El Penyes Altes és un cim de 2.276 metres situat a la Serra de Moixeró (és el cim més alt d’aquesta serra) i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
A cavall de les comarques del Berguedà i la Cerdanya, té la peculiaritat de ser cim divisori entre 3 províncies, les de Lleida, Girona i Barcelona.
Llegeix més
Dades de la sortida: És dissabte 22 de setembre de 2018 i les previsions diuen que superarem de ben segur els 30 graus a bona part de Catalunya, com si fóssim en plena canícula i ben bé que ho van encertar. Amb aquesta previsió, amb el Guillem decidim fer una ascensió on puguem trobar força ombra durant el camí i ens decidim a pujar el Penyes Altes per la Canal de la Serp. Quedem a Berga a les 9 del matí, hora impròpia de nosaltres però pel que anem a fer no cal matinar i en mitja horeta ja estem aparcats just al trencall que mena al petit poble de Gréixer, que trobem tot agafant la carretera de Coll de Pal des de Bagà. És prohibit pujar en cotxe fins al poble pel que haurem d’aparcar a peu de carretera. Agafem la motxilla i els pals de trekking (molt recomanables) i al cap de ben pocs minuts ja veiem al nostre davant la magnífica paret sud del Moixeró. Seguim per la pista, sense pujar al poble, i de seguida trobarem un cartell on ja ens indica clarament el camí a seguir per anar al Penyes Altes per la Canal de la Serp. En aquest camí, prou fressat, trobarem marques grogues que ens indicaran, també algunes fites, malgrat que sense neu és un camí prou evident. El camí comença a enfilar fort i a mesura que anem pujant entrarem en un bosc prou dens on detectarem canvis de vegetació importants amb l’aparició d’una bonica fageda, que de tant en tant ens deixa entreveure el paisatge. Ens anem apropant a les majestuoses parets de la Roca Gran primer i del Penyes Altes tot seguit, fàcilment podrem observar gran varietat d’aus com falcons i àguiles. A mesura que anem guanyant desnivell, passarem per un petit tram de tartera i el bosc s’anirà obrint per deixar-nos entreveure el Collet del Raset, punt on s’acaba el camí de la Canal de la Serp i on podrem obtenir unes magnífiques vistes del sector ceretà del Moixeró. Arribats al Collet del Raset (2.059m) enllacem amb el Gr. 150.1 i hem de seguir cap a la dreta, direcció est. El camí no té pèrdua i està molt ben indicat. Ens tornarem a endinsar dins d’un bosc, ara de pins, i no trobarem dificultats més enllà d’algun pas lleugerament aeri i on haurem de posar alguna mà a la roca si ho creiem necessari. En poca estona arribarem al cim del Penyes Altes. El dia és prou clar i gaudim de molt bones vistes, especialment cap a la plana ceretana, però també cap al Berguedà i molt més enllà. Ens estem una bona estona al cim, contemplant les magnífiques vistes i aprofitem per menjar alguns ganyips ben merescuts. Les vistes cap al Cadí i Pedraforca també són interessants. A més a més, ja podem endevinar entre els verds prats que queden just sota el Serrat de Moixeró (2.091m) el camí que haurem de seguir per dirigir-nos cap al Coll de Pendís. Ja descansats, desfem el camí realitzat fins al Collet del Raset i seguirem en tot moment les marques del GR fins al Coll de Moixeró (pal indicador). En aquest punt hi ha un camí que ens permetria retornar a Gréixer tot fent una circular més curta (pel Coll de l’Avet) i també trobem indicat un camí indicat com a Font de l’Avet i que baixa directe fins al Refugi de Sant Jordi, però nosaltres decidim allargar la ruta i seguirem el GR fins a Coll de Pendís (1786m). En aquest punt conflueixen dos GR’s i nosaltres agafarem el que segueix cap al Refugi Sant Jordi (GR 107), on arribarem després de fer una fàcil i divertida baixada en zig-zag. Saludem al guarda, també al seu gos, i ens disposem a treure l’entrepà de la motxilla, doncs ens el tenim més que merescut. Aprofitem l’ombra d’uns arbres per resguardar-nos del sol i la calor que fa. Una vegada dinats, no tindrem gaires complicacions, doncs el GR que ens ha portat fins aquí, ens menarà també fins al cotxe, primer per corriol i després per pista. Després d’una breu baixada fins a la Font del Faig, caldrà desviar-nos cap a l’esquerra (si seguíssim de recte, baixarem pel camí dels Empedrats). Anem planejant una bona estona amb magnífiques vistes de la vall que forma el Torrent del Pendís. Passada una petita cabana molt ben restaurada, enllaçarem amb una pista que ben aviat haurem d’abandonar per tornar-nos a ficar dins del bosc i encarar una breu però dura pujada fins al Coll d’Escriu. Si seguíssim per la pista, també arribaríem a aquest coll, però donant una mica més de volta. Per avui ja s’han acabat les pujades i ens espera una llarga baixada per pista i per un ufanós bosc de faigs. Realment és una delícia baixar per aquest entorn. Arribats a Gréixer i abans d’enfilar el breu tram que ens separa del cotxe, donem una volta pel nucli on trobem un conjunt de 5 o 6 cases en bon estat que segurament serveixen com a segona residència. A més a més, també podem contemplar la petita església romànica de Sant Andreu de Gréixer. L’actual construcció data del s.XII i es conserva en molt bon estat, sobretot després d’una restauració realitzada l’any 1957. Ha estat una molt bona sortida, que permet fer diversos itineraris per allargar més o menys la ruta i que es pot fer durant tot l’any. Doncs en totes les èpoques trobarem al·licients, especialment a la tardor quan la gran fageda es tenyeix de colors groc, ocre i vermell.
Crònica:
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum