Arxius de Saldes - Carles Bascom

El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, i no sense motiu, doncs la seva forma de forca és ben singular. Generalment el Pollegó Superior s’endú tot el protagonisme de les ascensions a aquesta muntanya, però té molts més cims, com l’oblidat, Pollegó Inferior.

En aquest cas, el pujarem per terreny d’aventura, tot passant per les Coves dels Talibans i la Gran Diagonal.

Llegeix més

Dades de la sortida:

Lloc de sortida: Ctra Mirador de Gresolet, Saldes (Berguedà)
Distància: 8,2 Km
Desnivell positiu: 1.270 m.
Temps: 6:00 hores
Dificultat: PD
Material: Corda de 60m. (o 2×30.) per fer els ràpels. Preveure material per reforçar alguna reunió si s’escau i protegir algún pas.
Track de la ruta: Prémer aquí.

Crònica:

Ben entrats al mes de maig, la neu va fonent i al Pedraforca gairebé no en queda. És el moment ideal per fer aquesta activitat, amb un dia de sol i temperatures a ratlla.

Aparcarem en una zona còmoda uns 500 metres després de la primera corba de dretes de la carretera que ens mena al mirador de Gresolet. En cas de dur un cotxe alt o 4×4, podrem pujar per la pista que neix a l’esquerra de l’estacionament i aparcar un bon tros amunt, passat un dipòsit d’aigua i una corba de dretes. Uns metres més amunt trobarem un gran pla on estacionar el vehicle, just davant del camí que caldrà seguir i que s’endinsa cap al Torrent de Cal Ninot.

Després d’avançar i entrar en una tartera ja podrem veure la paret on es troben les Coves dels Talibans i just darrere, la gran paret sud del Pollegó inferior. A la seva esquerra, la Gran Diagonal.

Tenim diverses opcions per arribar a les coves, nosaltres hem tirat pel dret fent una grimpada entretinguda, però potser és més còmode seguir pujant pel torrent de Cal Ninot i aleshores flanquejar per la base la paret fins a trobar l’accés a la primera cova.

Trobarem una corda que ens pot servir d’ajuda per començar a pujar fins als peus de la cova, on trobarem un flanqueig prou exposat i on caldrà parar atenció. La roca està bastant desgastada. La instal·lació la trobem en prou bon estat.

Una vegada fora de la cova, farem un flanqueig una mica aeri (antigament hi havia una corda) però que es passa caminant sense problemes.

Una breu desgrimpada ens deixarà als peus de la segona cova, aquesta sense equipament i més assequible.

Vista des de dalt:

En aquest punt anirem remuntant pel pas més fàcil fins a les feixes que queden sota la gran paret sud del Pollegó Inferior. Seguirem en direcció oest, flanquejant la paret fins que ja veurem la Gran Diagonal davant nostre.

A primer cop d’ull pot impressionar però realment és una grimpada sense massa dificultat, només caldrà parar una mica d’atenció.

Anirem remuntant fins a sota un gran sostre on, tot seguit, trobarem una cadena que ens ajudarà a superar el pas més dret i polit de la diagonal.

Superada la Gran Diagonal, seguirem flanquejant el cim, ara en direcció Nord-oest, fins a trobar un pas una mica aeri que ens desembocarà a una gran tartera.

Remuntarem per la tartera i haurem d’estar atents a una evident rampa que puja a mà dreta. A la part inicial veurem una fita i un tros més amunt un arbret solitari.

I anirem a parar a una breu grimpada, que no supera el IIIº. La roca en aquest punt està un pèl polida, pel que caldrà parar atenció.

Superat aquest pas ja enfilarem els últims metres fins que arribarem al cim. Just a davant podrem observar el Pollegó Superior i la gran mole que és el cim del Calderer.

Després d’un breu descans, seguim la carena cimera en direcció oest fins que trobarem el primer de 3 ràpels que ens deixaran a la tartera de Saldes. Necessitarem una corda de 60m. o dues de 30m.

El primer ràpel, baixa per una rampa on de seguida veurem la segona reunió, prou còmoda. No hi caben més de 3/4 persones.

El segon ràpel és molt més vertical i estètic i ens dipositarà a la bretxa que separa el Pollegó Inferior del Fals Pollegó.

