Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: La Sarra, Sallent de Gállego (Alt Gállego)
- Distància: 18,85 Km
- Desnivell positiu: 1.800 m.
- Temps: 11:00 hores (2h fins al Refugi de Respomuso + 9h el dia de cim)
- Dificultat: PD+. Els passos més delicats a la bretxa Latour.
- Material: Casc, talabard, una corda (50m.) i material per si cal assegurar i rapelar algun pas.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Setembre és un bon mes per fer activitat de muntanya i tot aprofitant uns dies de festa entre setmana, pugem cap aquest sector del Pirineu per fer dos cims amb molt nom, que no hem pujat en cap ocasió encara. Es tracta del Balaitous i del Midi d’Ossau.
Per tant, ens situem a l’embassament de La Sarra, on s’arriba per una pista asfaltada que comença al bonic poble de Sallent de Gállego. Creuem la presa i passada la central hidroelèctrica anirem tirant fins al final del pàrquing, on deixarem el cotxe.
El primer dia fem l’aproximació fins al refugi de Respomuso, on farem nit. Per començar, al final del pàrquing hem de travessar el riu Aguas Limpias, que fa honor al seu nom, per un còmode pont.
A partir d’aquí, la pujada fins al refugi no té gaire història. Seguirem per sender còmode fins a l’embassament de Respomuso, tot seguint el GR-11. Qui es perdi aquí, millor que no pugi l’endemà al Balaitous 😅
El camí en tot moment és molt bonic, trobarem bastants torrents i salts d’aigua. També passarem per una frondosa fageda.
Arribats a l’embassament, ja veurem el refugi, on arribarem en uns 10 minuts.
La millor forma d’accedir-hi és seguir el GR-11, tot remuntant una breu, però forta, pendent, que ens farà guanyar alçada per tal de superar un barranc per la zona més còmode. I ja hi serem!
El refugi de Respomuso, és un interessant camp base de cara a realitzar moltes activitats al seu voltant. La vista no dóna l’abast de tants cims i rutes possibles.
A més a més, les seves instal·lacions són molt correctes i còmodes. Els àpats i l’atenció dels guardes també són bones.
L’endemà ens llevem encara de fosc per esmorzar i ja veiem que les previsions es van complint, amb boira i vent, però de moment no ho veiem com un problema i anirem remuntant el barranc de Respomuso, just per darrere del refugi, en clara direcció nord. Trobarem algunes fites.
Anem guanyant alçada per terreny pedregós, però còmode. També trobem algunes zones herboses. Malauradament no tenim vistes cap a l’espectacular Cresta del Diablo.
Anirem guanyant alçada progressivament i ja veurem bastants metres per sota nostre l’Ibón de Selousére.
Finalment arribarem a una tartera de blocs petits/mitjans, on veurem un gran esperó rocós que hem de flanquejar per sota. Trobarem una primera canal/corredor que no hem de prendre, a no ser que vulguem pujar a l’agulla Cadier. Darrere l’espero, ja veurem el corredor conegut com a Bretxa Latour i on arribarem tot remuntant una tartera força descomposta, donat que ja no queda gens de neu. Cap a l’esquerra avançarem millor, entre unes llastres de pedra.
Ben aviat veurem una corda fixa que no farem servir i el famós bloc encastat, que superem sense massa problema. De fet, aquest és el pas més complicat, però buscant una mica es troben bones preses de mans i peus.
Superat aquest pas i algun ressalt poc rellevant, arribarem a la zona de “clavijas”, que es va superant sense problema.
Si volguéssim baixar per aquest mateix punt, és important donar una ullada a localitzar les reunions, totes en molt bon estat. Sigui com sigui, haurem d’anar mig grimpant fins que arribem a un petit cimall on ja veurem la monòtona pujada final fins al Balaitous.
Anirem remuntant tot flanquejant per sota la carena. De fet, trobarem moltes fites, potser masses i tot, ja que confonen. Fins que arribarem a l’ampli cim, de 3.144m., amb vent, però no pas tant com teníem a primera hora. Les vistes impressionen i a França podem contemplar l’habitual mar de núvols.
Després de parlar amb l’única persona que hem trobat fins ara i fer un mos, comencem la llarga baixada, de -1.800m., tot caminant cap a nord, on en un coll ja veurem a la nostra esquerra l’inici de la Gran Diagonal.
Aquesta baixada no té massa complicació, però sí que haurem d’estar atents a on posem els peus, donat que el terreny està força trencat i en algun punt hi ha bastant ambient. A la següent imatge, veurem perfectament la famosa Gran Diagonal.
Seguirem perdent alçada, ja fora de la Gran Diagonal, i veurem l’abric Michaud, una cova entre grans blocs, molt ben protegida de les inclemències. Pot ser un bon refugi en cas d’inclemències o bé camp base per acabar de pujar l’endemà algun dels cims propers.
Seguirem baixant, però en comptes d’anar pel camí més evident que mena a l’Ibón Chelau i a l’Ibon de Arriel Alto, seguim fent un flanqueig per l’esquerra que ens durà directament a l’ibón de Arriel Bajo. El camí és prou còmode i les vistes espectaculars. Al fons, l’altívol Pico de Arriel.
Superat aquest ibón, en trobarem un altre de molt petit i un trencall a l’esquerra que ens duria de tornada al refugi de Respomuso, però nosaltres seguirem per la dreta de l’ibón, on pararem a dinar.
Després de reposar una estona, seguim la marxa. El camí a seguir és molt evident, sempre a la dreta del Barranc d’Arriel.
Fins que en un moment donat el creuarem, sempre amb fites, i per terreny una mica accidentat arribarem a camí ja conegut. Concretament al GR-11 que agafarem de baixada fins al pàrquing de La Sarra.
Aprofitem la baixada per contemplar angles diferents del camí i les profundes gorges que forma el riu Aguas Limpias.
El Balaitous és un cim que val molt la pena pujar i la ruta que proposem, si tenim una mica de pràctica grimpant, és prou interessant donat que, combinat amb la baixada per la Gran Diagonal, farà que ens estalviem treure la corda per rapelar, si s’escau, i podrem gaudir d’una visió més amplia del cim tot ascendint i descendint per valls diferents.
