Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Llac de les Bulloses, Montlluís (Alta Cerdanya)
- Distància: 57 Km’s (dividits en 4 etapes)
- Desnivell positiu: 4.200 metres
- Temps: Quatre etapes d’entre 4 i 8 hores
- Dificultat: Fàcil. Trams sense camí, alguna grimpada de IIº. Congestes de neu fins ben entrat l’estiu.
Crònica:
Com ja va sent habitual, des de fa forces anys fem una travessa estiuenca al Pirineu i aquest any no serà una excepció. Aquesta sortida la farem amb l’Anna, l’Adrià i el Daniel.
Aprofitant l’existència de 3 refugis molt ben situats fa uns anys va néixer una ruta comercialitzada amb el nom de Tour des Pérics, que també podem trobar com a Carlit 50 Estanys.
Nosaltres aprofitarem aquests refugis però no farem reserva centralitzada ni obtindrem cap targeta per fitxar el recorregut, ja que la nostra idea no és pas seguir les rutes habituals, que no pugen cap cim, sinó que agafarem variants on no trobarem ningú i gaudirem de les magnífiques vistes des de diversos cims (si el temps ho permet).
Dia 1: Llac de la Bollosa, Pic Carlit, Refuge des Bésines.
Com que aquesta travessa la comencem des de la presa de la Bollosa i tenim per davant la jornada més llarga de totes (20km i +1.350m de desnivell) decidim pujar ben d’hora, per poder arribar amb vehicle particular fins a la presa, on arribem poc després de les 6 del matí. Cal dir que a l’estiu la carretera d’accés està regulada i a partir de les 7 del matí només es pot pujar amb el servei de busos que surten des del Pla de Barres.
Ja aparcats, esmorzem i ens acabem d’equipar per començar la ruta, ens apropem fins a l’Hotel Les Bones Hores, on comença la ruta dels estanys de les Bulloses i cap amunt que ens enfilem. Anem seguint el camí, que no té pèrdua, i en el primer trencall que trobem decidim anar per la variant dreta del “Boucle” direcció Estany del Viver. A partir d’aquí anirem passant per un seguit d’estanys de gran bellesa, fins a arribar a l’Estany Sobirà, on enllaçarem amb la variant esquerra del boucle.
En aquest punt ja podem veure perfectament la pujada que hem de realitzar fins al Pic Carlit (2.921m) i cap allà que ens n’anem. Comencem a pujar per la tartera fins a l’Estany Glaçat, que fa honor al seu nom, doncs malgrat ser a mitjans d’agost encara ho està en part.
A partir d’aquí la pujada va augmentant de pendent i a la part final tenim dues opcions, el camí “normal” fa un flanqueig per la dreta del cim fins a arribar a una canal central que mena al coll que separa el Carlit del petit Carlit. L’altra opció és remuntar una aresta que ens portarà directament al cim. Ambdues opcions són fàcils, si bé l’aresta pot resultar una mica aèria segons per qui.
Arribats al cim ens fem les fotos de rigor i mengem una mica. Malauradament avui no gaudirem de les magnífiques vistes que es poden apreciar des del Carlit en un dia serè. No estem de sort, perquè amb el Daniel i vam pujar aquest hivern i també vam trobar boira (vegeu post). Amb l’Adrià i vam pujar fa forces anys i a banda de boira, la neu que queia i sobretot el vent violent ens va fer tirar enrere els últims metres.
Ens queda encara una llarga jornada, pel que comencem a baixar per la descomposta canal occidental que ens portarà primer al petit Estany dels Forats i més endavant a l’immens Estany de Lanós, ben visible ja des del cim del Carlit (quan no hi ha boira). Durant la baixada anirem observant un notable canvi de vegetació i sobretot, tindrem aigua per totes bandes.
Arribats prop de la Cabana de Gimbarda, ens tocarà agafar el GRP TC amb l’objectiu de rodejar l’Estany de Lanós fins a la seva cua, que aviat és dit, però hi dedicarem una bona estona i de fet, pararem a mig fer per dinar una mica, doncs ens hi hem posat d’hora i hi ha gana. Tot seguit acabem de donar la volta i arribem a un encreuament de camins, just a la Cabana del Roser. Anirem direcció Coll de Coma d’Anyell (seguint el GR 10) i aquí començarem una suau pujada d’uns 40 minuts que ens portarà fins a l’esmentat coll.