Des de la bretxa, haurem de treure el cap el vessant de la tartera per veure la tercera instal·lació, on podem arribar desgrimpant amb compte o aprofitant la instal·lació del segon ràpel si les cordes arriben (desconec si hi hauria gaire fricció de cordes).

Haurem d’acabar de desgrimpar uns metres per arribar a la tartera i a partir d’aquí seguirem el camí habilitat al lateral dret, molt còmode. Cal que preservem la tartera i que es pugui recuperar del desgast.

A la base de la tartera, en comptes d’anar direcció Refugi Estasen, seguirem recte avall. Per entendre’ns, seguirem la continuació de la tartera.

Fins que arribem al PR-C 127 que agafarem direcció Gósol.

Seguirem fins a l’estacionament on haurem deixat el cotxe si hem decidit pujar per la pista sense asfaltar o, com nosaltres, haurem de baixar fins al peu de la carretera del mirador de Gresolet.

Aquesta és una ruta per emmarcar, donat que és aventurera i recorre zones molt poc transitades d’aquesta massificada muntanya. Personalment penso que és molt més agraïda que els camins de pujada habituals al Pollegó Inferior o el Superior. En definitiva, 100% recomanable, com l’ascensió per la Cresta dels Cabirols, un pèl més tècnica però d’una estètica i bellesa molt interessants.

Imatges:

*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita, han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional, i forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Una de les maneres més elegants de pujar fins al seu punt més alt, el Pollegó Superior, és per la Cresta Nord, més coneguda com a Cresta de Cabirols.

Llegeix més

Dades de la sortida:

Lloc de sortida: Mirador de Gresolet, Saldes (Berguedà)
Distància: 8,5 Km
Desnivell positiu: 1.100 metres
Temps: 7:00 hores
Dificultat: BD-. Passos de IVº, passatges molt aeris i un parell de ràpels de 30m. molt espectaculars.
Material: Corda de 60m. Friends de mida mitjana, fissurers, algunes bagues i cordinos. Material per assegurar i rapelar. Material per muntar o reforçar alguna reunió/ràpel. Casc i talabard. Peus de gat no necessaris.

Crònica:

Després de rumiar i valorar alternatives per aquest últim cap de setmana de setembre, finalment ens decidim amb l’Aura per anar al sector del Pedraforca i fer la Cresta de Cabirols (Cresta Nord) que mena fins al cim del Calderer (2.497m). El dia es presenta radiant i amb temperatura prou alta per l’època, però les previsions indiquen possibles tempestes de tarda pel que ens hi posarem d’hora i anirem a la idea. Així doncs, emprenen el camí cap al refugi Lluís Estasen i ja se’ns presenta la magnífica cara nord de la muntanya.

Seguim el camí que mena cap a la tartera i una vegada arribats als peus d’aquesta, la començarem a pujar. Hi ha diverses opcions però nosaltres hem optat per seguir pujant pel camí habitual fins poc abans de sortir del petit bosc que trobem poc després de començar la tartera. Des d’aquí haurem de creuar un tram de tartera cap a la dreta i seguir direcció evident cap a la carena. Cal anar buscant el pas més fàcil entre vegetació i tartera.

Arribats a la carena, ja podem veure l’espectacular panoràmica de la cara nord i el Refugi Lluís Estasen molts metres per sota els nostres peus.

A partir d’aquí ja hem de seguir estrictament pel fil de l’aresta. Ens podem equipar passats uns primers ressalts i just abans d’afrontar una xemeneia amb cert component aeri (vegeu imatge a continuació).

Passada aquesta primera xemeneia passem un tram amb poca dificultat fins que passem pel costat d’un característic gendarme (vegeu imatge a continuació) i passem una altra xemeneia de IIIº i diversos ressalts menys complicats fins a arribar al cim del Cabirol Inferior (2.317 m.) i posteriorment del Cabirol Superior (2.397 m.).

Arribats a aquest punt, tenim un pas curt però molt exposat per arribar fins a la instal·lació del primer ràpel. Fins aquest punt no havíem tret la corda però aquest pas l’assegurarem i d’aquesta manera ja tindrem la corda desplegada. La reunió consta de dos claus i diverses cintes passades al voltant d’una roca i agrupades en un maillon. Dóna força seguretat. A la reunió no hi caben més de dues persones.

