Si parlem de la Vall de Sant Miquel, segurament ben pocs sabran dir on és, però si anomenem Sant Miquel del Fai, de seguida sabrem que estem parlant d’un entorn natural i arquitectònic de primer ordre.
Dins d’aquest espai natural, trobem infinitat de torrents que només porten aigua en època de pluges. Avui resseguirem un d’aquests torrents, el del Gat Menjat.
Aprofitem un assolellat i tranquil dilluns d’abril per anar a fer una activitat que feia unes setmanes que tenia al cap donada la notícia del seu recent re-equipament. Com ja hem dit, es tracta del Torrent del Gat Menjat o de la Bauma de l’Onyó. Tot seguint podem veure un croquis.
Així doncs ens apropem fins a l’espai natural de Sant Miquel del Fai, on deixarem el cotxe.
Haurem d’agafar el GR-5, tot creuant el Torrent del Rossinyol, uns metres a l’esquerra del pont d’accés al monestir de Sant Miquel del Fai.
Resseguirem un corriol que primerament en pujada i després més planerament, va resseguint els Cingles de Bertí, amb espectaculars vistes del recinte de Sant Miquel del Fai.
En una marcada corba de dretes, on trobarem uns troncs, hi ha l’inici del torrent, per tant, ens haurem d’endinsar en aquest.
I en breus minuts ja serem a la capçalera del primer ràpel, que al mateix temps serà el més espectacular.
Aquest ràpel té uns 40m. de recorregut, gairebé tots en volat i com que portem cordes de 70m. i veiem que podrem enllaçar també el segon ràpel, que és de 21m., n’acabem fent un de 61m. pràcticament tot en volat.
En el següent vídeo podreu veure el descens tot enllaçant els dos primers ràpels.
Molt a prop d’on acaba el segon ràpel, que nosaltres hem enllaçat amb el primer, ja trobarem l’equipament del tercer ràpel, que ens semblarà molt curt després del de 61m. Aquest tot just té 10m. i es fa sense problemes.
Seguirem, ara caminant i superant ressalts sense problemes, fins a trobar el 4rt. ràpel, d’uns 20 metres i on la instal·lació s’ha de fer penjat de la reunió. El ràpel fa un parell de panxes que se superen sense problemes.
Haurem de tornar a caminar una mica fins a trobar el 5è. ràpel, d’uns 15 metres, amb un inici ben vertical per després passar a fer unes còmodes rampes.
El paisatge que ens envolta és molt bonic i la primavera es fa notar, amb la flora i la fauna ben activa.
Tornarem a caminar i superar ressalts durant forces metres, fins que ja arribarem a la capçalera del sisè i últim ràpel. Per arribar-hi, ens haurem d’ajudar d’unes cordes nuades, que ens ajudaran a superar una marmita que després de pluges sol tenir aigua.
Des d’aquest punt, veiem l’espectacular primer ràpel que hem realitzat.
Aquest últim ràpel fa uns 35 metres, bona part dels quals són en volat.
En acabat, haurem d’anar a buscar un corriol enganxat a la paret, a la nostra esquerra tot mirant la paret que acabem de baixar. Trobarem una fletxa de color vermell pintada a la paret, un pèl desdibuixada.
I ben aviat anirem a desembocar al camí de Riells a Sant Miquel del Fai, que en aquest tram està ben empedrat, a tall de calçada romana. Ara tocarà remuntar les Costes de Sant Miquel.
A mesura que anem pujant, se’ns obriran vistes de la capçalera de la Vall de Sant Miquel. Veurem el gran salt d’aigua que forma el Riu Tenes.
I en pocs minuts arribarem a l’aparcament on haurem estacionat.
Aquesta activitat és ben interessant per realitzar en una matinal sense gaires pretensions ni exigències físiques. Té el seu punt just d’aventura i espectacularitat. És ideal per combinar amb altres visites i múltiples activitats que es poden fer a la zona. Sens dubte, ben recomanable.
Imatges:
*Per veure les imatges a alta qualitat podeu prémer al títol de l’àlbum