Arribats al Coll de Coma d’Anyell, ja només ens quedarà fer una baixada d’una mica més d’una hora per arribar al refugi. L’entorn és magnífic i baixem gaudint de l’espectacle que ens ofereix la natura. Finalment, arribem al Refuge des Bésines on ens acomodem, prenem una merescuda dutxa d’aigua calenta, descansem i sopem d’allò més bé. El refugi està ben equipat i les habitacions són de petita cabuda, cosa que s’agraeix. Ah, i es pot pagar en efectiu o en xecs. No hi ha cobertura, cosa que ja ens agrada 🙂
Dia 2: Refuge des Bésines, Pic de l’Estany Faury, Refuge d’en Beys
Després de fer un esmorzar normal de refugi, sense punts extres, comencem a remuntar el mateix camí que ahir vam baixar fins al Coll de Coma d’Anyell. Hi ha alguna variant possible però creiem que no és recomanable. Arribats al coll, seguim en direcció Refuge d’en Beys i al cap de ben pocs minuts un cartell de ferro forjat ens indica clarament que estem a punt d’entrar a la Réserve Nationale de Faune d’Orlú.
En aquest punt sortim del camí i pugem uns pocs metres cap a l’esquerra per, tot seguit, baixar sense camí (trobem alguna fita escadussera) per arribar fins a l’Estany Faurí però anem bastant per intuïció. La baixada no és difícil però cal encertar el camí i vigilar on posem els peus, ja que la vegetació és alta i el terra és com un aiguamoll. De fet, segurament hauria estat millor seguir el GR, que passa just pel costat de l’estany. El mapa de l’Editorial Alpina no ho indica així i això ens ha jugat una mala passada.
Arribats a l’Estany Faurí, mengem uns ganyips i ens hidratem. Ens dividim i amb el Daniel intentarem pujar al Pic de l’Estany Faury, mentre que l’Adrià i l’Anna aniran baixant cap al refugi tranquil·lament.
Des de la distància ja es veu que aquest cim no el puja gaire gent, així que mirarem d’enfilar per l’aresta sud, camí més curt però més dret. Segurament el més fàcil i còmode seria pujar fins a la Portella de Madides i d’aquí al cim.
Malgrat que el camí no és perdedor, cal parar molta atenció. Trobem alguna fita que va més o menys per on volem anar, però al cap d’una estona s’acaben i de fet la pujada ja és franca i directa. Així doncs, pugem per terreny molt dret. Podem optar entre anar per un terreny herbós molt pendent o bé pel fil de l’aresta, en tots dos casos la pujada és fàcil. Finalment arribem al cim del Pic de l’Estany Faurí (2.702), que gaudeix de molt bones vistes dels Estanys de les Peirises i de molts cims de la zona. També de l’Estany de Lanós.
La idea inicial era anar a buscar la carena que segueix cap al Pic de les Peirises i la Collada d’en Beys, no ho veiem clar i desfem per una mica més a la dreta d’on hem pujat, fins a l’Estany Faurí. Des d’aquí el camí ja no té pèrdua perquè seguirem el GR fins al refugi. Cal dir que aquest tram del GR no és un passeig, és molt pedregós i cal estar atent en tot moment.
Finalment arribem al refugi on trobem un molt bon ambient a la terrassa i ens unim a la festa, doncs ja veiem l’Anna i l’Adrià ben còmodes en una de les múltiples taules que hi ha.
El Refuge d’en Beys és un refugi bonic en línies generals i ben equipat, també amb dutxes d’aigua calenta. S’ha de pagar en efectiu i tampoc hi ha cobertura mòbil. Ens serveixen un bon sopar i passem una bona nit.
Dia 3: Refuge d’en Beys – Puig de la Cometa – Pics Perics – Refuge des Camporells
Un altre dia comença, esmorzem tranquil·lament i acabem de preparar-nos per marxar. Tot sortint del refugi ens n’anem cap a l’esquerra, a buscar la camuflada presa de l’estany, on arribem al cap de ben poc. A partir d’aquí comencem una baixada per la Vall del riu Orieja seguint les marques del GR. Al cap d’uns 15 minuts trobarem un cartell indicador i hem de seguir el camí que va cap a la dreta, en lleugera pujada i de pla.
Aquest camí és estret i passa entre força vegetació però es fa bé, en algun punt haurem de superar algun esperó rocós però com a molt haurem de posar una mà per equilibrar-nos. Al cap d’una estona de pujar anirem tombant cap a una vall que se’ns obre a la dreta i arribarem a una zona amb molt bones vistes i albirarem un refugi de pastors enmig d’un prat. De fet a mesura que ens apropem veurem una cabana metàl·lica i una altra feta de pedra. Aquest indret s’anomena Jaça de Delà.
Arribem a l’alçada de les cabanes de pastor, reposem un moment i en aquest punt abandonem el camí principal per anar a la dreta (sud-est) cap a uns evidents pendents. No hi ha camí a l’inici, però aviat anirem torbant alguna fita que ens indicarà el camí més fàcil. Som a la coma de la Portella Gran i per molta estona que hi serem, ja que la pujada és llarga, però gens feixuga perquè és una vall molt maca on anirem torbant rierols i petits estanys al nostre pas. També albirem bastants isards.
