La Serra del Cadí, es troba a les comarques de l’Alt Urgell, Baixa Cerdanya i Berguedà. Forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró i hi podem trobar el cim més alt de la província de Barcelona, el Pic de Costa Cabirolera, de 2.604m. d’altitud, tot i que el més alt de la Serra del Cadí és el Vulturó, de 2.649m.
A la cara nord d’aquesta serra hi trobem espectaculars parets on practicar l’escalada clàssica i infinitat de canals, que fan les delícies dels alpinistes o escaladors i també dels senderistes, donat que hi ha camins ben indicats i racons de gran bellesa, com Prat de Cadí, entre molts d’altres.
Llegeix més
Dades de la sortida: Hem tingut un hivern molt pobre en precipitacions i amb unes temperatures molt primaverals. Només les cares nord més ben protegides conserven la neu en unes condicions acceptables i ja hi comença a ser escassa, malgrat que en aquestes dates de març és quan més n’hi hauria d’haver. Donades aquestes circumstàncies, decidim anar a la cara nord del Cadí i amb les temperatures que es preveuen elevades, toca matinar i ens plantem al pàrquing de Coll de Pallers a punta de sol. Com és habitual en aquesta zona, no serem els únics a anar a buscar les canals d’aquest sector, però tampoc hi ha molta gent i de fet no trobarem a ningú durant la pujada per les Canals Amagada i Sàbat. Tot seguint el camí ben indicat, en menys d’una hora ens plantem al bonic Prat de Cadí, on ja podem contemplar l’espectacular cara nord del massís. A partir d’aquí ens tornarem a endinsar breument dins del bosc en direcció a l’evident Canal Ordiguer, que apareix a la dreta de la foto. Tot just a l’entrada de la Canal de l’Ordiguer, ens equipem i de seguida ens desviarem cap a una canal una mica difuminada que s’enfila a la dreta. La Canal Ordiguer ens quedarà ja uns metres per sota. A la següent imatge veurem un grup d’alpinistes superant el primer ressalt d’aquesta canal. La canal per on estem pujant es coneix com a Canal Amagada, el motiu és obvi, no es detecta la seva existència fins que hi som ben entrats. A mesura que anem progressant el pendent anirà augmentant fins als 45º o 50º, però trobem bona neu on es claven bé els grampons. Al cap de poc ens anirem endinsant dins d’aquesta canal fins que farem un marcat gir a la dreta i trobarem un breu pas de mixt (amb força neu segurament el podríem evitar). Més amunt també hi podrem trobar altres passos en roca o mixt, que se superen sense gaire dificultat. Arribarem a un punt on unes parets ens barren el pas i haurem de fer un flanqueig, fàcil però exposat, cap a la nostra dreta. Si aixequem la vista, veurem un gendarme realment inclinat i fent equilibris (vegeu imatge a continuació). Una vegada superat el flanqueig, girarem a l’esquerra i en pocs metres ja arribarem al forat on trobarem la instal·lació per rapelar. La instal·lació està en bones condicions, però això pot variar i és recomanable dur material per reforçar-la. Farem un ràpel cap a l’altre vessant que ens dipositarà a una lleixa on ja veurem un altre flanqueig aeri que ens durà a la Canal Sàbat. L’ambient que hi ha en aquesta zona és fantàstic. Una vegada recollida la corda, passem el flanqueig (es pot assegurar si ho veiem convenient) i ja comencem a pujar per l’evident Canal Sàbat, amb inclinacions d’uns 45º. Al cap d’una estona d’anar progressant, arribarem a un coll on pot semblar que ja s’acaba la cosa. Però si aixequem la vista, veurem que encara ens queda un últim tram ben estètic. Consisteix en un altre flanqueig poc difícil i un xic aeri que ens menarà a la rampa final de sortida, que pot fer uns 55º o 60º segons les condicions que hi trobem. I finalment ja sortirem de la Canal Sàbat per gaudir d’unes espectaculars vistes de les parets de la cara nord del Cadí. Per baixar tenim diverses opcions. Segons les condicions pot ser bona opció baixar per la Canal Ordiguer, com hem fet nosaltres, o bé per la Canal de Cristall, a priori més assequible, però que sol tenir una entrada delicada (possibilitat de muntar un ràpel amb un pal indicador) i la part baixa, si hi ha escassetat de neu, és un pèl feixuga. Comencem a baixar per la Canal de l’Ordiguer, poc concorreguda avui, fins que trobem un grup que està fent formació i mirem de passar a poc a poc sense tirar gaire neu ni molestar-los. Abans de pujar per la Canal Amagada pot ser interessant observar com estan els ressalts de la Canal de l’Ordiguer per si hi volem baixar. En el nostre cas eren desgrimpables sense problemes. Una vegada a la part baixa de la canal, ja només ens quedarà desfer el camí realitzat de pujada, passant per Prat de Cadí i l’evident corriol que ens menarà a Coll de Pallers. Per acabar, fem una parada a La Rectoria, d’Estana, per comentar la jugada tot refrescant-nos a la seva terrassa, doncs la temperatura, malgrat ser encara a l’hivern, és de primavera avançada i agraïm la frescor de l’ombra. Aquesta activitat és una clàssica de la cara nord del Cadí i és una imprescindible que et fa gaudir tant de l’activitat com del majestuós paisatge que t’envolta. Sens dubte, activitat per repetir-la i seguir-la gaudint.
Crònica:
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum