dirigim direcció Oix, per tot seguit desviar-nos cap a la casa de turisme rural de Can Pei i seguir la pista sense asfaltar (en un pitjor estat a mesura que anem avançant). En cas d’anar en 4×4, no tindreu problemes per arribar fins a La Plantada, un bon pla on hi ha un pas canadenc.
Nosaltres no anem en 4×4 i aparquem en un bon lloc, just abans que la pista es comenci a espatllar encara més (punt on comença el track). Fins aquí amb un SUV tracció 4×2 i amb compte, hem arribat sense problema més enllà de les esperades sotragades.
Seguirem la pista fins passat el Pas dels Liberals, on ja de baixada arribarem a la Plantada. Aquí trobarem un pal indicador on haurem de seguir el GR-11 direcció Sadernes. Al cap de pocs metres trobarem una palanca per creuar la Riera de Beget.
Seguirem pel GR fins a trobar un altre pal indicador on seguirem direcció Grau d’Escales. Arribarem a un pas fet de pedra per superar un esperó rocós, just on comença la Cresta del Ferran. Haurem d’estar atents a veure una fletxa vermella que ens indica la desviació cap a la cresta. Tot pujant, cal estar alerta i tendir a l’esquerra. En cas contrari, anirem a parar a la primera de les dues escapatòries que té la cresta.
Al cap d’uns minuts i algun flanqueig aeri, arribem als peus de la primera paret.
Aquesta paret té passos de III+/IV sense massa dificultat i bones preses. Si convé, podrem posar ancoratges flotants a plaer. Després d’aquest mur ja veurem l’accés a la cova.
A la part superior de la cova haurem de seguir cap a l’esquerra, on veurem un arbret. Després, uns passos de IIIº bastant aeris, ens deixaran ja a la cresta pròpiament dita. L’ambient i les vistes són esplèndides.
Seguirem amb passos de II/III en roca molt bona, el calcari és molt adherent. Si convé, podrem posar ancoratges flotants a plaer. Aviat trobarem una instal·lació per tal d’abandonar en cas que ho creguem necessari. Mirant a l’esquena, veurem La Cresta del Gall i el Puig de Bestracà (1.056m.).
Seguirem per l’aresta amb algun pas aïllat de III+º, fent també alguna desgrimpada interessant.
Després d’una estona, ja intuirem un tall a la cresta on trobarem la instal·lació per fer el ràpel (doble parabolt amb cadena i anelles).
Aterrarem a una petita bretxa on trobem una instal·lació, que és la segona escapatòria de la cresta i també pot servir de reunió per assegurar el pas més difícil de tota la cresta. Malgrat que no ens hem assegurat, en aquest pas trobem una cinta en un arbre, un parabolt i un pitó just entrant al vessant sud de la paret. També podrem ubicar friends i tascons en algunes fissures.
Per orientar-vos una mica, el pas clau és on trobem el parabolt i cal agafar-nos a un bloc que hi ha just a l’esquerra d’aquest (vegeu imatge a continuació).
Superat aquest pas arribarem a una alzina i haurem de remuntar una bretxa amb pas de III+º, en tot moment molt aeri.
Anirem superant la part més aèria i alhora interessant, ara ja amb menys dificultat.
Fins que a la llunyania ja veurem el cim del Ferran.
Ens queda la meitat del recorregut de la cresta per davant, però a partir d’aquí les dificultats són menys sostingudes i es progressa molt més ràpidament.
Superem algun últim pas divertit.
I ben aviat arribarem al cim d’El Ferran (985m.).
Baixarem pel camí normal, ben indicat, fins que arribarem al preciós entorn del nucli de Talaixà, on veurem Can Torner en primera instància (actualment un refugi gestionat pel CE Olot) i just darrere, l’església romànica de Sant Martí de Talaixà.
Ens aturem a dinar sota un banc ben protegit del sol per grans roures. Tot seguit, ens arribem fins a l’església. Abans d’arribar a aquesta, a mà dreta, trobem un banc tot solitari i que gaudeix d’unes extraordinàries vistes del Puig Bassegoda (1.373m.) i dels Cingles de Guitarriu. Alta garrotxa en estat pur!
La baixada no té pèrdua possible, haurem de seguir el GR-11 direcció Oix i anirem passant per un bon corriol i puntualment creuant una pista, fins que arribarem al trencall per on ja hem passat al matí i que en pocs metres ens deixarà a la palanca per creuar la Riera de Beget, on farem una breu refrescada abans de tornar al cotxe.
Però abans donarem una última ullada a la cresta, tot endevinant els trams per on hem passat just a l’inici.
Aquesta és una activitat per emmarcar. Llarga, entretinguda, divertida i en un entorn tranquil i de gran bellesa. Sens dubte, activitat per repetir i seguir gaudint.
