Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Aparcament Refugi Conangles, Vielha e Mijaran (Val d’Aran)
- Distància: 16km
- Desnivell positiu: 1.600 m.
- Temps: 8h. dividides en 2 dies. Però dependrà molt de l’estat de la neu.
- Dificultat: Poc Difícil. Pendents de fins a 50º. Atenció a algunes zones exposades a allaus i caiguda de pedres
Fitxa:
Avui, un dissabte 16 de maig, ens decidim a anar a la zona dels Besiberris, doncs les previsions són bones i és un massís que per lesions o mal temps sempre ens ha girat l’esquena.
Carreguem trastos i enfilem amunt fins prop de la boca sud del túnel de Vielha, on estacionem a l’aparcament del Refugi Conagles, porta d’entrada al magnífic bosc de Conangles, la Val de Conangles i la Val de Besiberri, on precisament hem d’anar nosaltres.
Comencem a avançar per la pista que avança en sentit sud, perpendicular al riu Noguera Ribagorçana, que baixa ben carregada d’aigua, fins que trobem un trencall on indica l’Estany de Besiberri i el Refugi de Besiberri (on farem nit). El camí no té pèrdua, ben senyalitzat amb fites i alguns pals de color groc.
Malgrat que la pujada va incrementant la duresa gradualment no es fa pesada, doncs el magnífic bosc, les vistes i els salts d’aigua ens deleiten la vista constantment.
Arribats a un coll, se’ns presenta davant una estampa magnífica, l’Estany de Besiberri i tot el circ que tanca la vall, ben carregada de neu, això ens agrada 😀 Fem un petit joc, vejam qui és capaç de veure el Refugi de Besiberri a la foto. (Prèmer la imatge per ampliar-la)
Des d’aquest punt ja només ens quedaran uns 40 minuts fins al refugi, però cal parar atenció, especialment en època de desgel, no és fàcil creuar el torrent que baixa de l’estanyet de Bessiberri, just a sota del refugi. Afortunadament per nosaltres, queda una congesta de neu que ens facilita el fet de travessar el torrent (no seria mala idea portar una tovallola per si ens hem de descalçar).
Fem cap al refugi i trobem una parella d’allò més agradable. El noi és de Lleida i la noia de Mallorca, no havien trepitjat mai el Pirineu i la primera sortida que fan és aquesta pujada fins al refugi lliure de Bessiberri per fer-hi nit. Bona manera de començar nois!
Més tard arriba un trempat noi també lleidatà (que només farà nit i baixarà l’endemà) i un altre de Moià, en Xavi, amb el qual demà pujarem plegats el Besiberri Sud. (si hem llegeixes, bona companyia la teva!)
Gaudim d’una molt bona vesprada i com que la conversa està animada anem a dormir més tard del que volíem, però els bons moments s’han d’aprofitar.
L’endemà ens llevem a les 5, esmorzem, carreguem material i comencem la pujada, que ens durà just per sota de les parets del Besiberri Nord, en direcció al Coll d’Abellers. Poc després del refugi ja ens calcem els grampons. La neu és ben dura fet que ens facilita la progressió. Arribats al circ que tanquen el Besiberri Sud i el Cim d’Abellers ja veiem la canal per on haurem de pujar, que gradualment va augmentant de pendent, fins als 50º. Degut a l’estat de la neu, pugem fàcilment.
Un cop dalt el coll només ens restarà enfilar cap a l’esquerra i en pocs minuts entre blocs de pedra i neu assolirem el cim. Fa un dia magnífic, gens de vent i ens estem una bona estona al cim fent-la petar i menjant.
Malgrat que la idea inicial era provar de fer el cim de Comaloforno, desistim, doncs les temperatures s’enfilaran i l’estat de la neu podria fer perillós el descens.
Comencem a baixar pel mateix camí, però en comptes de flanquejar just per sota el Besiberri nord, ho fem un pèl més avall, seguint una evident canal que ens deixarà ben a prop del refugi, durant la baixada, un pont de neu es trenca i em faig una bona rascada a la cama. Afortunadament no ha passat res greu. Recollim estris que hem deixat al refugi i, ara si, ja agafem el camí normal de baixada fins al pàrquing.
Magnífica sortida en una zona que té molts al·licients, malgrat la duresa del terreny, amb moltes pedres, el paisatge, la flora i les panoràmiques valent molt la pena.
