Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Joanetes (Garrotxa)
- Distància: 7,6 Km
- Desnivell positiu: 1.000 m.
- Temps: 6:30 hores
- Dificultat: MD-/V+/A0e
- Material: 12 cintes exprés, reunions. Opcionalment un joc de tascons o friends de mida mitjana, tot i que la via està totalment equipada.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
La idea inicial d’aquests dies de setmana santa era anar al Pirineu a fer molta activitat “hivernal”, però ni la neu ni les previsions meteorològiques ens eren favorables pel que finalment aquest dimarts dia 16 d’abril ens decidim a anar al sector del Puigsacalm. Concretament pujarem un cim que hi ha a breus metres d’aquest, el Puig dels Llops, de 1.486 metres i que gaudeix d’un marcat esperó en les parets del seu vessant sud i que és escalable.
A continuació podem veure un croquis realitzat pels companys de El col·leccionista de vies.
Ja coneixem la zona d’anteriors sortides i fa temps que tenia aquesta via a l’agenda pel que avui és el dia, malgrat que quan arribem a Joanetes ja veiem que ha plogut i no veiem la Serralada Transversal a causa de la boira. Tot i això, carreguem els estris i prenem el camí que du a l’ermita de Santa Magdalena.
El camí està molt ben senyalitzat amb línies grogues i pals indicadors. Fa uns anys era més perdedor. Aixequem la vista i amb prou feines podem intuir la figura de la Serralada Transversal.
El camí puja decidit en tot moment, però no és feixuc, donat que l’entorn és molt bonic.
Seguirem pujant i anirem trobant constants grimpades que van posant al·licient al camí.
Fins que arribarem a una bifurcació anomenada El Barret (nom pintat a una gran roca camuflada entre la malesa) i on prendrem el corriol de l’esquerra, que ens menarà a la canal dels Ganxos Vells, tot fent un llarg flanqueig pel peu de la magnífica cinglera del Puig Cornelis.
Un cop resseguida la base d’aquesta cinglera, ens endinsarem a una evident canal i en poca estona començarem a trobar els primers Ganxos. Els passos no són complicats però cal anar amb precaució.
Després del tram equipat ens ficarem de ple a la canal i pujarem fort fins a la finalització d’aquesta, on seguirem cap a l’esquerra i en pocs metres trobarem un pal indicador. Nosaltres seguirem pel Pas dels Burros, i és que, ens agrada complicar-nos 🙂
Seguirem aquest camí molt poca estona, donat que després d’un pas estret i equipat amb una cadena a tall de passamà, trobarem una corba de dretes i aquí, si aixequem la vista, ja veurem que estem flanquejant l’esperó dels llops. Haurem de tirar amunt decidits, pel millor pas.
Seguirem grimpant passos fàcils fins que ja trobarem un bon mur a davant amb les primeres expansions a la vista.
Ens equipem i cap amunt. La via té 7 llargs i nosaltres anirem amb una corda de 70m. en doble, menys del cinquè llarg en endavant, on ho farem en corda simple donat que aquest llarg ja és de 35 metres i els següents avançarem en ensamble fins al cim, ja que el sisè i setè llargs són pur tràmit.
El 1r. llarg (20m. / IV) és de tràmit i no passa de IV. Ben aviat trobarem la reunió sota un bonic sostre.
El segon llarg (15m. / V+ / A0) ja s’anima de bon principi i haurem de superar el sostre per la dreta primer i fent una travessa horitzontal cap a l’esquerra després. Pot semblar difícil però hi ha preses acceptables per mans i caldrà confiar en els peus (les xapes ens quedaran un pèl baixes i incòmodes per posar les cintes exprés). En cas contrar-hi, superarem el pas en A0e. Pujarem uns metres més sense problema i ja trobarem una còmoda reunió.
El tercer llarg (30m. / V / A0) comença amb unes rampes que ens porten a un bonic esperó on caldrà tibar en alguns moments, donat que fa un breu extraplom. Superat aquest pas, podrem progressar per terreny més fàcil, però aeri, fins a la reunió.
El quart llarg (30m. / V / A0) comença per terreny una mica herbós i pedra trencada per després entrar en un bonic diedre on no trobarem gaires preses, però se supera sense massa problema. Tot seguit trobarem la reunió.
El cinquè llarg (35m. / V / A0) també comença per terreny trencat fins que avancem uns metres i haurem de pujar primer per unes panxes i després per un bonic esperó aeri i tombat que ja ens deixarà a la reunió.
A partir d’aquí s’acaben les complicacions i el sisè i setè llarg es poden fer a l’ensamble sense problema donat que trobarem alguna expansió per passar una cinta si ho trobem necessari, fins que arribarem al cim.
Des del cim baixarem pel camí normal, tot rodejant la cara nord de la muntanya. El camí és bonic, ja que passa enmig d’una gran fageda que manté humitat i frescor bona part de l’any.
Al cap d’una estona, tornarem a passar la bifurcació de camins que unes hores abans hem seguit direcció Pas dels Burros.
En aquest punt, com a alternativa, podríem anar cap a Santa Magdalena i baixar pels Ganxos Nous, però per anar ràpidament, baixarem per on hem pujat, la Canal dels ganxos Vells i el camí del Barret que ens durà de nou al cotxe.
Aquesta sortida la podem considerar completa donat que a banda d’una interessant aproximació i retorn, tenim l’oportunitat de pujar el Puig dels Llops pel seu estètic esperó sud. A més a més, aquesta zona té molts camins i racons per recórrer i descobrir.
