Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: C-462, Navès (Solsonès)
- Distància: 3,26 Km
- Desnivell positiu: 380 m.
- Temps: 4:30 hores
- Dificultat: AD+. Alguns passos teòricament de IV+º en molt bona roca conglomerada.
- Material: Casc, talabard, corda (60m.), 8 cintes exprés i reunions. Cintes per llaçar arbres i muntar reunió. Peus de gat recomanables (encara que no els vam fer servir).
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Teniem moltes ganes d’explorar aquest sector de la Vall de Lord i, finalment, en un dia de tardor amb temperatures agradables, decidim arribar-nos-hi, no gaire d’hora, donat que és una activitat curta i aprofitarem les hores centrals del dia per gaudir de l’escalfor del sol.
Per arribar al punt d’inici des de Solsona, cal seguir direcció Sant Llorenç de Morunys, per l’embassament de la Llosa del Cavall, passada la paret d’aquest embassament, passarem tres túnels, el segon i tercer dels quals, molt curts i seguits. En la següent corba d’esquerres trobarem a mà dreta una entrada a una pista i un petit pàrquing a peu de carretera, on estacionarem.
Preparem els estris i a continuació, haurem de seguir caminant pel costat de la carretera direcció Sant Llorenç de Morunys, on ja veurem un altre túnel que no haurem de creuar, sinó que ens haurem d’enfilar pel bosc que hi ha a mà esquerra (traça de camí i fita).
A partir d’aquí entrem en un terreny molt emboscat i d’aventura. L’aproximació no té massa pèrdua, donat que el bosc és tant espès que gairebé és impossible sortir del camí, però caldrà estar alerta a no desviar-se i, sobretot, a no patinar, ja que el terreny és molt obac i humit.
Anirem rodejant l’embassament, pujarem alguna canal i creuarem algun torrent sec. A la part final de l’aproximació, haurem de fer algun petit flanqueig aeri sobre placa, just abans de posar-nos a peu de cresta, on encara podrem caminar/grimpar una estona sense necessitat d’encordar-nos. Les vistes ja començaran a ser interessants.
Al cap de poc, arribarem a un petit collet on la paret es torna més vertical. Si avancem uns metres a l’esquerra per una feixa, veurem un primer parabolt uns 4 metres més enllà del final de la feixa. Estem a l’inici del primer llarg.
Nosaltres decidim baixar fins a un petit replà que hi ha just a sota, per tal d’equipar-nos més còmodament. Per tant, començarem uns metres per sota, opció recomanada tot i no estar protegit en el seu inici.
Així doncs, comencem a escalar per una plaça força humida (IVº) fins al primer parabolt, on la cosa ja millora molt.
Paret ben seca i amunt fins a la primera reunió, que tenim a uns 20 metres. Només trobarem 2 parabolts abans de la reunió, equipada també amb dos parabolts i on arribarem tendint a la dreta i just abans d’una petita feixa herbosa.
La segona tirada és d’uns 40 metres i té dos parabolts durant la progressió, amb una dificultat màxima de III+º. Com que la paret dona moltes opcions per navegar, seguiu una mena de tub difuminat que després de la feixa herbosa tendeix molt lleugerament a l’esquerra. La reunió la muntarem en uns arbres just a sota la següent paret (cal preveure cintes o cordinos).
La tercera tirada té uns 30 metres i comença entre els arbres on hem muntat la reunió, atacant directament la paret. No passa del IVº i hi trobarem un parabolt. Una vegada la paret ja tomba, trobarem un altre parabolt i ben aviat la reunió, de dos parabolts.
La següent tirada deu tenir uns 35 metres i ens deixa just en un cimet, on tenim la reunió, de parabolts amb anelles. La dificultat no passa del IIIº, però la panoràmica és d’allò més espectacular.
Mirant cap al sud-oest, podem contemplar la gran làmina d’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall i també la Mola de Lord (1.189m.), amb el santuari ubicat a la part superior del seu altiplà.
A partir d’aquí, tenim un “llarg” de transició, on caminarem i grimparem uns 150 metres fins al peu d’una altra paret, que podem flanquejar i ascendir per l’esquerra o afrontar-la de cara seguint uns parabolts ben visibles a la paret. La dificultat no serà superior al IVº amb 3 parabolts i uns 25 metres de longitud (muntar reunió en arbre). Tot pujant trobem una marieta en un parabolt. Intentem no molestar-la mentre passem.
Finalment arribem al cim secundari (1.147m.) de la Cresta del Sol (el principal el tenim passat el coll que descendirem i fa 1.154m.).
La vista és magnífica als 4 vents. En la següent imatge, podem veure Sant Llorenç de Morunys, la cara sud del Port del Comte, La Coma i la Pedra i la part més occidental de la Serra del Verd.
Si la pujada ha estat prou entretinguda i divertida, no hem d’esperar menys del descens.
Seguirem en direcció est, tot flanquejant l’aresta per la seva esquerra. Cal parar molt de compte donat que el terreny és aeri. Seguint la fita que podem veure a la següent imatge, fem un flanqueig cap a la dreta i arribarem a un coll on passarem cap a l’altra vessant de cinglera.
Comencem a baixar pel Clot de l’Artiller, per terreny molt dret i trencat. Caldrà vigilar a relliscar i tirar pedres als companys.
Creuarem un bosc on haurem de passar sota un arbre trencat i arribarem a un balcó amb vistes.
Caldrà que ens fiquem al torrent de la dreta i anar-lo seguint, fins i tot per sota un gran bloc encastat.
Passat aquest bloc i després d’uns metres més de descens, arribarem a un tram on la canal es torna molt dreta. Una estreta feixa a mà dreta (cal parar compte), ens portarà a una instal·lació de ràpel (30m.).
Seguirem baixant per la canal fins a un punt on hi ha un tallat. Aquí comença la part equipada del descens, on ens haurem de fixar a mà dreta amb un cable de vida. Segurament ens ho haurem de mirar dues vegades donat que el cable de vida és realment molt fi. Seguirem aquest, tot flanquejant a la dreta on trobarem també unes passeres molt precàries, fetes amb troncs secs i vells que no donen cap seguretat. Millor posar peus i mans a la paret.
Acabat aquest flanqueig, baixarem per una canal “equipada” amb cable i uns esglaons per evitar relliscades, doncs el terreny és bastant trencat i ple de fulles.
Per acabar el tram equipat. Hi ha un pont de ferro i fusta que no dóna massa seguretat. Millor passar per l’esquerra, tot agafant-nos a la paret.
I ara si, uns últims esglaons de plàstic i ja serem en terreny molt més planer.
A partir d’aquí haurem de seguir un sender, en baixada, enmig de molta vegetació.
Aquest sender, s’acabarà convertint en una ampla pista, que ens menarà directament a l’estacionament on hem deixat el cotxe fa unes hores.
A tall de resum, aquesta és una activitat on no trobarem moltes dificultats, però que és prou aventurera pel feréstec dels camins d’aproximació i retorn, els breus trams d’escalada amb magnífiques vistes i, per acabar, el curiós equipament que haurem de fer servir per baixar els últims trams del Clot de l’Artiller. Totalment recomanable.
