Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Ctra. A-138, Km 88. Chisagüés (Sobrarbe)
- Distància: 22,5 Km
- Desnivell positiu: 1.920 m.
- Temps: 11:20 hores
- Dificultat: PD+. Breus trams de IIIº, alguns passos aeris amb roca discreta.
- Material: Casc i talabard. Recomanable dur corda (30m.) i material per si cal assegurar algun pas.
- Track de la ruta: Prémer aquí.
Crònica:
Per arribar al punt de sortida caldrà anar a Bielsa i seguir direcció França. Passat el poble de Parzán i poc més enllà del Km. 88 de la Ctra. A-138, ja veurem un trencall a mà esquerra i un cartell que ens indica el Valle de Barrosa. Podem aparcar a peu de carretera o bé seguir per la pista amunt, fins on ho creguem convenient i transitable.
De fet, el camí que haurem de seguir és aquesta pista, que s’acabarà convertint en un sender indicat amb marques de PR, sense pèrdua. Comencem a caminar de nit i a mesura que es va obrint el bosc, obtenim vistes de l’espectacular circ de Barrosa, que veiem gràcies a una magnífica lluna gairebé plena.
El camí fins aquí va pujant lleugerament i de fet seguirà així fins al refugi de Barrosa, on haurem pujat uns 300 metres de desnivell.
A partir d’aquest refugi el terreny ja es posa més dret, però un camí molt ben indicat i que anirà fent llaçades contínuament ens alleugerirà la progressió fins al Puerto de Barrosa, a 2.534m., on hem d’arribar.
Guanyarem alçada fàcilment i constantment, cosa que ens permetrà gaudir de vistes, tant sobre la vall de Barrosa com del circ amb el mateix nom, on ja veiem els cims objectiu, el Troumouse i La Múnia. Just al mig podem observar el Sierra Morena.
Prop del port de Barrosa, trobarem uns indicadors a terra. Un d’ells ens indica el camí de Las Pardas a Pineta. Aquesta serà una de les opcions de retorn, que nosaltres seguirem, en part. Mirant la paret però, sembla difícil creure que hi ha un camí.
Finalment arribem al Puerto de Barrosa i si girem la vista vers l’oest, ja veurem el Pic de Troumouse i la paret per on haurem de navegar per arribar-hi. De fet, si ens hi fixem bé, detectarem la curiosa instal·lació metàl·lica del cim.
Anem resseguint el llom per l’esquerra fins a trobar una canal força desfeta a la dreta, enganxada a la paret del Troumouse. Caldrà remuntar-la fins a dalt de tot, on veurem una fletxa de color blau pintada a la paret i que ens indica el punt d’accés i la direcció a seguir durant els primers metres. L’accés és un bon filtre donat que hi ha poques preses de peus i caldrà confiar en les nostres mans.
Aquests primers metres ens fan guanyar unes vistes extraordinàries vers els llacs de Barroude i el que queda de la glacera amb el mateix nom. A tall d’anècdota, comentar que prop dels llacs, no fa gaires anys hi havia un bonic refugi guardat que ja no existeix, a causa d’un malaurat incendi, que el va calcinar per complet.
A partir d’aquest punt, haurem d’anar pujant per on creguem, amb tendència a anar a l’esquerra de la paret, fins a un tram tarterós, però que no hem de pujar fins dalt, sinó que ens haurem de desviar per una lleixa vers nord.
Vigilant a no passar-nos una canal poc evident a mà esquerra. Una corda instal·lada ens servirà per orientar-nos.
Aquest és un pas una mica aeri però es passa fàcilment. Només caldrà anar amb compte a agafar roca estable. Si no ho veiem clar, podem ajudar-nos de la corda. En les dates que hem fet l’activitat, la instal·lació estava en bon estat.
A continuació, el camí a seguir ja és més evident i un grapat de canaletes i flanquejos ens duràn a l’avant cim.
I en pocs instants ja arribarem al cim del Pic de Troumouse, de 3.085 metres d’altitud.
Ens arrecerem d’un molest vent que no dóna treva i decidim fer el breu tram d’aresta que ens separa del Pic Heid (malgrat que pugui semblar al contrari, és el segon cim que trobarem i no pas el primer). L’aresta, si bé és prou aèria, no té dificultats destacables.
Una vegada fet el cim, desfem camí fins el Troumouse, on seguin l’evident aresta que ens menarà a la interessant paret del pic de Sierra Morena (3.090m.).
El pas clau d’aquesta paret és l’accés, amb una dificultat de IIIº prou aeri, però si tenim bones nocions d’escalada, el superarem sense problema. A partir d’aquí podrem progressar sense massa dificultats (passos sempre aeris de IIº) fins al cim.
L’altra vessant del Sierra Morena és totalment diferent i baixarem caminant fins al coll que ens separa del cim de la Pequeña Munia (3.096m.) i, tot seguit, de La Munia (3.133m.), on arribarem sense dificultats.
Des del cim podem observar tot el camí de pujada per la vall de Barrosa.
També podem observar l’espectacular cara nord del Mont Perdut, amb la seva glacera, o el Vignemale, entre molts d’altres.
Per baixar seguirem la cresta en direcció oest, amb alguns passos de desgrimpada que caldrà prendre amb precaució, però sense pèrdua possible donada una bona quantitat de fites.
Abans d’arribar al Collado de La Munia però, ens haurem de desviar cap a l’esquerra i baixar per una tartera, fent alguna desgrimpada primerament. En aquest punt l’orientació pot ser una mica difícil però la direcció a seguir en tot moment serà primerament sud i després sud-oest, fins que començarem a trobar alguna fita i, fins i tot, alguna fletxa de color blancs i vermell.
De lluny veurem un gran bloc, que és una bona referència, doncs hem d’arribar a aquest i passant per la seva esquerra podrem llegir un clar indicador.
Aquí ja ens ficarem de ple al Camí de Las Pradas, que seguirem una estona, però en arribar a un punt on el terreny és herbós i sembla que pot tenir continuïtat en la seva part baixa, girarem a dretes i baixarem, tot fent una diagonal.
Cal parar atenció a no confondre’s, donat que només hi ha un punt dèbil i, en cas contrar-hi, ens podem trobar una bona paret sota els nostres peus. Per tant, com més a l’esquerra millor i ja veurem una evident canal, que ens durà fins a un torrent sec, ple de blocs, on en època de desgel deu baixar força aigua. A l’altra vessant, endevinarem un camí entre els prats herbosos, l’haurem de seguir fins a enllaçar amb el camí que hem realitzat de pujada al matí.
Mirant enrere, veiem la zona de baixada i podem intuir el camí realitzat o la continuació per una feixa prou aèria fins prop del port de Barrosa.
A partir d’aquest punt no cal dir gaire més. Simplement ens dedicarem a gaudir del paisatge i desfer el camí realitzat durant la pujada.
Cal destacar que en aquesta vall i les contigües, podem trobar restes d’antigues explotacions mineres. Una d’elles la trobem cap al principi de la pista que s’endinsa a la vall de Barrosa. Es tracta d’un telefèric amb el qual baixaven el mineral des de les mines de Liena, d’on s’extreia plom i plata.
Finalitzem aquesta sortida satisfets, ja que malgrat ser un sector que coneixíem d’una anterior sortida hivernal, hem comprovat que a l’estiu val molt la pena també i tot el crestall que uneix els cims és entretingut, però sense massa dificultat, fet que ens farà anar amb seguretat i assolir un bon reguitzell de cims de més de 3.000 metres.
