Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Vallée du Lys, Bagnères de Luchon (Haute Garonne)
- Distància: 20 Km
- Desnivell positiu: 1300m. (1r dia) + 700m. (2n dia)
- Temps: 10:00 hores (dividides en 2 dies)
- Dificultat: PD. Amb condicions hivernals la part final de l’aresta pot resultar AD.
Crònica:
Estava esperant aquesta sortida amb ganes, ja que és un sector del Pirineu que no coneixia i me n’havien parlat molt bé. Arran de la planificació de sortides de la temporada del Club Alpí Montserrat de Manresa va sortir la proposta i per tant ja vaig esperar a la data fixada per anar-hi.
Dia 1: Vallée du Lis, Refuge du Maupàs.
Així doncs, el tercer dissabte d’octubre emprenem el camí cap a la Vallée du Lis, que aviat és dit, però hi ha ben bé 4 hores de cotxe. Finalment serem 8 persones.
Arribats al final de la pista asfaltada de la Vall de Lis, ens preparem i emprenem la marxa. El dia pinta rúfol, amb boira, però sense precipitació de moment.
Creuem un pont de formigó i ens endinsem cap al Ruisseau Houradade, on farem una bona marrada per superar l’infranquejable pendent del Bosc de Suberlenc.
De seguida ens endinsem en un bosc espectacular, molt verd i que amb la boira agafa una connotació de misteri molt interessant.
Durant la pujada trobarem diversos salts d’aigua, tots ells molt macos, sense ser especialment espectaculars, són de gran bellesa.
Anem guanyant alçada, primer per terreny còmode però la mullena i l’aflorament cada vegada més habitual de pedres i l’increment del pendent, que no donarà gairebé treva, fan que l’aproximació fins al Refuge du Maupàs sigui un xic dura i precisament això fa del tot recomanable fer les sortides d’aquest sector en 2 dies, fent nit al refugi.
Després de fer la llarga marrada i sortir ja del bosc, ens trobem a davant la part més dreta de l’aproximació fins al refugi. Aquí trobarem un camí que zigzaguejant constantment guanyarà alçada molt ràpidament, just al costat d’una canalització d’aigua i unes antigues pilones d’un telefèric que espatllen bastant el paisatge.
En un moment donat el camí dóna l’opció de passar per sota la canalització d’aigua o seguir recte amunt, doncs hem de passar per sota la canalització i de seguida veurem el Refuge du Maupas (2.430m.) just davant nostre.
El Refuge du Maupàs està molt ben condicionat durant l’època que no hi ha guarda, amb electricitat, calefacció, un bon menjador i un dormitori per 30 persones amb flassades. El vàter és a l’exterior. Una caseta amb un forat i vistes a la vall. Que més es pot demanar?
Aprofitem el que resta de tarda per voltar prop del refugi i contemplar les magnífiques vistes que tenim, tant de la vall com de la carena de cims de 3.000m.
Comença a fer-se fosc i ens fiquem dins el refugi. Passem una bona vesprada, tot sopant el que hem dut i conversant alegrement. El refugi és ple fins a la bandera. Tot i això la nit és prou tranquil·la i tots dormim bé.
Dia 2: Refuge du Maupàs, Pic Boum, Vallée du Lis.
L’endemà sortirem cap a les 8 del matí, ja sense necessitat de dur frontal.
El camí per arribar al Pic Boum pot resultar una mica perdedor. Segurament el més recomanable és anar fins al llac que hi ha just darrere del refugi i seguir un camí amb fites. Nosaltres vam anar en direcció a la caseta que es veu dalt d’un turo des del refugi i aleshores vam anar massa cap a l’est.
A mesura que anem guanyant alçada caldrà estar alerta i no seguir cap al Pic du Maupàs (3.109m.), sinó que haurem de seguir cap a l’est, on ja veurem el Pic Boum. Trobarem alguna fita, però ens haurem d’orientar força entre feixes de pedra.
Primer passarem per una depressió on possiblement hi hagi restes de neu, pujarem uns metres més i davant nostre ja veurem la glacera de Boum.
A partir d’aquí haurem de travessar la glacera o rodejar-la per sota. Sigui com sigui haurem de perdre alçada per tal de creuar tota la paret nord i fer un flanqueig per encarar el cim per la cara nord-est.
Una vegada creuat un petit espero rocós (o amb neu) sense cap dificultat, ja tenim davant l’evident cara nord-est que comencem a remuntar.
Ara haurem de seguir progressant per anar a buscar l’aresta que ens queda a la nostra dreta i que fa de límit amb la cara nord de la muntanya.
Arribats a l’aresta, comença la part entretinguda de l’ascensió. No val a badar, ja que el pendent és pronunciat i la timba, sobretot cap a la cara nord, és espectacular.
La part més delicada de la cresta la trobem just al final, on un flanqueig aeri i una breu grimpada a 90º ens deixaran just al cim. Segons les condicions de gel i neu que ens trobem serà més o menys complicat, però es pot protegir bé.
Arribats al cim, les vistes són esplèndides, fa un dia radiant i podem detectar molts dels cims de la zona.
Després de menjar una mica i contemplar les vistes, procedim a baixar del cim, amb molta precaució, doncs la neu i sobretot el gel ho poden complicar. En el pas més delicat decidim muntar una corda per tal que qui ho cregui la faci servir com a passamà.
Cal estar molt alerta en tota la baixada per l’aresta, però aprofitem per contemplar les magnífiques vistes del voltant. En primera instància, mirant cap a l’est, podem veure el Mall Barrat (2.973m.)
Desfem camí fins al Refuge du Maupas on fem una parada una mica més llarga per menjar i aprofitar el sol, que ahir no el vam veure i s’agreix.
I tot seguit ja “només” ens quedarà baixar els 1.330m. de desnivell fins a l’estacionament. Triguem unes 2h. a bon ritme i sense entretenir-nos, però val la pena aturar-se a contemplar els magnífics salts d’aigua que anirem trobant. També trobem una espècie de canalització d’aigua d’allò més curiosa i sostenible.
Finalitzem una sortida en majúscules on alguns hem pogut descobrir una zona magnífica del Pirineu i de ben segur que hi tornarem.
Pel que fa al Pic Boum és un dels oblidats d’aquest sector però, se’ns dubte, es mereix una visita.
