Piz Boè – 3.152 m.

IMG_20210819_111101

El Piz Boè, amb els seus 3.152 metres, és la muntanya més alta del grup Sella, al massís de les Dolomites. Diuen que és el cim de més de 3.000 metres més fàcil d’ascendir d’aquest sector dels Alps i realment té poca dificultat. A més a més, un telefèric facilita molt les coses a la gent menys entrenada. Des del seu cim, obtindrem magnífiques vistes de molts altres massissos de l’entorn.

Dades de la sortida:

  • Lloc de sortida: Passo Pordoi, Canazei (Trentino)
  • Distància: 9,65 Km
  • Desnivell positiu: 1.039m.
  • Temps: 4h (comptant parades)
  • Dificultat: Fàcil. Petites grimpades equipades amb cable de vida.
  • Material: Recomanable pals de trekking.
  • Track de la ruta: Prémer aquí.

Encarem l’últim dia de la nostra estada a les Dolomites sense massa pretensions i amb molts quilòmetres i desnivell acumulats a les cames, pel que ens decidim a ascendir el fàcil Piz Boè, cim molt conegut a la zona i des d’on diuen que hi ha magnífiques vistes, així que des del nostre camp base de Canazei, pugem fins al Passo Pordoi en ben poca estona, on l’aparcament és gratuït, no com al veí Passo Sella, on com bé expliquem en la crònica de l’ascensió al Sasso Piatto, cal pagar per estacionar.

En arribar ja veiem que tindrem presència de boira en bona part del recorregut i, per altra banda, ens tempta l’opció de pujar mitjançant un telefèric, però encara tenim alguna dosi d’energia per invertir i decidim pujar sense ús de remuntadors mecànics.

IMG_20210819_084423
L’estacionament del Passo Pordoi, amb un gran funicular que ascendeix fins als 2.960 metres.

Una vegada aparcats i amb tot el necessari a la motxilla, creuem la carretera i comencem a ascendir de forma prou dreta pel costat mateix de l’edifici del funicular, però per terreny herbós o sobre terra ferma.

Més endavant la cosa ja canvia i passem a trobar-nos un terreny més propi dels massissos calcaris, tarteres de pedra molt solta i on fàcilment podrem relliscar. A més a més, el terreny cada vegada és més dret fins a entrar en una marcada canal que ens durà a la Forcella Pordoi.

IMG_20210819_102611
Pugem per una marcada canal en direcció a la Forcella Pordoi.

Després de suar una bona pujada on trobem moltíssima gent, arribem a la Forcella Pordoi on, com no podia ser d’una altra manera, trobem un refugi amb molt d’ambient. De fet, just darrere el refugi arriba el camí que baixa del telefèric.

IMG_20210819_104948
Refugi del Passo Pordoi i, a l’esquerra, el camí que baixa del telefèric.

Des d’aquest indret seguirem cap a la dreta, de forma bastant planera i molt còmode, fins a una cruïlla de camins molt ben indicada, on haurem de seguir un evident camí a mà dreta, on ja veiem una filera de gent que puja cap al Piz Boè. Avui, tot indica que no estarem sols a cap raconada.

IMG_20210819_110530
Cruïlla on anem a la dreta, per pujar al Piz Boè.

Seguirem per l’evident camí fins que en alguns passos on cal fer ús de les mans trobem cua de gent, que evitem per un camí molt ben fressat que es dirigeix cap a l’esquerra, a la cara oest del cim.

IMG_20210819_111854
El Piz Boè, al fons i camí massificat, que evitem passant per l’esquerra.

Finalment arribarem al cim del Piz Boè (3.152 metres), on l’espectacle és prou lamentable, ja que trobem una pantalla repetidora de senyal, una munió de gent i, no podia faltar tampoc en aquesta ocasió, un refugi plantat al bell mig del cim.

IMG_20210819_113358
Cim del Piz Boè, massificat i ple d’estructures innecessàries.

Després de fer un breu descans intentant allunyar-nos de la gent, cosa complicada, comencem a baixar per un sender que neix darrere el refugi i per on també puja i baixa força gent.

El sender és prou dret, però fàcil, fins que arribem a un pany de paret més dret que està habilitat amb esglaons de fusta i cable d’acer per facilitar el pas. De fet, hi ha un camí de pujada i un altra de baixada, pel que caldrà anar pel camí de la dreta.

IMG_20210819_120745
Tram de camí equipat per a facilitar el descens.

Seguidament, una ampla tartera ens servirà per baixar pel dret i esquivar molta gent. Al final d’aquesta tartera trobem un altre refugi, el més gran dels tres que veurem avui i que s’anomena Rifugio Boè. De fet, sembla que l’han ampliat recentment i en entrar a fer ús dels serveis, quedem bastant impressionats amb la qualitat i el disseny de l’interior.

IMG_20210819_121658
Baixant cap al Rifugio Boè, on ben a prop encara aguanta alguna congesta de neu.

Per tal de tornar al punt d’inici, caldrà que seguim un camí en lleugera pujada primerament, però més planer després, que ens tornarà a dur fins a la intersecció on anteriorment hem virat a la dreta per pujar al cim.

Seguirem pel còmode i massificat camí que desemboca al refugi Forcella Pordoi, on sembla que encara hi ha més gent que al matí.

IMG_20210819_131233
Rifugio Forcella Pordoi, ja de toanda.

Finalment, haurem de seguir per l’evident canal tarterosa, que de baixada es fa molt millor i on podem avançar la gent de forma prou còmoda, però amb compte a no tirar pedres avall. De fet, tot baixant ja veurem l’estacionament i hi arribarem abans del que pensem.

IMG_20210819_132111
Baixant per la tartera en direcció al Passo Pordoi, on hem estacionat.

Amb aquesta sortida posem punt final a l’estada que hem realitzat a les Dolomites i cal dir que, l’ascensió al Piz Boè, pot ser interessant per fer en un dia de “descans actiu”, sense posar aspiracions més enllà de gaudir del bon temps i les vistes que obtindrem des del seu punt més elevat. L’afluència de gent serà quelcom que haurem de gestionar amb paciència.

Imatges

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.