Així doncs ens disposem a fer aquest ràpel, de poc menys de 30 metres fins a un evident coll.

Arribats al coll, trobem dos claus amb un cordino com a sistema per assegurar-nos. En aquest punt trobarem el pas més complicat de la cresta i que hem optat per assegurar amb corda, ja que en tot moment el pati és molt considerable. Primer cal fer un breu flanqueig cap a l’esquerra per després ficar-se en una curta xemeneia vertical i estreta amb possibilitat d’assegurar tot posant un friend mitjà. Passada aquesta fissura, tenim una lleixa molt aèria on cal fer equilibri fins a arribar a la reunió del segon ràpel.

La instal·lació que trobem aquí és excel·lent i consta de doble parabolt amb cadena i anelles. El ràpel és molt aeri i si bé majoritàriament la gent segueix el fil de l’aresta, segurament és millor baixar de recte fins al costat d’un gran bloc encastat, és una baixada molt més neta i sense perill que s’enganxin les cordes en recuperar-les.

A partir d’aquest punt les dificultats van a la baixa (com a molt IIIº) però els passos aeris seguiran presents. Malgrat que no ho vam fer, recomano anar en ensemble i posar segurs intermedis si no es veu molt clar des de bon principi.

Caldrà seguir unes marques vermelles que ens indicaran els passos més senzills per anar progressant. A mesura que guanyem metres, la vista cap al tram que acabem de fer és espectacular.

Després de progressar una bona estona, veurem unes pintades de color blanc en una paret, estarem arribant al Collet de la Cova, on haurem de fer un flanqueig cap a la dreta (cara nord) per després seguir amb les grimpades exposades que ens tornaran a deixar a l’aresta.

Resseguim l’aresta i al cap de poc arribem al cim del Calderer (2.497m.). Fem un breu descans i observem la gran panoràmica que se’ns presenta als quatre vents, també de la gentada que es veu al Pollegó Superior.

Malgrat que la gentada que hem vist ens tira una mica enrere, finalment optem per anar fins al Pollegó Superior. Hi ha l’alternativa de baixar directament a la tartera des del Calderer, tot seguint una dreta canal on unes marques blanques indiquen el millor pas.

Així doncs, seguim l’aresta cap al nord i trobarem uns trams equipats amb cadenes. El primer tram és el més vertical i la roca està molt polida, cal baixar a pols. Si no es veu clar, es pot fer servir la corda per rapelar. Tot seguit trobarem dos trams més de cadenes on la dificultat ja és més baixa.

Anem resseguint l’aresta fins a arribar al Pollegó Superior (2.506m.) on fem una parada per dinar i reposar una estona. Se’ns ha acabat la calma, hi ha molta gent i molt soroll, però curiosament al cim no fa vent i uns metres més avall sí. Contemplem la cresta i el cim del Calderer just abans d’emprendre la baixada fins al coll de l’enforcadura.

Una vegada al coll de l’enforcadura seguim les marques grogues i blanques que ens menaran cap al camí habilitat a la dreta de la tartera i per on es baixa prou còmodament.

Ja només ens queda desfer el camí fins al Refugi Lluís Estasen on avui hi ha un gran avituallament pel fet que hi passa l’Ultra Pirineu. Veiem passar els primers classificats i ens estem una estona ajaguts a la gespa de davant el refugi veient passar algun dels millors corredors del moment.

Evidentment no ens podem estar d’entrar a saludar el Jordi, guarda del refugi, persona simpàtica, riallera i predisposada. Si mai aneu per la zona, sempre us atendrà encantat i a banda d’oferir bon menjar us pot oferir informació de totes les vies d’escalada i rutes de la zona.

Ha estat una sortida de les que deixen petjada, gran clàssica de la zona i amb una climatologia que finalment ha estat ideal.

Se’ns dubte, el massís del Pedraforca és una font de diversió inesgotable en diverses tipologies d’activitats, amb molta raó és una muntanya estimada per molta gent més enllà de la seva característica forma de forca.

Imatges: