Dades de la sortida:
- Lloc de sortida: Les Cases del Mig, Planès, Conflent.
- Distància: 14,5 Km
- Desnivell positiu: 1.250 metres
- Temps: 6:00 hores
- Dificultat: PD. En cas de passar estrictament per l’aresta, passos aeris i de dificultat no superior a IIIº. Ràpel d’uns 12 metres.
- Material: Corda de 30m. Material per assegurar i rapelar. Casc i talabard.
Crònica:
Aprofitant un cap de setmana llarg de tardor, decidim anar cap aquesta zona del Pirineu per tal de conèixer alguns dels seus racons. Sortim ben d’hora de Manresa amb l’Aura, el Carlos i el Daniel per tal de fer via fins a Planes, poble ubicat a la comarca del Conflent. Abans però pararem a Puigcerdà a fer un merescut esmorzar.
El punt de sortida per fer aquesta ruta el trobem just davant de l’ajuntament de Planes, al Barri del Mig, on trobem un bon pàrquing. Des d’aquest punt cal agafar el GR que segueix per una pista sense asfaltar (no confondre amb un sender local que remunta un corriol) i que ens portarà fins davant mateix de la curiosa església de Santa Maria de Planès.
Anirem seguint el GR una bona estona per terreny còmode, combinant trams de pista i trams de corriol però sempre guanyant alçada.
Quan arribem a un coll on el bosc clareja una mica, trobarem un pal indicador per seguir el GR tot canviant de vessant de la muntanya, però nosaltres no hi hem d’anar, doncs girarem cap a la dreta i haurem de remuntar el bosc per anar guanyant l’evident carena.
El camí no està gaire traçat, però algunes fites i marques als arbres ens aniran orientant pels passos més assequibles entre la gran quantitat de nerets que trobem. No n’hi ha un pam sense com podem veure en la següent imatge.
Anirem pujant fort per aquest bosc i progressivament el paisatge canviarà a causa del guany d’alçada, fins que sortirem a l’inici del Serrat de l’Escaldat, on ja entreveurem la continuació d’aquesta serra fins al Pic de l’Orri.
Una vegada arribats al cim del Pic de l’Orri (2.561 m) contemplem el bonic paisatge que tenim a banda i banda. Malauradament avui és dia de cacera i sentim trets seguits de crits d’algun malaurat cérvol. Des del cim ja veiem la continuació de l’aresta, per ara s’entreveu força tranquil·la, sense gaires grimpades.
Anem avançant pel Serrat de les Esques sense dificultats, però progressivament la cosa s’anirà posant entretinguda i divertida. Trobem un petit coll amb un tall molt curiós que ens farà desgrimpar i grimpar per tornar a posar-nos al fil de l’aresta.
A partir d’aquí les dificultats ja seran més continuades si seguim el fil estricte de l’aresta, però sempre podrem estalviar-nos les dificultats, especialment pel sector est d’aquesta.
Després d’una divertida estona grimpant entre blocs, finalment arribem al cim de Roc del Boc (2.774 m), on aprofitem per contemplar el bonic paisatge que se’ns presenta. Cap al sector sud podem veure perfectament la carena que tanca l’olla de Núria amb la Torre d’Eina (2.829m), on queden petites restes de neu d’alguna nevada recent.
Després de fer una bona aturada per dinar dalt del cim, ens decidim a començar a baixar per tal d’encarar el Pas del Violoncel. Un tram molt vertical d’uns 15 metres on caldrà treure la corda per fer un ràpel. Podem trobar una bona instal·lació amagada just a l’inici del tallat de roca, caldrà desgrimpar un parell de metres ben aeris per arribar-hi.
Una vegada superat el Pas del Violoncel, anirem baixant fins a un evident coll (Coll de Malesa) on haurem d’anar a flanquejar cap a la dreta. Unes fites ens marcaran el camí més còmode. De fet, val la pena observar des del cim del Roc del Boc el camí que es dirigeix cap a la Vall de Planes.
Anem baixant amb compte fins que ja som a la Vall de Panès. A partir d’aquí ens queda una llarga però senzilla baixada per tota la vall.
Primerament passarem pel curiós entorn de l’Estany de Planès, que de fet a aquestes alçades de l’any sembla més aviat un aiguamoll.
Tot seguint anirem baixant i passarem pel costat de l’Orry de la Pleta dels Pastors. Una petita cabana de pastor que es conserva en bon estat. De fet més endavant passarem pel costat d’alguna altra.
Ben aviat creuarem un tancat pel bestiar i ja trobarem un pal indicador cap al poble i a partir d’aquí haurem de seguir les marques grogues, sense pèrdua.
A partir d’aquest punt anirem baixant ja per dins de bosc fins que començarem a veure senyals de civilització. Abans però caldrà passar per un tancat pel bestiar.
I ben aviat tornarem a passar per una formatgeria que ja hem vist al matí i per la curiosa església del poble de Planès. Després d’una breu baixada, ja arribarem a l’estacionament.
Ha estat una sortida excel·lent per conèixer aquest sector del Conflent i ben divertida en la seva part de grimpada. A més a més, les vistes i els canvis de vegetació fan que la progressió sigui agradable.
