Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: T-704, Km. 19, L’albiol (Baix Camp)
- Distància: 2 Km
- Desnivell positiu: 90 metres
- Temps: 2:30h
- Dificultat: K3+
- Material: Casc, arnés, vaga dissipadora, corda de 40 metres i material per rapelar.
Crònica:
Estem al segon diumenge de març i es preveu un dia assolellat, però ventós i amb risc d’allaus al Pirineu, pel que finalment decidim anar cap a les muntanyes de Prades a descobrir aquesta via ferrada, que feia temps que volíem visitar.
Estacionarem el cotxe a qualsevol dels dos costats de la carretera, sent el que ens quedarà a la dreta (pujant) el més gran. Arribem cap a mig matí i ens trobem força gent.
Preparem els estris i, sense entretenir-nos massa, ja ens posem l’arnés, casc, vaga dissipadors i el que creguem necessari (eines per rapelar, vaga de descans,…) i emprenem la curta aproximació.
El camí d’accés, el trobarem al pàrquing que queda a l’oest de la carretera (el de l’esquerra pujant) en la seva part nord. Un corriol primer i un torrent després, seran el camí a seguir, sense pèrdua, tot seguint unes marques grogues. No ens hem de desviar en cap moment, ni tant sols on trobem el grau dels Patacons, on haurem de seguir recte, pel camí dels cingles.
Fins que, en pocs minuts, el sender ens deixarà pràcticament a peu de paret.
Trobem un parell de grups amb guies. El primer ja està pujant, però el segon, molt amablement, ens deixa passar al seu davant. En la següent imatge, podeu veure l’inici de la via ferrada, on trobarem un pany de paret ben vertical que ens dipositarà en una feixa de la qual parlarem tot seguit.
Superat el primer pany de paret, on no hi ha massa problema per progresar, arribarem a una feixa aèria, però a més a més és molt baixa i sense cable de vida, pel que haurem de passar a quatre grapes o, si som gaire alts, gairebé reptant en alguns punts.
Després, el flanqueig seguirà, però ja podrem caminar normalment fins a un arbre, on comença el segon tram d’aquesta via ferrada. En aquest tram, ens haurem d’ajudar de la roca en alguns punts, fet que no afegeix dificultat a la via, ja que les preses són molt generoses.
Primerament superarem un mur vertical, especialment en la seva part final.
I acabarem en una altra feixa, que tot flanquejant cap a l’esquerra, ens durà a un altre pas vertical i estètic, que no té grapes i per tant haurem de buscar les preses, que aquí ja no són tant abundants.
Tot seguit, un petit diedre ens deixarà en una altra gran feixa on avancem al grup que portàvem davant. Fins aquí les dificultats no passen de K3. En aquest punt hi ha una escapatòria a mà dreta.
Seguirem cap a la nostra esquerra per una feixa que es va estrenyen i ven aviat arribarem a la continuació de la via ferrada. Un breu pas vertical ens durà a una altra feixa. Si, avui la cosa va bastant d’anar passant d’una feixa a l’altra.
Per tant, ja accedim a la feixa i a la part final, ja podem veure el pas estrella de la via, un flanqueig desplomat i molt aeri.
Aquest desplom, el trobem equipat amb una cadena i si esteu acostumats, no fa pas impressió i es supera sense fer gaire força de braços.
Passat el desplom, seguirem el flanqueig, ara ja caminant i comença la part dels ponts, que en total seran 4. Per accedir al primer, de 22 metres, haurem de descendir una mica. A la següent imatge, podeu veure el pont, el descens a realitzar per arribar-hi i la part final del flanqueig desplomat.
Passat el pont, arribem a una altra feixa que a mesura que avancem va desapareixent, fins a trobar una escala metàl·lica que enllaça amb la paret vertical que tenim just a sobre.
Superem aquest pany de paret sense problema i davant nostre ja veurem el que resta de via ferrada, començant pel pont més llarg, de 28 metres, on accedirem tot pujant un breu pany de paret.
En la següent imatge, podem veure el segon i tercer ponts. Cal dir que tots ells estan molt ben tensats i construïts amb materials de primera qualitat.
Per arribar al tercer pont, haurem de baixar uns metres, sense dificultat. En la següent imatge podrem veure el tercer pont, de 22 metres de longitud, un servidor fent el mico i l’esvelta agulla de la qual parlarem tot seguit.
Superat el pont, arribem a una agulla molt estreta i d’uns vint metres d’alçada on tenim la possibilitat de pujar-hi per, tot seguit, realitzar un ràpel de 20 metres que baixa per la mateixa línia de pujada. Decidim no pujar-hi perquè hi ha força gent i no ens vindrà de fer aquest ràpel la veritat.
Donades aquestes circumstàncies, descendim uns metres fins a trobar el quart i últim pont de la jornada, de 16 metres, el més curt dels quatre i el menys aeri.
Seguirem per un flanqueig que ens porta a un petit pont, fet de troncs de fusta. En cas de no dur corda, o fer-nos mandra treure-la, podem agafar l’escapatòria que hi ha en la cova que trobem just en creuar el pont. A dalt de tot, haurem de seguir a la dreta.
En la següent imatge, podem veure el pont i la cova per on hi ha l’escapatòria. Nosaltres, creuarem el pont i seguirem flanquejant fins a trobar un pas que haurem de fer de baixada (visible a la imatge també).
Baixat aquest últim tram de grapes, seguirem flanquejant cap a la nostra esquerra (mirant la paret), fins que arribarem a una curiosa instal·lació de ràpel suspesa enmig d’una escletxa. Vegeu imatge a continuació.
Com podeu veure, l’anella per rapelar, està suspesa a l’aire i enganxada a una cadena per una banda i un cable de vida per l’altra. Instal·lació molt curiosa.
Aquest ràpel fa uns 10 metres de longitud i malgrat que pugui semblar al contrari, no és gens espectacular.
Arribats a baix, seguirem per un evident sender en direcció contrària a la que hem seguit fins ara. Ben aviat arribarem a la Cova dels Patacons, que haurem de superar per l’interior.
Aquí farem una mica d’història sobre aquest indret i el motiu pel qual se’l coneix com a Patacons.
Passada aquesta cova, desembocarem en un torrent que haurem de baixar. Trobarem equipament divers, des d’unes cordes nuades a tall de passamà, fins a alguna grapa amb cable de vida.
Superat aquest tram, ja només ens quedarà desfer el camí en evident direcció est. Tornarem a passar per l’inici de la ferrada i en pocs minuts arribarem al pàrquing.
Com a conclusió, aquesta és una via ferrada amb prou al·licients i ben recomanable. Podem destacar els seus 4 ponts, estètics i ben tensats, però també alguns passos aeris i sobretot, les seves vistes cap al Camp de Tarragona i el Mar Mediterrani. Fàcilment podrem veure vaixells just davant de la costa tarragonina.