Després de remuntar uns 600 metres de desnivell, arribarem a la Portella Gran (2.603m), on just a l’altra vessant podrem veure l’Estany Blau (vegeu imatge a continuació) i a la nostra esquerra ja veurem els Perics. Fem un petit descans i ens decidim a pujar el proper Puig de la Cometa, cim de 2.763 metres, que gaudeix de molt bones vistes a tots costats. En aquest punt voldria comentar que durant la pujada a la Portella Gran, es pot apreciar parcialment la magnífica Dent d’Orlú.
Tornem a baixar a la Portella Gran, agafem les motxilles i seguim pel fil de la carena en direcció als Perics, hem d’arribar fins al Coll de la Coquilla (2.607m). Des de lluny ja es veu una evident traça que puja per una tartera cap al Pic Peric i cap allà seguim per, al cap d’uns minuts, començar una breu grimpada, que no passa del IIº, per una xemeneia que ens deixa ben a prop del cim.
Finalment arribem al cim del Puig Peric (2.810m) i gaudim de grans vistes dels Estanys de Camporrells (vegeu imatge a continuació), precisament haurem de baixar cap aquesta zona, i ja podem albirar el refugi des d’aquí. També veiem clarament la zona lacustre de les Bolloses, el Pic Carlit i si el dia fos serè veuríem perfectament la Cambra d’Ase, el Canigó, Puigmal i molts altres cims.
Fem una parada per menjar tranquil·lament i jugar una estona amb un ratolí silvestre que ens vol robar el dinar. Tot seguit comencem una baixada prou costeruda que ens mena al coll que separa el Puig Peric del Petit Peric. En poca estona i sense dificultat arribem a aquest cim, de 2.690 metres. Les vistes també són magnifiques i ja veiem més a prop els Estanys de Camporrells i el refugi homònim, on farem nit.
La baixada fins als estanys és molt dreta i descomposta en algun punt, però sense dificultat. Acabada la baixada, canviem radicalment de terreny i comencem a caminar per prats herbosos, quin canvi i quin plaer! Voltem per l’esquerra l’Estany del Mig i en pocs minuts arribarem al preciós entorn del Refuge des Camporells. És un refugi petit, no hi caben més de 24 persones, on es pot acampar en una zona delimitada i on disposem d’aigua corrent en una pica davant del refugi, però no al lavabo (fosa sèptica en bones condicions). Evidentment tampoc hi ha dutxa, pel que aprofitem per remullar-nos les cames a l’Estany del Mig.
Sopem prou bé i passem bona nit, gràcies al fet que el refugi no és ple i dormim amples.
Dia 4: Refuge des Camporells – Estany d’Aude – Llac de la Bollosa
L’endemà ens llevem no gaire d’hora, l’esmorzar és a les 7 del matí, malgrat que com el sopar, no el serveixen gens puntualment. Ens acabem d’equipar i sortim. Fa molt bon dia, potser el millor de tots, ja que no hi ha ni un núvol al cel. Els altres dies també ha fet prou bon temps però ennuvolat o enteranyinat.
Avui tenim l’última etapa, que és de tràmit, però no per això deixa de ser bonica, doncs passarem per zones ben interessants. Sortim del refugi en direcció sud seguint el Gr del Tour des Pérics. Anem creuant algun petit llac i algun torrent, trobem fins i tot una passera de fusta.
Anem deixant enrere els arbres i sortim en una zona anomenada les Carboneres, uns grans plans amb molt bones vistes, primer del sector nord i després, just creuant un turonet, ja veurem la immensitat del Llac de la Bollosa.
Seguirem encara una bona estona el mateix camí. Passarem pel refugi lliure de la Balmeta (abans, a la nostra dreta, haurem vist una espècie de bungalow que sembla bastant nou) i al cap d’una estona trobarem un encreuament de camins.
En aquest punt si seguim pel GR 10 direcció Bolloses retallarem camí, però nosaltres seguirem direcció Mont Llaret, Estany d’Aude. Seguim per una pista sense asfaltar on hem de creuar algun pont de fusta i comencem a pujar unes rampes ben dretes.
Al cap d’una estona caldrà estar atents a un pal indicador, aquí ens desviarem de la pista i ens ficarem per un corriol ben fressat, que ens manarà cap al ja esmentat i preciós Estany d’Aude.
Des de l’estany ja veurem uns metres més avall un pal indicador i l’evident camí que ens durà ja fins a l’embassament de la Bollosa. La part final, l’haurem de fer per carretera, excepte un últim petit tram que es torna a ficar pel bosc. Si hem pujat amb autobús des de l’aparcament del Pla de Barres, quan sortim a la carrereta trobarem una parada tot just a 50 metres.
Com que no és el nostre cas, seguim amunt fins a l’estany. Arribem satisfets i contents. Han estat 4 magnífics dies entre amics, on el temps ens ha respectat molt i hem gaudit d’una zona del Pirineu que desconeixíem parcialment i val molt la pena.
Endrecem els trastos i com que és d’hora, aprofitem per anar a fer un bon àpat, que ens el tenim ben merescut 😛
